dilluns, 28 de desembre del 2009

Sàhara

Tot això que passa al Sàhara Occidental és una gran vergonya tant pel dret internacional com a nivell moral. Repugna la tolerància que tant els Estats Units com la Unió Europea tenen amb el Marroc, aquest estat totalitari que tanca nens a la presó per posar al Barça en el lloc del rei en el lema de l'estat. Se suposa que l'ONU va establir la descolonització dels països africans, però el cas del Sàhara és tant curiós com que va deixar de ser colonitzat per un estat europeu per passar a ser-ho pels seus veïns africans. I tot això és culpa d'Espanya, que li importaven una merda els seus súbdits africans i va firmar uns acords considerats totalment il·legals amb el Marroc i Mauritània per passar-los a ells el problema. En comptes de pactar amb el Front Polisario una sortida digna, van preferir vendre'ls. Suposo que devien pensar que als enemics ni aigua, i que ja els fotrien bé: a partir d'ara que lluitessin contra el Marroc, a veure com els anava. Sembla mentida lo fàcil que ho van tenir els marroquins per espantar el tigre de paper d'Espanya: enviar civils desarmats cap a la frontera. Si els veïns encara que vinguin sense armes et volen ocupar s'ha de fer alguna cosa. Fes un mur, posa tanques, filferros, posa mines si cal! Posa un camp de mines, ben indicat i qui hi passi que ho faci sota la seva responsabilitat i ja s'ho trobarà. Però no, als pobres saharauis que els donin pel cul. I ara, en comptes d'ajudar-los, encara van donant copets a l'esquena al rei del Marroc... Quina vergonya tot plegat i quina poca fe que podem tenir en l'espècia humana. L'home és un llop per l'home, cada dia ho tinc més clar. I el rei del Marroc més que un llop un veritable malparit. A França per problemes d'aquest tipus amb la monarquia van inventar un estri amb una fulla ben afilada, potser en alguns llocs caldria que en prenguessin nota.

dijous, 24 de desembre del 2009

L'avi Macià

En memòria i homenatge al President Macià, reprodueixo un poema que una senyora va recitar per telèfon al programa El Món a RAC1 fa uns quants anys i que he pogut recuperar:


La mort de l'Avi


Dintre d’una fosca tomba i mirant de cara el mar,
hi reposen les despulles d’un home noble i honrat.
Un home que pel seu poble tot ho va sacrificar.
No era l’home, era el símbol d’aquest poble català.

Ploreu-lo, homes i dones,
ploreu-lo també els infants,
ploreu a l’home que ens deixa,
per dissort dels catalans.

Al passar-lo per La Rambla, posat sobre del furgó,
fins els ocells van plorar-lo sentint-ne també el dolor.
Els jardins de Catalunya totes les flors van donar
per cobrir qui fou un dia un valent republicà.

Al sentir les canonades que del castell van disparar,
ara enterren el nostre avi, tot el poble va exclamar.
Però el poble no t’oblida i recordant-te cridarà:
Visca Catalunya lliure i el nostre avi Macià!

dilluns, 21 de desembre del 2009

Ja ho hem vist tot!

Després d'aquest ple al sis ja no sé que més podem demanar. Ho hem vist absolutament tot i difícilment es podrà repetir un any com aquest. Un equip que fa vibrar l'afició amb un joc exquisit. El millor jugador del món. És més, els millors jugadors del món i gairebé tots formats a la casa i molts del país. Un entrenador pel qui bavegen tant les jovenetes com les àvies, amb cultura, compromès amb el club i amb el país. I un president que té clar que el Barça és més que un club i a quin país representa i l'ha situat a dalt de tot com a testimoni que les coses poden funcionar quan es fan bé i sense complexos. Pot tenir sortides de to, però és valent i coherent amb la seva manera de pensar. Què magnífic tot plegat. Ja veurem com acabarà aquesta temporada, però de moment aquest any de somni no ens el treu ningú: els sis títols, la golejada d'escàndol al Bernabeu, el petó de Puyol al braçalet amb la senyera al camp del Madrid, el gol d'Iniesta in extremis, la final de Roma amb el gol de cap de Messi d'una estètica implacable, les llàgrimes de Guardiola. HO HAVEU VIST??? IMPRESSIONANT!

dilluns, 14 de desembre del 2009

Quant valdria una publicitat així?

Quant costa sortir a les notícies de la BBC? Quin preu té que Le Monde et dediqui un editorial i un trocet de la portada? Quant valdria una campanya de publicitat que aparegués als mitjans de comunicació més importants del món? Doncs això és el que van aconseguir ahir uns 200.000 ciutadans simplement fent el gest de posar una papereta en una urna tot i saber que aquell gest no tenia cap implicació legal i que només era defensar simbòlicament la democràcia i el dret del poble català a decidir lliurement. Només per això, ja es pot dir que ha estat tot un èxit. Se m'acudeixen poques coses que aconseguissin fer sortir tanta gent de casa. De fet, a part d'una victòria del Barça a la Champions no se me n'acut cap més, i amb la diferència que ahir el total de població era molt més petit que els que potencialment poden sortir a una celebració blaugrana.
He de reconèixer que en molts llocs els resultats no han estat els esperats, però s'ha de ser realista i veure amb quins mitjans s'ha fet, sobretot fora d'Osona, on en alguns llocs es van organitzar amb molt pocs mitjans i a corre-cuita. I tot i això ha anat prou bé. Si els catalans ja som capaços fins i tot d'organitzar un referèndum sense el govern, sense els partits i sense que ningú financi la campanya electoral, ja ho podem fer tot. Si per l'Estatut, que van estar setmanes menjant-nos el coco, enviant-nos sobres i sobres de propaganda, cartells per tot arreu... i no es va arribar al 50%...
Sigui com sigui, s'ha de felicitar a totes les persones que van anar a votar i van defensar que aquí nosaltres decidim i ningú ens pot trepitjar, i que a més, es va demostrar que els independentistes ja no són quatre gats, sinó que hi ha un bon gruix de la població que hi està força implicat. Ara serà qüestió de convèncer als indecisos, o als que hi tenen una mica de por per allò de que pot passar...

dissabte, 12 de desembre del 2009

I què si se n'anava de putes?

El pobre (tot i ser més que millonari) Tiger Woods deu estar ben amargat. Si ja és mala sort tenir un accident de cotxe, ara han sortit tot un seguit de senyores i senyoretes que asseguren que eren les seves amants o que els pagava per mantenir relacions sexuals. Veig que la premsa groga de Madrid com ara el Mundo també n'hi està mirant de treure suc. Però això és en cap cas notícia? I què si se n'anava de putes? Què ens importa a nantros la seva vida sexual? Aquest senyor és un dels grans del golf i s'ha fet famós per això, no cal amargar-li la vida amb els seus problemes personals. En la societat hi ha molta hipocresia i doble moral. Per un costat, sembla que follar tant com es pot està ben vist, que queda modern, que es porta. Fins i tot moltes sèries de televisió indueixen a les adolescents a ser unes putetes i a fotre el polvet com més aviat millor. Després però, al personatge conegut que es descobreix que porta una vida sexual "diferent", el jutgen com si fossin la inquisició. El mateix Pedro J. Ramírez ho sap prou bé, ja que ell va se protagonista d'un vídeo a càmera oculta. També a un dels capos de la F-1 se'l va denigrat tant com es va poder perquè es va descobrir que feia pràctiques sado-masoquistes? I què si s'ho passa bé així? Als que realment s'hauria de condemnar és a les persones que revelen aquestes coses, als que ho publiquen i als que en fan notícia. I les putes haurien de tenir secret professional, com els notaris. I cadascú que frueixi de la manera que li agradi més. I si un té amants, el problema és seu i de la seva dona, no és un tema d'interès general. Les lleis haurien de protegir plenament la intimitat de les persones.

dijous, 3 de desembre del 2009

Putus paràsits colonitzadors subvencionats

La veritat és que era d'esperar, però no per això he flipat menys en veure aquesta notícia. Es veu que diverses federacions de "casas regionales" han signat conjuntament un text on se'ns avisa (o més aviat amenaça) de que això dels referèndums trenca la convivència, alerta també a partits com CiU i ERC que segons ells tenen unes actituds poc responsables, i el més important, ens recorden als pobres indígenes que la Sagrada Constitució deixa ben clar que la sobirania recau en la nació espanyola i que Catalunya no pot decidir res per si sola. Aquesta gent no són immigrants, són colonitzadors, i com a tals es mereixerien una resposta tant clara com ser deportats immediatament. Que no s'hi està bé a les espanyes que han hagut de venir aquí a tocar els ous? Aquesta gent de que van? No tenen ni la més mínima vergonya. No m'imagino cap català anant a viure a unes altres terres i voler-los governar i dir-los el que poden fer i el que no. I això de trencar la convivència, qui la trenca? De moment no la trenca ningú, i els únics que veig disposats a trencar-la són ells. Potser el que ens volen dir és que estan preparant les armes per sotmetre'ns si fem alguna cosa que no els agrada. Jo això ho considero una amenaça en tota regla. I el més gros és que tot és que aquestes "casas regionales" estan més que subvencionades. No per la metròpoli (amb diners de tots, però més dels nostres, és clar) sinó per la pròpia Generalitat, ajuntaments, diputacions i qualsevol entitat pública, sobretot les governades pels sociates que són gairebé el 100%. Per mi, la pròxima feria de abril que la vagin a fer al Sàhara. Ni un duro més per aquesta colla de paràsits!

"Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova a casa i des d'ella governeu"

dimarts, 1 de desembre del 2009

La fusió de caixes

Jo crec que aquí hi ha algú que ens vol vendre gat per llebre o que ens vol enganyar d'alguna manera amb això de les fusions de Caixa Catalunya, Tarragona i Manresa. Per un costat ens diuen que les entitats estan sanejades i sense problemes greus i per l'altre ens presenten la fusió com un gran pas endavant que crearà una entitat molt més forta. Això és el que ens volen vendre. Si entrem en els detalls, veiem que el que realment es vol fer és fusionar les entitats i després acomiadar un munt de treballadors i tancar més oficines de les que sumen Caixa Tarragona i Manresa juntes. La conclusió és que volen fusionar una entitat gran amb dues de més petites per crear-ne una de nova que serà més petita que la gran abans de la fusió!!! Això no s'entèn de cap manera. Es comprèn que en una època de crisi i després d'una expansió en l'obertura d'oficines no gaire racional en sobrin. N'hi deu haver que no són rendibles, així com deuen sobrar treballadors en oficines que abans feien dues hipoteques al dia i ara en fan una al mes. Però d'aquí al que volen fer hi ha anys llum. Les Caixes són unes entitats molt peculiars, que segons pel què sembla que són públiques i segons perquè volen ser privades. En un origen eren entitats molt lligades al seu territori, que es preocupaven per invertir on pocs ho feien, fer obra social i a facilitar i canalitzar l'estalvi de la gent. Ara les caixes cada vegada s'assemblen més a un banc: volen créixer a qualsevol preu, expandir-se, competir, cobrar comissions cada cop més altes, fins i tot treure quotes participatives que cotitzin a borsa i paguin dividends i cada cop l'obra social és una part més petita dels seus beneficis. Si han de perdre la finalitat per la qual es van crear, potser el millor seria tancar la paradeta. Que liquidin l'entitat, ho venguin tot a un banc privat i deixin de fer comèdia. De que em serveix a mi que una caixa on tinc els diners vulgui créixer a tota costa? De que li serveix als seus fundadors que representen a un territori? A més, ara es volen carregar el nom de Catalunya perquè diuen que a fora no ven. No sé si es veritat o mentida, però els de Caja Madrid no se n'amaguen per vendre a Catalunya. És més, i si el nom de Caixa Catalunya ven poc a fora, què? Quin interès tinc jo en que tingui moltes oficines a fora si l'únic que vull és que m'ofereixin un bon servei, barat i que si després tenen beneficis ho inverteixin a Catalunya? Que obri oficines a Madrid i després hagin de fer obra social a Madrid no em serveix de res. Suposo que només deu interessar als de dalt, que col·locats pels polítics deuen anar cobrant...

dijous, 26 de novembre del 2009

Ara ens vénen amb la dignitat?

Es pot perdre la virginitat quan ja te l'han clavat per tots els forats possibles? Oi que no? Doncs tampoc es pot perdre la dignitat quan no només te l'han clavat sinó que a més t'han fet una pluja daurada tants cops com han volgut.
Com a país, Catalunya fa molt i molt que ha perdut la dignitat i qualsevol tipus de respecte que li poguessin tenir. Saben que és com aquell nen que fa trapelleries i que es va el valent davant dels seus companys, però que al primer crit del mestre acotxa el cap.
Ens han retallat l'Estatut per on han volgut, ens han insultat i dit de tot , ens han donat un finançament que no aporta cap millora i quan sembla que li volen donar el cop de gràcia ara els diaris ens surten amb la dignitat, quan fins ara no havien fet més que acotxar el cap.
L'editorial unitari d'avui és totalment conservador, només vol preservar l'estatutet aquest retallat i no parla de cap possible solució al problema actual. És més, sembla que més que voler conservar l'estutet, el que tenen és por. Por al que pugui passar si el tribunal constitucional en fa una de grossa. Saben que això voldrà dir definitivament i sense excepcions que amb Espanya no hi ha res a fer, i suposo que això els fa por. Els fa por perquè donarà ales al sobiranisme i segurament ja estan bé com estan. A aquests diaris segurament (almenys a la gran majoria) ja els està bé un estatut que lliga Catalunya a Espanya per molts i molts anys. I al constitucional i al PP, si fossin llestos i no els agradés tant fer-se el milhomes, també els aniria molt bé.
Per altre costat, he de dir que el text té trossos bons. Parlar de dignitat és bo, encara que com ja he dit arriba massa tard. Fins i tot hi ha moments en que sembli que amenaci amb alguna cosa encara que indefinida i parla de solidaritat catalana. La unitat és bona, però com va dir n'Heribert Barrera, "si una resposta és unitària no pot ser contundent, i si és contindent llavors no serà unitària". Almenys de moment tenim la unitat. A veure que fan si finalment passa el que sembla que passarà.
Per altra banda, la reacció espanyola ha estat totalment cavernària... Feia temps que no recordava tampoc tanta unitat en els mitjans de comunicació espanyolistes exhibint la seva suposada superioritat racial. I a diferència dels nostres, la seva sí que ha estat una reacció unitària i contundent. És que per acusar de radicals a la Vanguardia i al Periódico (i fins al Diari de Tarragona!) s'ha de ser molt manipulador... i en Fede dient que els espanyols són els jueus dels nazis catalans... Aquests sí que en saben!

diumenge, 22 de novembre del 2009

Europa

Això de la Unió Europea cada vegada ho entenc menys i cada vegada em sembla una cosa més abstracta.
Ens volien vendre allò de que era una Europa de ciutadans i de regions però no és més que un club d'estats rics que defensen els seus interessos d'una forma totalment nacionalista moltes vegades. Ara ha estat amb l'assumpte del president. Un president que ningú coneix ni coneixerà i que no se sap ben bé ni tant sols quina és la seva funció. I que han elegit els estats, mirant d'equilibrar els seus interessos per damunt del parlament elegit pel poble. A més d'això hi ha la comissió amb un altre president, aquest sembla que sí elegit pel parlament. No n'hi hauria prou amb aquest? I després la presidència rotativa. I el Parlament, que té dues seus per falta d'una amb tota la despesa que comporta, només per tenir contents als francesos anant al seu territori a fer-hi una sessió un cop al mes. I després hi ha cinquanta mil comissions més i històries diverses que tampoc se sap ben bé que fan. Em dóna la impressió que la UE no és més que un monstre que no para d'engreixar-se, sense que se li vegi realment la seva utilitat ni demostri cap tipus d'eficiència. I que consti que jo estic a favor de la UE. D'una UE que ens faci forts al món, que garanteixi la pau i el creixement de l'economia, però també d'una UE més clara i transparent. Si és un club d'estats doncs que ho sigui, encara que jo hi vull poder-hi ser representat mitjançant l'estat català; però si se la dota d'un parlament electe, hauria de ser quelcom més. No voler prendre la sobirania dels estats, però ser més transparent i pròxima al ciutadà, on el president no s'elegeixi en una reunió d'unes persones que trien algú que no els molesti massa i faci de figurí. I després hi ha el tema de si realment hem avançat cap a algun tipus d'unitat. Els europeus no som una nació i no ens sentim identificats com a tals. Hi ha qui compara la Unió Europea amb els Estats Units, però no pot ser. Allà tenen molts estats i una única nació. Aquí tenim molts estats i més nacions encara, moltes que només fan nosa. I és més, als Estats Units tots s'entenen entre ells. Aquí, al Parlament Europeu hi ha un gran nombre de llengües oficials i més que hi haurien de ser i no hi són. No ens entenem entre nosaltres. Potser el problema és haver volgut fer de la UE el que no és, en comptes d'una institució forta, simple i entenedora pels ciutadans.

dijous, 19 de novembre del 2009

En Sostres, l'Avui i el periodisme mesell

Com la majoria de blocaires em vaig assabentar amb astorament de la decisió de fer fora a en Sostres de l'Avui. Moltes vegades el llegeixo i penso: quin animal i quin prepotent. Un paio que es creu superior només per haver nascut ric. Que frueix buscant la polèmica i escridassant-se amb persones totalment vulgars a la televisió. Tot i això, els seus textos tenen un estil que impressiona. Com li vaig llegir al director de l'e-noticies, "escriu com els àngels", i no li falta raó. A més del talent literari, és un dels pocs columnistes que diuen el que pensen sense cap censura. Al contrari, diu les coses tal i com li ragen. A vegades penso que són barbaritats i a vegades diu coses que jo penso però que potser ni jo escriuria des d'un bloc anònim. Escriure el que es pensa i donar la cara és un gran mèrit en aquest país on molts cops de la por se n'hi diuen seny i on el que més mínimament acaba aixecant la veu acaba sempre demanant perdó per dir el que pensa i haver fet enfadar a l'espanyolista de torn.
Amb aquest acomiadament, l'Avui continua el seu camí cap enlloc. És un diari que sempre l'he considerat fluixet, però que m'agradava, sobretot els diumenges, potser perquè necessito de tant en tant llegir un diari que diu el que vull sentir i on hi escriuen persones importants dins del moviment sobiranista. De fet, en l'últim gran rentat de cara del diari ja ho van dir, que es tractava de vendre opinió, perquè la gent ja no espera comprar el diari per informar-se perquè la informació ens arriba a l'instant per altres mitjans. Hi estic d'acord, però a mitges. Encara que la informació ens arribi al moment per internet, un bon article d'un bon diari sempre pot aprofundir molt més en els temes que la majoria de mitjans de comunicació. A mi, per informar-me m'agrada la Vanguardia. El considero un bon diari, tot i ser en castellà, llepa-culs i anti-sobiranista. M'agradaria almenys que ben aviat en tinguéssim la versió en català per poder-me informar i formar-me una opinió sobre temes importants d'abast mundial en la meva llengua. No dubto tampoc, que l'endemà de la independència seran totalment catalans i lleparan el cul del govern d'aquell moment, això està clar. Després, doncs quan vull llegir als que pensen com jo i als que m'informaran de la última novetat de les consultes d'independència que els altres amagaran, doncs l'Avui. O almenys era així fins no fa gaire. Després que avalessin l'acord de finançament i fessin un editorial en contra de Convergència, ja no sé de quin peu calcen. És llàstima que per una subvenció s'hagin hagut de vendre al tripartit i trair als seus lectors. Sigui com sigui, no sé si aquest diari té massa futur. Uns l'abandonen per manca de qualitat i altres per trair el seu ideari sobiranista. Temps al temps, però em penso que al pas que van acabaran tancant l'edició en paper i convertint-se en un diari digital. I més quan no sé si els seus actuals propietaris tenen cap interès en fer-lo tirar endavant.
És llàstima que no hi hagi més gent que diu el que pensa sense filtres. Ahir mateix al vespre, a les vuit, vaig posar EsRadio per escoltar a en César Vidal. I la veritat és que dóna gust. Dispara una animalada darrera l'altra, però sense ni pensar-s'ho. Ataca a tothom i llença flamarades del nacionalisme més ranci amb tints de xenofòbia. I menteix descaradament: va dir que per cada euro que paga un basc en rep vuit gràcies al concert econòmic. És totalment mentida i suposo que ell ho sap perquè no me l'imagino tant ignorant, però ho va dir, simplement perquè els bascos són els seus enemics i els ataca amb totes les armes. El tio diu el que li surt dels collons i ni s'immuta. No m'imagino a cap català dient alguna animalada de les seves però en sentit contrari i no sent atacat després mateix per tota la caverna i rectificant i demanant perdó l'endemà. Que t'ataquin els contraris és normal, el que no és normal és desdir-se de les pròpies paraules i renunciar al que es pensa. Sigui com sigui, he canviat d'opinió sobre EsRadio. Tinc ganes de sentir-la. Millor que de moment no la tanquin i que arreglin les interferències que se senten en alguns punts. Això sí, igual que en els diaris ha de quedar clar i ben separat el que és informació i el que és publicitat, de tant en tant potser també caldria que diguessin que els locutors d'aquesta emissora utilitzen la mentida i la demagògia barrejada amb informacions reals per finalitats polítiques. El problema d'aquesta gent que diu el que els raja, és que n'hi ha que s'ho agafen com a veritats absolutes i ho converteixen gairebé en religió.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Losantos

Aquest matí no ho he pogut evitar i he posat en Losantos a la ràdio del cotxe quan anava a treballar. El trobava a faltar. L'havia escoltat en algun moment molt puntual a través de la TDT, a les vuit del matí, però ara que he descobert que també té una antena il·legal a Tarragona, no me n'he pogut estar. Potser és per masoquisme, o potser és com el minut d'odi del llibre 1984, però de tant en tant agraeixo escoltar-lo una estoneta, sobretot al començament del programa, quan comenta les notícies i fa les seves proclames i diu les seves mentides i manipulacions. Avui, escoltant-lo, he tingut la sensació que això d'estar en una emissora pròpia encara li deu haver donat més llibertat per manipular, perquè n'ha dit de força grosses. Ha dit que la Fundació Catalunya Oberta, que havia estat clausurada pel jutge Garzón, tenia a la meitat dels seus membres a la presó. Després a parlat barrejant-ho tot de Millet, Alavedra i Prenafeta. I després, com que no en tenia prou, ha dit que aquesta fundació abans de ser clausurada s'havia dedicat a promoure referèndums d'autodeterminació, per després, parlar de la gran i patriòtica "Gerona", la que lluità casa per casa contra els francesos, que ara s'ha passat de bàndol i està amb els enemics de la pàtria fent referèndums. Com que aquest senyor no és un ignorant ni un desinformat només puc entendre que menteix expressament. Una cosa és la demagògia i una altra directament són les mentides. La Fundació Catalunya Oberta no ha estat pas clausurada ni crec que tingui cap problema amb la justícia (que jo sàpiga). No té la meitat dels seus membres a la presó, com a molt l'Alabreda i en Prenafeta, que no sé ni tant sols si tots dos en formaven part. A més, en Millet em penso que no té res a veure amb aquesta fundació, que tampoc es dedica a promoure referèndums, com ha afirmat alegrement. Finalment, tampoc veig que lluitar contra els francesos sigui un acte de patriotisme espanyolista de la manera que ho veu en Losantos. No crec que els que lluitaven contra els francesos ho fessin per una Espanya tal i com se la imagina en Losantos, ni que promoure un referèndum d'autodeterminació et posi al nivell dels francesos invasors.
Durant tota l'estona que l'he sentit, ha estat una burla constant a qualsevol cosa que sonés mínimament a Catalunya. No es pot permetre que un individu com aquest construeixi un imperi mediàtic basat en emissores il·legals. L'administració ha d'actuar i clausurar-l'hi. Tot i això, trobaré a faltar posar la ràdio al cotxe de tant en tant per escoltar les seves proclames i difamacions, o m'hauré de conformar en posar-lo una estoneta per la TDT mentre em prenc el got de llet amb magdalenes.

divendres, 6 de novembre del 2009

A l'anormal d'en Miquel Àngel López Mallol

Avui es votaven a l'Ajuntament de Reus diverses mocions per convocar consultes sobre la independència de Catalunya. No és cap sorpresa que els partits espanyolistes, que hi tenen majoria, hi han votat en contra. El que si que és sorprenent i vergonyant és veure les raons que en donen. En Miquel Àngel López Mallol, regidor del PP, ha dit coses com ara: "ens hauríem de preocupar més per l'alt nivell d'atur a Catalunya, les altes taxes d'impostos o les raons del perquè les famílies catalanes són les úniques de tot l'Estat que paguen els 150 euros dels ordinadors portàtils" o "la majoria de la gent tenia problemes per culpa de la crisi mentre alguns es dedicaven a organitzar consultes". Té tota la raó que aquestes coses són preocupants, però això justifica que no es pugui fer res? Perquè no deix qualsevol administració de fer qualsevol cosa que no estigui directament relacionada amb la crisi. Que deixin de fer campanyes publicitàries estúpides. O millor, perquè no plega i renuncia al seu sou així tot d'una ens estalviem de pagar-li el salari i d'aguantar les seves estupideses? Ara és la crisi com ho podria ser l'epidèmia de grip, un altre dia ho serà la construcció d'una carretera, la celebració d'algun esdeveniment o que el Barça estigui a punt de guanyar la lliga. Per aquesta gent sempre hi haurà coses importants que seran compatibles amb tot excepte amb el que a ells no els agrada. Com si qualsevol govern es dediqués només a un sol tema, per això hi ha diversos departaments i es fan diverses polítiques. Si no els agrada la idea, que ho diguin clar. Que diguin que voten que no perquè estan en contra de la independència o perquè el poble no té dret a decidir o "porqué no me sale de los cojones, cagüen la puta que esto es España!". Així és com ho haurien de dir, alt i clar, que diguin clar si volen que no són demòcrates però que no ens vinguin amb estupideses, perquè pel que no els agrada, sempre hi hauran coses més importants. És més, si tant li importa la crisi, que demani la independència, així disposarem de tots els diners que cada any ens roba Espanya. Això és el que faria si li importés la crisi. Mentre no ho faci, vol dir que l'únic que li importa és l'imperi i xupar de la mamella.

dijous, 5 de novembre del 2009

La plaza del Generalísimo

Fa uns dies, una tieta meva va viatjar a un poble de Castella. Crec que no cal ni que digui el nom, ja que el que he de dir segur que és aplicable a moltíssims. M'ha dit que el poble era bonic, però que l'ha trobat pobre. Un poble de gent sense massa esperit de prosperar. A banda d'aquesta descripció que ens mostra com està l'Espanya profunda, l'Espanya que ni amb subsidis tira endavant, m'ha portat una postal on es veu la plaça del poble amb una gran església. Fins aquí normal. El que no trobo ja tant normal és que en girar la postal em digui que és una vista de "la Plaza del Generalísimo". Quina sorpresa. Jo que em pensava que aquest senyor s'havia mort feia més de trenta anys i s'havia intentat fer ratlla i creu amb el passat. Almenys a Catalunya en pocs anys ja no quedaven coses d'aquestes, però no així a tot l'estat. Això em recorda i demostra que la dictadura no va caure mai. Simplement es va transformar i modernitzar perquè ja no podia continuar tal i com l'havia portat un vell de vuitanta anys, que tot i això, si hagués viscut deu anys més, deu anys més hagués continuat com a caudillo. Que aquella gent hagi anat any rera any, i així més de trenta, a celebrar la festa major en aquella plaça sense que en cap moment se'ls acudís de canviar-li el nom, demostra que per ells el Generalísimo simplement és una part més de la seva història, potser gloriosa per alguns, i que tenir una plaza del Generalísimo es tant normal com tenir un carrer dedicat a Jaume I o Roger de Llúria, persones que segurament no eren uns sants, però que hi són perquè representen una part important de la nostra història passada. Segurament per a ells el Generalísimo es un senyor que va manar fa ja bastants anys i prou, un més, no un que va provocar una guerra civil i va governar despòticament. I molt menys algú que els va intentar anular com a poble. Segurament els més petits queden a la plaza del Generalísimo amb els seus amics sense saber si el Generalísimo va ser un dictador o és el nom d'un cavall. I tant els en fa, igual que als seus pares pel veig.
Això m'ha fet recordar que un dia passejant per Madrid pel carrer Príncipe de Vergara, em vaig topar astorat amb el "Colegio Público General Mola"!!!! Us imagineu haver de portar els fills allí?

divendres, 30 d’octubre del 2009

Pel·lícula vista: Àgora

Després de les crítiques llegides per la blocosfera, esperava que fos pitjor.
Al contrari, no se'm va fer gens pesada. Una manera que tinc de valorar una pel·lícula, és per les vegades que he mirat el rellotge. Només el vaig mirar una vegada i quan faltava menys d'un quart perquè s'acabés. He de reconéixer que és molt millorable, i els personatges freds i poc profunds. No se li treu tot el profit que es podria treure a aquesta història. I que tot i que el director, Alejandro Amenábar, diu que no és una pel·lícula anti-cristiana, sí que mostra els cristians com els més malvats de tots. Fos així o no, sento el mateix fàstic per tots els fanatismes religiosos. Segurament no són els personatges els que em van enganxar, sinó les imatges en sí. Sempre he sentit debilitat per les pel·lícules històriques, o fins i tot les de la història sagrada. Ja de petit em mirava "Els deu manaments", "La Bíblia", "Quo Vadis" o "Ben Hur". Sempre he sigut un fan del pèplum i acostumo a disfrutar amb pel·lícules que recreen l'antiguitat. Així que penso que només per veure l'Alexandria d'aquella època i conéixer una mica més de les lluites entre religions d'aquella època ja val la pena. Si a més, hagués fet uns personatges amb una mica més de sentiments i humanitat, hagués estat molt millor.

divendres, 23 d’octubre del 2009

Pel·lícula vista: REC 2

Bàsicament es pot resumir dient "més de lo mateix". La primera part em va agradar i la vaig trobar innovadora. Ara, han volgut aprofitar la tirada de la primera, fent-ne una altra amb més pressupost però que no aporta absolutament res de nou. L'única novetat és que hi han afegit alguns elements de l'exorcista, però que trobo que no hi lliguen massa amb tal com va anar la primera part. A més, bona part de la pel·lícula recorda a aquells videojocs tipus Doom o Quake, en que tens la visió d'un home armat que va disparant a tot zombi que se li creua pel davant. No cal dir tampoc que la pel·lícula té un final en el que es veu clar que ben aviat tindrem una REC 3, això sí, fora de l'edifici, a veure si almenys és diferent i aporta novetats.

dissabte, 17 d’octubre del 2009

Companys

Encara que no sigui políticament correcte dir-ho, penso que el president Companys és una de les persones més injustament mitificades de la història de Catalunya. Tot país té mites històrics, i segurament és necessari que hi siguin, però a vegades crec que d'en Companys se'n fa un gra massa. No oblido, ni vull obviar, i respecto profundament, el fet que fou assassinat pel feixisme per representar el país i les idees que representava. Però crec que això no ens pot evitar tenir una visió crítica sobre la seva figura. I el cert és que penso que segurament fou el pitjor president de la Generalitat que mai hagi tingut Catalunya, segurament fins i tot pitjor que en Montilla. En Macià es veu que mai se n'acabà de refiar i amb raó. Va ser totalment irresponsable proclamant l'estat català en el pitjor moment, però el pitjor encara havia d'arribar. En començar la guerra civil i produir-se la revolució, es va agenollar davant dels qui sembraven el terror. En cap moment intentà aturar-los, imposar la seva autoritat, i si es veia incapaç de garantir l'ordre públic, plegar veles; però al contrari ,va rebre als líders anarquistes al Palau de la Generalitat, els líders dels que estaven matant i sembrant el terror per tot Catalunya, i es va posar a les seves ordres. Potser més per covardia que per gust, no ho sé, però en tot cas és indigne d'un president de la Generalitat. Cert és, i cal destacar-ho, que va ajudar gent a poder fugir; molta gent segurament. Però no n'hi ha prou en que ajudés a gent a fugir, hauria d'haver-se posat davant dels terroristes i no als seus peus. Tot això no es diu, i la gent de la meva generació tenim la tendència a acabar pensant que la guerra civil va ser una guerra de bons i dolents, de feixistes contra demòcrates. Potser ho podria haver estat , però va ser una cosa ben diferent. Va ser una guerra de totalitarismes oposats, a cap dels quals els importava la població que quedava al mig. I d'això no se'n parla... No paren de fer homenatges a les víctimes del franquisme, cosa que em sembla bé, però no hi estar totalment d'acord fins que no es reconeixi realment el que va passar i es respectin a totes les víctimes per igual.
També em sorprèn molt tot això de la nulitat del seu judici. Jo crec que no cal demanar-la, ja que el judici ja és nul per concepte. Un judici fet per militars sublevats no pot tenir cap validesa. Crec que amb això ja n'hi ha prou, no cal invalidar una cosa que per concepte ja no és vàlida.

divendres, 16 d’octubre del 2009

Pel·lícula vista: Inglourious Basterds de Quentin Tarantino

Potser és per les ganes que tenia de veure-la, però m'ha decepcionat una mica. Té l'estil d'en Tarantino i un final totalment inesperat, però hi va haver moments en que se'm va fer una mica pesada. Potser esperava més acció i violència. I és massa llarga. Crec que mai s'hauria de fer una pel·lícula de més de dues hores si no està molt però que molt justificat, cosa que gairebé mai ho està, i aquesta no n'és una excepció. Tampoc diré que la pel·lícula sigui dolenta, perquè no ho és i té tocs força bons, però li he trobat a faltar alguna cosa. Almenys el final és bo i et sorprèn el necessari per marxar del cine amb una bona impressió.
D'en Tarantino, sóc un autèntic enamorat de Kill Bill. Potser hi haurà qui dirà que és una gran bajanada, però per mi és una de les millors pel·lícules que he vist mai. La Uma Thurman katana en mà és impressionant. Em recorda terriblement a una xiqueta que em va fer molt de mal (un dia en vaig parlar), sobretot quan diu "puta" amb cara de mala llet, però no em molesta pas veure-la, al contrari, la trobo encantadora.
Divendres passat vaig aprofitar també per veure Death Proof, a TV3. Un pèl tonta en molts moments, però entretinguda i amb un final brillant. Quin fart de riure veient les tres noietes sexis perseguint a l'assassí. En canvi, Pulp Fiction, al contrari que la gran majoria, no em va acabar de fer el pes. Només l'he vist una vegada, potser tenia un mal dia. L'he de tornar a veure. Hi ha pel·lícules que a la segona vegada entren molt millor que a la primera, i també d'altres que passa al revés.

dijous, 8 d’octubre del 2009

Receptat per un metge o per una metgessa

Avui he anat al lavabo d'una empresa i he vist que just al costat de l’urinari hi havien penjat un paper de la Generalitat sobre la grip A (aquella que primer en deien porcina, després nova i ara "A"). El paper deia les coses bàsiques. Explicava com es transmet la malaltia, mesures de precaució (sensates i sense ser alarmistes, ja que no deia estupideses del tipus no donar-se la mà ni fer-se petons), símptomes de la malaltia, etc. El paper acabava dient que hi ha medicaments que poden alleujar els símptomes d'aquesta malaltia, però que sempre han d'estar receptats per "un metge o per una metgessa". Coi d'igualtats i parides d'aquestes!!!!!! Què ens prenen per burros????? Volent ser tant igualitaris i tant amics del políticament correcte, acaben introduint al llenguatge aberracions com aquestes. Si haguessin dit "per un metge" no hi havia pas cap discriminació, ja que quan es diu metge així en general, tothom entén que es refereix a qualsevol persona que té la carrera de medicina i està exercint com a tal. Dient que el medicament ha d'estar receptat per un metge o una metgessa, dóna a entendre que hi ha medicaments que només els pot receptar un metge i n'hi ha d'altres que només ho pot fer una metgessa, però que en canvi aquest el poden receptar tots dos. Volent ser tant igualitaris, en el meu entendre, a més d’introduir en el llenguatge expressions totalment artificials, han creat realment una possible discriminació.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

Pel·lícula vista: Whatever Works (Si la cosa funciona) de Woody Allen

Com que tinc el vici d'anar a veure les pel·lícules d'en Woody Allen siguin bones o dolentes, ahir vaig enfilar cap al cine a veure "Si la cosa funciona", pel·lícula que ha arribat sense fer gaire soroll.
Aquest cop ha tornat al seu Manhattan i sembla que el retorn li ha provat. Em temia una altra pel·lícula avorrida i sense sentit, tipus les dues últimes que ha fet (la de Cassandra's dream i la de Barcelona, que no li vaig trobar ni la gràcia ni el sentit, encara que sembla que tota la progressia li trobà), però no és així. No serà aquesta tampoc una altra de les seves grans pel·lícules, però hi ha una bona mostra del seu repertori i tòpics de sempre. M'ho vaig passar bé i vaig sortir del cine amb un bon gust de boca. És una comèdia d'aquestes simples, però gracioses i que et volen ressaltar les coses positives de la vida. El resum seria: la vida és una merda, per tant, en els moments en que la cosa funciona, aprofita-ho. Perfecte per un avorrit diumenge al vespre.

divendres, 2 d’octubre del 2009

Diuen que diuen que són federalistes

En la majoria d'ajuntaments en les que s'han votat mocions per donar suport a consultes sobre la independència, el PSC hi ha votat en contra. Diuen els mitjans de comunicació que han justificat el seu vot dient que ells són federalistes i no pas independentistes, així que no poden donar suport a mocions d'aquest tipus (encara que només sigui per preguntar a la població que en pensa). Fins aquí puc entendre que no donin suport a una cosa amb la que no estan d'acord. El que ja em costa més d'entendre és que si són federalistes perquè en tota la seva història no han fet absolutament res per aconseguir un estat federal?
Tenen gairebé un poder absolut. Són el partit més important del govern de Catalunya, però quan es va fer l'estatut no recordo que fessin cap proposta federalista. El govern espanyol depèn dels seus vots i hi tenen dos ministres, perquè no fan pressió o condicionen el seu suport a que es tirin endavant les reformes necessàries per arribar a un estat federal? Quan van a les reunions del PSOE, perquè no demanen que aquest partit inclogui això en el seu ideari o en els programes electorals? Si fins i tot així no els fan cas, perquè no proposen convocar un referèndum sigui des dels ajuntaments o des del Parlament per veure que en pensa la gent?
Tot plegat, penso que els socialistes catalans, això del federalisme no saben ni el que significa (potser en Maragall en tenia alguna idea, però mireu com va acabar) i només ho van dient com un objectiu a aconseguir perquè sembli que volen que Catalunya avanci en el seu autogovern. De fet, ser un estat federal tampoc significa avançar en res. No hi ha cap mena de diferència entre l'estat autonòmic del cafè per a tots, a un estat federal també de cafè per a tothom. Li canvien el nom de comunitat autònoma a estat federal i ja hem transformat Espanya, sense que l'autogovern hagi d'haver augmentat gens. Encara més, podrien fer una constitució federal que deixés clares quines competències són del govern central i quines dels estats federals, així maten per sempre qualsevol reivindicació de més autogovern. No entenc perquè no ho fan. Aquí ens intentarien vendre que convertir-nos en un estat federal és un gran avanç i guanyarien el referèndum de carrer, el mateix resultat que traurien si a la papereta hi posés de convertir-nos en una república bananera o si en comptes de la Chacón haguessin presentat un mico de fira. Si de fet això a ningú li importa, l'important és votar socialista simplement per anar en contra del PP, aquells que són tant dolents i es mengen els nens. (Evidentment són dolents, excepte quan cal pactar-hi al País Basc o s'ha de defensar l'espanyolitat de Barcelona des de l'ajuntament, com ara mantenint l'exercit al castell, anant a favor del domini .bcn per anar en contra del .cat, etc, etc)

dilluns, 28 de setembre del 2009

La caça d'en Laporta ha començat (una altra vegada)

He de començar dient que espero i desitjo que en Joan Laporta faci el pas a la política i que espero i desitjo encara més que aquest pas el faci amb Reagrupament. (Un altre dia ja parlaré d'aquesta associació que veig que cada cop té més bona pinta.)
En Laporta és ara mateix, com va dir en Carretero, un dels actius més grans de l'independentisme. Una persona totalment independentista que ha arribat a un càrrec tant important, sobretot des d'un punt de vista mediàtic, com el de president del Barça i que no l'han fet callar ni canviar. Una persona que té una empatia personal que el fan especialment apte per la política. Se li acaba l'època al Barça i ja molts volen tocar cuixa i l'intenten seduir, encara que no me l'imagino en projectes com CiU o ERC que han demostrat que per damunt de la dignitat hi tenen els interessos.
Sigui com sigui han demostrat que li tenen por. Els espanyols, els mediocres, els que volen una Catalunya ben apagada i acovardida, ben provinciana i sucursalista s'estan cagant les calces. Un referèndum en un petit poble, una persona popular que podria encapçalar una candidatura independentista, qualsevol petita cosa i ja tremolen. Potser tenia raó en López Tena que Espanya és un tigre de paper. Potser només cal que algú tingui el valor de bufar una mica.
El referèndum el van intentar aturar enviant uns quants falangistes, fins i tot un advocat de l'estat camisa-blava, i fent unes quantes declaracions feixistes per part de dirigents del govern. Ara a en Laporta li tiraran a sobre tota la merda que pugin. Ja n'hi han tirat força fins ara, però no sap el que li caurà a sobre. Tonelades de merda, que a Espanya ja la comencen a llençar per la ràdio a les sis del matí i continuen llençant-la durant tot el dia per altres mitjans. La majoria de coses seran calúmnies i mentides, però ja pot anar amb compte. De qualsevol petita relliscada que tingui en faran un escàndol. Ja se sap que contra els independentistes tot s'hi val, no caiguem nantros en la temptació de fer-los cas i jugar al seu joc. No ho tindrà fàcil, em dóna la sensació que tots li aniran a la contra, des de la caverna més caverna fins a TV3 passant, és clar, pel Periódico. Tots aquest mitjans lleparan cul i llençaran la seva bilis contra el valent que intenti bufar una mica. Que si espies, que si una ex-amant brasilera, etc, etc, etc... El que haurem de sentir en els propers mesos. I sense comptar amb la mala educació i mostres de la falta d'esperit democràtic amb que el rebran per tot arreu a les espanyes.

dijous, 24 de setembre del 2009

A l'anormal aquest del Jorge Javier Vázquez

Per començar he de dir que no sé qui és aquest senyor, no sé quina cara fa, i que tot el que sé ho he sentit per la ràdio o ho he llegit en diaris digitals com ara l'e-brutícies.
Es veu que aquest és un senyor que fa un programa d'aquests penosos i vulgars a Telecinco. Es veu també que va dient que és català, però està en contra de tots els catalans que no són espanyolistes. Cal dir que és un fill d'immigrants castellans que mai s'ha integrat. Llavors el tio va dient, i es queda tant tranquil, que tota la seva família són catalans i estan en contra de les seleccions catalanes. Això és com si jo me'n vaig a viure a França, tinc fills allà i dic que jo i tota la meva família som francesos i estem en contra de les seleccions franceses, bàsicament perquè qualsevol persona del món que prefereix ser una altra cosa abans que ser espanyola és un malvat terrorista.
Ara aquest senyor ha dit que parlant castellà a Catalunya es sentia un ciutadà de segona. I se n'estranya? Em sentiria jo de segona o de tercera parlant català per Madrid? I parlant urdú? Però és clar, els castellans són una raça superior que es veu que a tot arreu poden imposar els seus costums i llengua.
Diu també aquest senyor que a Catalunya quan es vol imitar algú de classe baixa, se l'imita parlant en castellà? Que em demostri aquest senyor que les classes més baixes i incultes, les que deuen mirar els seus programes i un canal tant lamentable com Telecinco no parlen majoritàriament castellà. Només cal anar pel carrer. Quan veus gent amb pinta que fa por, allò que dius "ui, que encara m'atracaran", aquests parlen en castellà. Veus gent cridant i fent l'imbècil i molestant a la gent i normalment (sempre hi ha excepcions, és clar) parlen en castellà. Veus aquestes pintes de killos, amb el cabell de punxa, unes arrecades i el cotxe tunejat i parlen en castellà. O el típic que es passeja sense camiseta a finals de setembre en un petit poble, i parla en castellà. O aneu a l'estranger. A qualsevol ciutat europea, si veieu de lluny un grup de gent donant la nota i cridant l'atenció tant com poden, són castellans. Ho he viscut a vàries ciutats i me n'he allunyat tant com he pogut, no fos cas que m'identifiquessin com un dels seus i volguessin que m'apuntés a la festa. Veus un grup de noies cantant una cançó de Melendi al mig del carrer i ballant tipus flamenco i només poden ser espanyoles. Un grup de gent cridant amb una al davant de tot amb una rojigualda, no cal dir... Perquè a més els agrada identificar-se. És normal veure a l'estranger grups d'espanyol amb banderes d'Espanya, camisetes de la selección, camisetes amb banderes per tot arreu, camisetes que hi posa "puta madre" i coses vulgars així. Quanta vergonya que he de passar quan a l'estranger em demanen el carnet i veuen que tinc nacionalitat espanyola... Esperem que ben aviat poguem tenir el carnet de nacionalitat catalana. Segur que també hi haurà catalans que aniran fent el ridícul pel món, però almenys sabré aquests són uns anormals, però són els nostres anormals. No cal que aguantem els anormals que ens envien des del país veí!!!

dissabte, 19 de setembre del 2009

Per què la gent es creu qualsevol cosa que circula per internet?

Fa uns dies una amiga m'enviava un correu electrònic d'aquests en cadena amb unes imatges bastant desagradables d'una matança de dofins o balenes a les costes de les illes Fèroe on es veien desenes de balenes encallades a la costa mentre una multitud de gent les matava i el mar literalment es tenyia de vermell.
Al text del missatge hi deia que això és una tradició que fan cada any els joves d'aquelles illes que per demostrar que són adults han de matar una balena i que només les maten per diversió mentre la resta de la gent es diverteix mirant l'espectacle des de la costa. Evidentment tracta de salvatges aquesta gent i anima a difondre-ho i fer alguna cosa en contra d'això.
La cosa no em quadrava. No m'acabava de creure que aquella gent es poses a fer una masacre d'aquelles dimensions només per passar l'estona. I sobretot, venint d'un missatge en cadena, la sospita era doble, ja que el 99% d'aquest tipus de correus són invencions o manipulacions que la gent es creu sense ni tant sols fixar-se en d'on ve la informació. Total, que una simple cerca a internet (després de descartar les pàgines on es reproduïa el contingut del missatge en cadena) em va donar la resposta. Una vegada a l'any aquestes balenes visiten la costa de les illes. Aquell dia, tot s'atura a l'illa i tothom participa d'una manera o altra en la caça de la balena: des de les barques acorralant-les a la platja, des de dins de l'aigua o des de la platja. Tot això controlat per biòlegs, que a més han fixat un nombre màxim de balenes a caçar. Diversió? És evident que no. En unes illes on l'agricultura gairebé és impracticable i la ramaderia és pobre, una bona caça de balenes és l'assegurança de poder passar un bon hivern. Se n'aprofita tot: carn, greix, pell, etc. Realment les imatges són impactants, però recomanaria a qualsevol que les critiqui que abans de menjar-se un bistec que ha comprat al supermercat envasat i net de sang faci una visita turística a un escorxador de les nostres terres, i sobretot, abans de dir salvatges a la gent de les Illes Fèroe i causar un conflicte diplomàtic, contrastar les informacions que difonen i pensar-hi racionalment.
Sembla mentida com absolutes animalades es difonen com a certes per internet i la gent se les creu sense ni pensar-hi. És com el correu aquell del japonès que venia gatets envasats en botelles, o encara molt més sonat va ser el de la secta que corria en cotxe per les nostres terres amb els llums apagats i que quan li feies llums et perseguien i et mataven. Fins i tot circulaven correus dient que ja hi havia ferits als hospitals de Valls i Tarragona. Tenim uns psicòpates tombant per aquí i ens n'hem d'assabentar per un correu mal redactat que circula per internet? No en diuen res els mitjans de comunicació convencionals? A un amic que s'ho creia li vaig dir que posés Antena 3, que si això fos cert, n'estarien parlant tot el dia recreant-se entrevistant als testimonis i ensenyant la sang. Ell, em va dir que era cert, perquè a la seva nòvia li havia dit un mosso d'esquadra!!! Posats a fer circular llegendes urbanes, m'agradava molt més aquella que deia que si et quedaves una nit amb el cotxe espatllat a la carretera, passava el rei en moto (que devia tornar de les seves aventures nocturnes) i et portava cap a casa (o potser de festa amb ell!).

dilluns, 14 de setembre del 2009

Busqueu les set diferències

Com a passatemps podem mirar de buscar les set diferències entre aquestes dues fotografies.
O potser les set semblances si ho preferiu.

El que està clar és que pels dos té "valor zero" l'opinió del poble català. Així ho ha dit avui aquesta senyora.

En fi, que a Espanya d'això en diuen democràcia... En la societat que ens va retratar George Orwell a 1984, no ho haguessin definit millor. Potser aviat s'inventaran un "Ministeri de la Veritat", perquè si ja tenim el de la "Igualtat", no ens deu venir d'aquí.

diumenge, 13 de setembre del 2009

Felicitats Arenys!

Avui toca treure'ns el barret i felicitar aquest poble.
Se l'ha de felicitar, des del meu punt de vista personal, per aquest SÍ tant massiu a la independència, però sobretot per una cosa que encara és molt més important que això, per haver-se expressat amb llibertat davant d'un estat totalitari que els ho volia impedir. La democràcia es comença a construir des de baix, i avui a Arenys ens ho han demostrat.

La democràcia no ens l'han de donar, l'hem d'exercir!

dijous, 10 de setembre del 2009

Em cauen els collons a terra...

Em cauen els collons a terra, de viure en un país, on el dia de la seva diada nacional, després de sortir el president a fer el discurs a la televisió pública, surt un imitador satiritzant-lo i burlant-se'n. Quina falta de dignitat! En qualsevol país normal demà rodarien caps i hi hauria dimissions. Només demano un respecte el dia de la Diada!

Tanquem la paradeta i fotem el camp. No som ni una nació ni una puta merda!

Bon cop de falç!

dimecres, 9 de setembre del 2009

Tots som Arenys de Munt. VOLEM DEMOCRÀCIA!



Fantàstica aquesta vinyeta, que he trobat al diari Directe.cat, que ens informa al moment de tots els esdeveniments relacionats amb la consulta que s'ha de fer a Arenys de Munt. Un poble valent, que diu que ja n'hi ha prou i que els ciutadans hem de decidir lliurement el que volem i que curiosament, un poble que vol parlar i decidir en llibertat, té en contra a la suposada democràcia espanyola.
Molt interessant també la cobertura que li està donant el diari Vilaweb.cat. Us recomano el Mail Obert que avui ha fet el seu director Vicent Partal.
Mentrestant, els mitjans espanyols o bé ignoren el referèndum o bé hi van en contra. On són els suposats demòcrates espanyols per defensar el dret d'un poble a opinar?
Com molt bé ha dit aquest matí un periodista a RAC1, el govern espanyol ha convertit una consulta que no era més que un partit de solters contra casats, en la final de la Copa d'Europa. Millor. Li han donat una dimensió mediàtica que no hauria tingut mai. Veient com actuen els espanyols, hi pot haver encara algú que vulgui formar part d'aquest estat? Hi ha algú que pensi que l'estat espanyol és democràtic?
I la pregunta clau: si diuen que totes les idees es poden defensar democràticament, què ha de fer un independentista català per poder tirar endavant les seves idees?
JA N'HI HA PROU!!!!! JA NO ÉS QÜESTIÓ D'INDEPENDÈNCIA O NO, ÉS QÜESTIÓ D'ACONSEGUIR UNA VERITABLE DEMOCRÀCIA I AIXÒ ÉS COSA D'INDEPENDENTISTES I NO INDEPENDENTISTES!!!

PD: El president Montilla diu que fer referèndums d'aquest tipus és donar ales a la caverna de la dreta espanyola i en canvi que els falangistes s'han de poder manifestar. Parlant clar: que si el poble vol decidir lliurement tirant una papereta en una urna això no, en canvi si els fatxes volen venir a tocar els collons el dia en que el poble vol decidir, això sí. Només puc dir una cosa i ben fort:
MONTILLA DIMISSIÓ!!!!!!!!! I ELS QUE EL VAN FER PRESIDENT HAURIEN DE SER ELS PRIMERS EN DIMITIR!!!

PD2: Que em torni a dir algun pepero que això de la colonització espanyola son paranoies conspiratives meves. En tenim proves cada dia!

divendres, 4 de setembre del 2009

Aquesta fal·làcia que amb tota la cara dura anomenen democràcia

Un cop més ens estan deixant clar el que molts ja sabem. Que això de la democràcia espanyola no és més que una versió moderna de la democràcia orgànica (la que surt dels òrgans del qui mana). Hi ha coses en que han donat el poder al poble perquè no són realment importants. Coses com ara elegir un govern. En el fons, poques diferències hi ha entre uns i altres, ja està bé que el poble es pensi que és lliure perquè pot anar a votar en unes eleccions que tenen com a conseqüència la formació d'un govern o un altre. Però en altres temes està clar que de democràcia no n'hi ha cap i s'aplica la democràcia que surt dels organs del qui té el poder, que en aquest cas no és un partit o un dictador, sinó el conjunt de la nació castellana (ara transformada en espanyola) que és la qui decideix el destí de l'estat espanyol. Tenim democràcia només perquè ells són més i saben que sempre ho seran. No els costa res maquillar-ho com una democràcia quan saben que sempre guanyaran. Ara en un petit poble de Catalunya han organitzat un referèndum per veure que pensa la gent sobre si Catalunya ha de ser o no independent. Els partits més espanyolistes (que curiosament són els que sempre es posen la paraula llibertat a la boca, prostituint-la infàmiament) i la justícia ja s'han posat mans a l'obra per impedir-ho. És un referèndum sense cap validesa, convocat per unes associacions amb el suport de l'ajuntament, però és igual, s'ha d'impedir, no fos cas que surtís el que no toca. I més que això, no fos cas que es pensessin que tenen algun dret a decidir. A veure si això de la democràcia s'ho creuran de debò i es pensaran que poden fer el que volen. És patètic que hagin invocat la llei de règim local per impedir un acte com aquest. I encara que ho hagués convocat l'ajuntament, no està bé que es pregunti coses al poble? El que s'hauria de fer és convocar un referèndum com aquest a cada poble de Catalunya, només perquè tothom es pugui expressar i a veure que fan. Que vegin a tot Europa i el món que aquí no ens deixen votar perquè no som més que uns messells sotmesos a la seva democràcia de fireta i que només e ens podem expressar quan ells ens en donen permís.
I jo em pregunto: fins quan? Perquè encara que la independència no ens hagués d'afavorir econòmicament, que està clar que ho faria, i no hagués d'impedir l'aniquilació total de la nació catalana en sentit lingüístic i cultural, que és possible, té cap sentit continuar vivint amb una gent tant fastigosament vil, que ens volen tenir lligats a la porta de casa seva només perquè els sembla que així la seva nació és més poderosa i gloriosa? Aquesta gent encara no han sortir de l'època colonial i es deuen pensara que tinguent més territoris és més gran l'honor i orgull de la seva nació. Sí, això deu ser el que pensen aquesta gent, que després tenen la barra de dir-me nacionalista simplement perquè vull viure en llibertat i democràcia al meu país!

dimarts, 1 de setembre del 2009

Llibre llegit: Memòries, història d'una convicció

Ja fa forces dies que el vaig llegir, però fins ara no havia tingut temps de comentar-ho. M'he llegit la primera part de les memòries del President Pujol (em penso que la segona part deu estar a punt de sortir) i la veritat és que m'han agradat i he fruit llegint-les. Està molt ben escrit, molt clar i entenedor. Recomanaria que el llegís qualsevol persona de mentalitat catalanista. Pujol ha esta un home enormement criticat des de tot arreu, que sempre ha volgut més Catalunya però que mai, ni fins i tot ara, s'ha atrevit a dir Adéu Espanya. Tot i això, crec que va ser un home que va saber fer en cada moment el que tocava i el que no, liderant un país i un catalanisme que venia de la inexistència i la marginalitat durant el franquisme. Això sí, encara que les seves idees ens puguin inspirar, que ningú s'enganyi: eren idees vàlides posades en el seu context, no en l'actualitat. Potser el peix al cove i l'intent de canviar Espanya tenien sentit en aquells moments i eren l'instrument més adequat. Es va aconseguir bastant així. Però tinc clar que ja no ho són per ara, i ens ho demostren els fracassos rotunds amb l'estatut i el finançament. Anant amb aquesta tècnica no n'hem aconseguit absolutament res més que crispació i odi. No val la pena tanta crispació per no aconseguir res. Ara toca avançar de veritat. Encara que l'estat espanyol no ho sigui plenament, formem part d'un club més democràtic com és la UE. També m'ha agradat molt com parla de l'esquerra en general. Hi ha unes línies que m'han encantat i trobo plenament encertades també actualment: "Les esquerres es consideraven propietàries de la modernitat, de la intel·ligència, del bon gust, de la sensibilitat i, com sempre, de la superioritat moral. Van considerar un error, una badada, una estafa de la Història el triomf d'una força política als seus ulls petitburgesa, botiguera, conservadora, catalanista, nacionalista, localista i mediocre. Com que érem contra natura, no podríem durar al govern. Seríem un parèntesi, un malson." L'esquerra i la seva superioritat moral de sempre...

dimarts, 25 d’agost del 2009

Vacances

Fugir uns dies de tot és fantàstic. Oblidar-se de totes les cabòries que ens posa diàriament al cap el nostre entorn i la societat. Oblidar-se des d'aquell amor impossible fins a la mediocre classe política d'aquest país. Fer com si la nostra feina i els nostres caps no haguessin existit mai. Oblidar-se fins i tot de la calor horrible que m'han dit que ha fet per aquí. I llavors, quan no tinc cap mena de preocupació al cap, és quan més feliç sóc. Quan decideixo a quina hora em llevo al matí i quin tren agafo i que vaig a visitar. Cal dir que per mi les vacances no són per jaure al llit o a la platja, sinó que les aprofito per conèixer coses noves. I em canso més que treballant, perquè camino molt i vaig d'un lloc cap a l'altre, però després em sento satisfet. Quan estic cansat m'assec contemplant un paisatge, o els carrers d'una ciutat, observant la natura o la gent passejant, de vacances, o fent la seva rutina diària. I llavors m'imagino les seves felicitats i les seves penes, però en canvi jo me'n sento al marge, com si fos en un món on només existeixo jo i res més em preocupi. Arriba després el dia de tornar. Baixar de l'avió i començar a suar. Fer un petó a la mare, però que com sempre li busca les tres potes al gat i m'acaba fent posar nerviós i fent-me preocupar per tot. El grup d'amics que últimament em cansa bastant. Pensar en que he de tornar a la feina, els somriures falsos dels meus caps, aguantar a les meves companyes que no paren de burxar i sempre volen més i més i mai en tenen prou. Mai he entès a la gent que sempre volen més i més i mai no en tenen prou i tot els sembla poc. Em posen molt nerviós. Però tot això és el que em trobaré. Intentaré aguantar-ho com sigui, com si aquests dies només haguessin sigut com aturar el temps, descansar, agafar aire i tornar a un món real, del qual, potser com en somni, he tingut la sort de poder-ne escapar uns dies.

dijous, 30 de juliol del 2009

La meva millor amiga

La meva millor amiga està boníssima. Literalment és un bombó. Rossa, mona de cara, primeta, pits ferms i ben posats i un cul preciós. Evidentment no és per això que és la meva millor amiga. Considero que és la millor noia que mai he conegut, i trobar-la a ella m'ha fet molt de bé. Tenia tots els ingredients perquè me n'enamorés només parlar-hi per primer cop, i així va ser. Ens havíem vist quatre estones que ja me li havia declarat. Em va dir que volia que només fóssim amics. I ens vam convertir en molt bons amics; ens ho explicàvem pràcticament tot. Em deia que em veia com un germà. Més endavant va començar a sortir un noi. Em va fotre, però ho vaig acceptar. Si no podia estar amb mi, que estigués amb qui ella millor se sentís. La comunicació va deixar de ser tant íntima, ara ja tenia amb qui compartir el seu interior. Aquesta relació va durar més d'un any, amb alts i baixos. Era a mi a qui trucava plorant quan tenia algun problema i més d'un dia vam acabar abraçats al cotxe, consolant-la, com amics. Fa unes setmanes que han tallat, diu que definitivament. Sembla mentida, però quan sabia que estava amb ell jo restava tranquil i indiferent. En canvi, des que sé que està lliure i desaprofitada un neguit recorre el meu interior, estic nerviós i em costa dormir. Penso que una tia com aquesta és la que necessito però crec que no tinc cap possibilitat. Per altra banda, encara em posa més nerviós que una meravella com aquesta pugui acabar a les mans d'un trepa qualsevol que la faci infeliç. M'explica el tipus de persona que diu que li agradaria trobar i m'hi veig reflectit, però després es mira xics més macos. Algun cop m'ha dit que la humilitat és una de les meves virtuts, però no puc deixar de pensar, amb total falta d'aquest valor, que mai podrà trobar ningú que l'estimi com jo ho faria.

dimecres, 29 de juliol del 2009

Curso de iniciación al castellano

Caminant ahir per Tarragona, veig un cartell a la porta d'un bar. Deia "Curso de iniciación al castellano", amb el nom de l'acadèmia que el donava i que estava subvencionat per la Generalitat de Catalunya per a treballadors en actiu.
He de dir que em sembla bé que es fomenti l'aprenentatge de llengües, però a veure... a qui va dirigit aquest curs? Tenint en compte que qualsevol persona que ha nascut a Catalunya o hi viu des de fa força temps parla castellà, he d'entendre que aquest curs va dirigit a immigrants que fa poc que viuen aquí. Si fa poc que viuen aquí, segurament no deuen parlar català. És evident que si és per l'esforç que els catalanoparlants fem en ensenyar-los-en i fer-los veure que és una llengua útil, no en deuen saber ni una paraula. Llavors, si són immigrants acabats d'arribar, no els hauríem d'ensenyar català? És que no els volem integrar? És que els volem convertir en inmigrants per tota l'eternitat? És que no volem que ens entenguin? O és una qüestió de classes i si són immigrants i per tant de classe baixa, han de parlar castellà?
Subvencionant cursos com aquests, està clar que no anem enlloc i mai tindrem una societat on tots ens entenguem i ens en sentim part. Perquè vés i digués a un immigrant d'aquests que estan fent el curs d'iniciació al castellà que després n'ha de fer un de català... Si ni nosaltres mateixos ens creiem que el català és una llengua d'integració, pleguem la paradeta i dediquem-nos a una altra cosa... N'estic fart de sentir grans defensors de la llengua catalana parlant en castellà a qualsevol persona que no coneixen o sobretot si el veuen una mica morenet, encara que sigui un fill de català i brasilera que ha viscut tota la vida aquí, i el pobre noi ha d'anar explicant cada vegada que parla el català millor que ells...

Recordo també fa no gaires anys, em penso que passant per Tremp que vaig veure que l'ajuntament oferia cursos de castellà per immigrants... Ja té trons ensenyar-los castellà, però molt més en una zona on no el parla pràcticament ningú...

dimecres, 22 de juliol del 2009

Dos i dos fan quatre (II)

Ja fa bastant que vaig dir que no em creia gens ni mica de que guanyéssim res amb el nou sistema de finançament. I m'hi mantinc. Primer de tot, perquè no entenc d'on surten les xifres del tripartit. Em sembla que se les inventen. I bàsicament, pel que ja vaig dir: dos i dos fan quatre. Si has de repartir el que sigui i a un n'hi dónes més, a un altre n'hi has de donar menys. No pot ser que et demanin més, tornis a repartir i tothom estigui content. Si hi hagués algú que rep menys que fins ara, ja s'hauria queixat, i no ho ha fet, fins i tot els governs autonòmics del PP han fet allò d' "agafa els diners i corre". Em crec, això sí, que la Generalitat de Catalunya rebrà més diners i que potser podrà eixugar una mica el dèficit. El que no em crec és que sigui Catalunya la que rebrà més diners. Perquè, d'on sortiran tots aquests diners que rebrà de més la Generalitat? Hi veig quatre opcions:
1. Els deixaran de donar a altres autonomies. Ja he dit que no m'ho crec, i que si així fos ja s'estarien queixant. En canvi, tothom fa càlculs amb el que rebrà de més.
2. Els deixarà de gastar l'estat a Catalunya. És la opció més creïble i que més em quadra. L'estat dóna diners a la Generalitat i a canvi se'ls deix de gastar ell directament aquí. Total: els ciutadans no hi guanyem res.
3. L'estat s'endeuta. No només no hi guanyem, sinó que hi perdem, perquè el deute tard o d'hora s'ha de pagar.
4. S'apugen els impostos. El mateix, de res em serveis més despesa pública a Catalunya si m'apugen els impostos.
5. La Generalitat realment no rep més diners. Tampoc ho descarto. Moltes xifres i especulacions per d'aquí a uns anys, però que al final ja veurem si es materialitzen.

Conclusió: Perquè els nostres diners s'inverteixin i es gastin a Catalunya necessitem (almenys) un concert econòmic com el basc (inclòs Navarra). Això sembla que a Espanya no estan disposats a acceptar-ho, per tant la única solució és tenir un estat propi. Això enllaça amb un tema del que ja parlaré d'aquí a uns dies: Reagrupament.

dijous, 16 de juliol del 2009

Per què sóc independentista? (Resposta a en Cesc)

En el meu anterior escrit titulat "Per què sóc independentista", el blocaire Cesc m'ha fet un comentari que li he volgut contestar. Com que m'ha quedat molt llarg, prefereixo penjar-ho com un nou escrit. A veure si més gent hi diu la seva.


1. Els tics malgastadors del govern català no són més que els de molts altres governs, inclòs l'espanyol. Ho he dit mil vegades i que quedi clar que no tinc ganes de defensar en Carod ni ningú, i que és veritat que gasten en animalades, però el govern espanyol (o el de Madrid) també ha gastat en mil animalades i això no surt enlloc o si surt no se'n fa cas.
Si els diners els tenim nosaltres, sempre podrem escollir qui els ha de gastar. Si creiem que es malgasten, en votem a un altre i ja està. El que no pot ser és que paguem més que ningú i rebem els que menys. Com que no em sento pas identificat amb Espanya ni em sento espanyol, penso que als espanyols els hem de donar tants diners com als francesos i als australians: zero. Si penses així, no sé que hi fas al PP, partit totalment oposat a això i partit espanyolista però que està a favor que alguns espanyols tinguin uns drets que altres no, diga-li concert econòmic.

2. Home, si vas a una mani espanyolista amb una senyera està clar que et tractaran bé. Diran: "mira, un catalán de los nuestros" i està clar que del que n'hi ha poc s'aprecia més. Tu ves a Madrid a fer una manifestació per demanar el concert econòmic que dius defensar, a veure si et reben tant bé. Està clar que la catalanofòbia és un fenomen estès. Molta gent creu que els catalans estan robant els diners d'Espanya, però en canvi no volen ni sentir-ne a parlar de que Catalunya sigui independent, simplement perquè frueixen tenint-nos agafats. No tothom és igual, però si fos pel sentiment majoritari i sobretot per la voluntat dels partits polítics, Catalunya seria una regió més d'Espanya on el dia de la festa major es ballarien sardanes i es llegiria un poema de Maragall en català... Quan ve un immigrant aquí i té els collons de dir que ell té dret a que els seus fills rebin educació en castellà, ho fa des del racisme i un sentiment de superioritat envers els altres. Només si un se sent superior i sent que la seva llengua és més important i que té un domini sobre l'altre s'atreviria a demanar això. No sé de cap espanyol que hagi emigrat a cap altre lloc i se li hagi ocorregut demanar això. Per cert, que fa segles, Quevedo ja va fer versos en contra dels catalans dient-nos lladres... la cosa ve de llarg. Un cop vaig llegir un article, escrit per un andalús, que deia que la catalanofòbia havia substituït la judeofòbia després de l'expulsió d'aquests. I has llegit l'editorial del Mundo d'avui? Diuen que no hi ha catalanofòbia, només fòbia al Montilla i a ERC. Sigui com sigui, aquest govern té majoria al Parlament escollit pels catalans... El propi editorial del mundo, que diu que no n'hi ha, és un gran exemple de catalanofòbia, acusant-nos d'insolidaris, de voler més que ningú i difonent els falsos tòpics de que rebem més que ningú i som uns aprofitats. Quan parles malament d'algú sense parar, és normal que se li acabi agafant mania.

3. Conec la història, així que per aquí no m'agafaràs. Hi va haver una guerra, coses d'aquelles èpoques, i com a conseqüència d'això, Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó van ser annexionades a Castella, van perdre les seves institucions i lleis per passar a ser governats a la manera de Castella. Això és una conquesta. I si després, pels motius que sigui, milers i milers de ciutadans del país conqueridor van a viure al conqueridor, molts sense cap ganes d'adaptar-se i tenint clar que allò és el seu país i que allí manen i tenen els mateixos drets que si estiguessin a casa seva, això és una colonització.

4. Espanya ens va en contra. Sí. La idea és de dissoldre Catalunya en Espanya. Fer que poc a poca la nostra llengua i consciència nacional vagin desapareixent. I tenir-nos sotmesos. Només així s'entèn que tinguessin clar que l'estatut aprovat pel Parlament s'havia de desfigurar i que no ens permetin ni el concert econòmic i mantinguin la seva superioritat cultural. I a més, són antidemocràtics perquè diuen que ni que fóssim majoria no ens en podríem separar, simplement perquè neguen la nostra existència com a poble. Som uns més d'Espanya i les fronteres de la nostra comunitat autònoma són simplement unes fronteres administratives com ho són les de Múrcia o la Rioja. Si demanem autonomia en donen a tothom (descafeinada, això sí) encara que no ho hagin demanat. Si demenem un canvi en el finançament, el mateix, tot perquè mai siguem diferents als altres.

5. Tens el dret a sentir-te identificat amb les banderes que vulguis, però jo quan veig una rojigualda veig l'ocupant. I encara que m'ho miri amb ulls neutres, hi veig una gent i una manera de ser diferent, com ho puc veure en qualsevol altra nació. Els respecto com a qualsevol altra (mentre no em vulguin trepitjar a mi) però no sóc com ells. No entenc que un català es pugui identificar amb qui ens menysprea i no ens accepta tal com som.

dimecres, 15 de juliol del 2009

Per què sóc independentista?

Aquesta tarda estava parlant per internet amb un amic. És un xic no massa interessat per la política i gens independentista, o més aviat que passa bastant. M'ha preguntat sobre això del finançament, si és veritat que ara estarem per sempre per damunt de la mitjana, i històries d'aquestes, que evidentment li he dit que tot això eren triomfalismes del tripartit que tot continuava igual que sempre, que ens en donarien deu per un cantó i ens en robarien vint per l'altre. Després d'això, m'ha preguntat si era independentista i li podia donar motius per ser-ho. Mai m'havia plantejat resumir breument els motius de perquè vull l'autogovern del meu país, però em penso que en poques paraules ho he deixat ben clar:

1. Perquè formar part de l'estat espanyol és un mal negoci, perquè sent una regió rica, hem de mantenir a les pobres i això fa que ens faltin aquí moltes infraestructures, o que la gent gran poguent cobrar una pensió molt més alta no la cobrin.

2. Perquè a sobre d'aprofitar-se de nosaltres, a Espanya ens odien i ens tenen mania només per ser diferents.

3. Perquè formem part d'Espanya "por derecho de conquista" i al segle XX les coses es fan democràticament.

4. Perquè com a cultura diferenciada és millor que tinguem un govern propi, ja que com que la cultura majoritària a Espanya ens va en contra, anem camí de l'extinció

5. I bàsicament perquè em sento diferent i no m'identifico amb els seus símbols, cultura, etc...


Al final m'ha dit: "Home. Tinc que reconèixer que tens raó."

diumenge, 12 de juliol del 2009

Sanfermines

He de començar dient que durant aquesta setmana, cada dia a les vuit menys deu he estat ja davant del televisor esperant veure les curses de Sant Fermí a Pamplona, el ritual dels càntics etc.
Estèticament em sembla d'una bellesa aclaparadora les imatges dels bous i toros corrent darrera tota aquella gent vestida de blanc amb el mocador vermell. Això és tele-realitat de debò, infinitament millor que qualsevol Gran Hermano o Illa dels Famosos: un grup de persones davant d'unes feres amb les banyes esmolades, jugant-se la vida.
Per altra banda, correr davant d'un toro, em sembla la cosa més absurda del món. Jugar-se la vida davant d'aquell animalot em sembla que no pot haver sortir de cap ment racional. No em puc imaginar cap mort més absurda que la d'aquell noi que ma morir dijous amb una banya atravessant-li el coll. Igualment, absurdes, per brutals, em semblen les imatges de la cursa d'aquest matí amb un toro atacant sense pietat un corredor ferit indefens, que ha acabat en estat molt greu.
He de dir també que no m'agrada que es torturin els animals i que em sembla de salvatges primitius disfrutar fent-ho.
I després de pensar tot això no arribo a cap conclusió final. S'han de mantenir aquestes curses pel seu atractiu i per la tradició que representa, o s'han d'eliminar perquè és simplement posar vides en perill de la manera més contrària al sentit comú? Està clar però, que si jo formés part de l'Ajuntament de Pamplona no estaria massa tranquil i content organitzant festes on la gent pot morir o on segur que algun ferit greu hi haurà. A banda que sembla que només serveixen per omplir la ciutat de borratxos i pixarades per tot arreu.

dimecres, 1 de juliol del 2009

El català, llengua deixada, oblidada i maltractada

Avui han els resultats d'una enquesta d'usos lingüístics. Els resultats no podrien ser pitjors per al català en tots els aspectes, però en destaco un: El català només és la llengua d'us habitual del 35,6% dels habitants de Catalunya, enfront del 45,9 % del castellà i un 12% que utilitzen les dues i un 5,4 que n'utilitza d'altres. Els percentatges favorables al català no fan més que baixar en tots els territoris i són superats pel castellà pràcticament a tot arreu. Això és un greu problema, és clar, però no hauria de ser per sí una malaltia terminal. Gairebé un 35,6% dels habitants del país, ferms amb la seva llengua, i la gran majoria de la resta que l'entenen, poden mantenir viva la llengua. El principal problema és que aquest terç de la població, tot i tenir el català com a llengua habitual, no s'hi mantenen ferms i la deixen de banda tant aviat com en troben un que els parla en la llengua estrangera majoritària. Una llengua, que la pots canviar sempre que l'altra te'n parla una altra, no és una llengua útil. Com els podem dir que la parlin? Per què quan veiem una persona que intuïm que no és d'aquí li parlem en castellà? És que els immigrants del Marroc, Romania, Senegal o d'on sigui venen sabent castellà? O és que els resulta més fàcil per algun estrany motiu? Jo crec que la dificultat que puguin tenir amb una o altra llengua és la mateixa i aprendran la que els parli la gent. Si tothom els parla en castellà, el seu interès per aquesta llengua serà nul, i ho entenc perfectament. I no entro en els sud-americans que normalment són de difícil integració perquè com que aquests sí que venen aquí sabent castellà es pensen que són com a casa seva. Tot això sí que és una malaltia terminal per la llengua, i no si la parla un 35 o un 60%. Com digué Sanchís Guarner i ens recorda Vicent Partal en el seu mail obert d'avui: 'Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen.' Si continuem així, correm el risc d'irlandització: Tothom sabrà parlar català, però només s'utilitzarà en alguns actes oficials i poc més, com una cosa folklòrica, com ja comença a passar al País Valencià.
I entro en l'últim dels problemes que li veig a la salut del català, i potser el més greu. Em refereixo al maltracte que rep la llengua per part dels seus parlants. La majoria no parlen català, sinó que parlen castellà utilitzant paraules catalanes. El català que sento al carrer i fins als mitjans de comunicació en boca de gent amb molta formació és patètic i fa plorar! Gent que ha anat a la universitat i no sap parlar català! Utilitzen el "tenir que" sense parar, el verb haver com a auxiliar ja ni el coneixen, diuen les "tres i mitja" en lloc de dos quarts de tres, o es "donen un petó" en lloc de fer-lo. Els pronoms febles no saben ni el que és i si els cau una moneda al terra, "s'ha caigut" i llavors "hi ha que fer" alguna cosa per recollir-la. És deplorable sentir un professional català per la ràdio dient aquestes coses... i no parlo del nivell a les universitats, que he vist fulls d'exercicis utilitzant expressions d'aquestes. Sort que no sóc professor, perquè no aprovaria ningú que en un exàmen fes faltes gramaticals tant bèsties com aquestes! Moltes vegades hi ha gent que es preocupa molt per l'ortografia o el lèxic, sense adonar-se'n que és la gramàtica el que se'ns està desfent! Per molt que utilitzem lèxic català, si el que tenim és una frase pensada en castellà, això no és ni català ni és res.
Una llengua així de deixada, oblidada i maltractada pels seus parlants no la salva ningú. És més, no sé ni si val la pena que algú s'esforci en salvar-la.

dilluns, 8 de juny del 2009

Frustració

Cap al vespre vaig a donar una volta per la fira. Aglomeracions de gent en espais estrets. En veure tanta gent ja em ve al cap que me la trobaré. Tinc una mena de sisè sentit per intuir quan em trobaré algú. És normal també, perquè quan hi ha fira en un lloc, la gent dels pobles veïns hi acostuma anar.
En efecte, després d'una estona caminant la veig venir en sentit contrari. Hi ha molta gent, però ja de lluny la veig com si brillés amb llum pròpia i no hi hagués ningú més entre nosaltres. Cabellera rossa, guapíssima, vestit lila... crida l'atenció. Va amb un noi que l'agafa per la cintura. Em dóna la sensació que s'ha engreixat. No se la veu contenta, però intueixo que és per la mort no fa gaires dies d'un familiar molt pròxim que havia viscut tota la vida amb ella. Giro el cap quan passa més a prop de mi, fent-me el distret mirant un cotxe del que no recordo ni la marca ni el color. Quan ja ha passat, em giro i miro com s'allunya. Un calfred recorre el meu cos acompanyat d'una sensació barreja d'ansietat, frustració i culpa. Mai he entès com una xiqueta tant guapa es va enamorar de mi. Menys puc entendre com la vaig poder deixar escapar d'una manera tant estúpida. Quan me'n vaig adonar del molt que la necessitava ja era massa tard. Segurament no fèiem l'un per l'altre, però els dos ens necessitàvem. Un cop he pensat en ella, ja sé que no faré res més de bo en tot el dia. Arribo a casa, m'informo de les eleccions per internet i em poso a llit. Se m'humitegen els ulls. El que em fa més mal no és que em trenqués el cor. El que em fa més mal és que em penso que me'l vaig trencar jo mateix. Dormo poc. Avui tinc son.

dimecres, 3 de juny del 2009

Hem de votar, ara més que mai!

Pot ser sí que podem tenir la sensació que un de nosaltres no decideix res, que tot queda molt llunyà i que els polítics són una colla d'impresentables aprofitats. Però de cap manera, com diu la Rahola avui en el seu article a la Vanguàrdia, tots són iguals. Alguns són catalans, altres espanyols i altres a més, anti-catalans. Un ciutadà sol anònim poc pot fer i més si és una mica passiu, com la majoria de nosaltres, però hi ha una cosa molt sencilla, que només cal fer-la una vegada molt de tant en tant, i que consisteix en agafar una papereta i posar-la en una urna. El país només ens demana això. No entenc com pot haver-hi catalans que els importi tant poc el seu país que passin de fer aquest gest. Tant se'ls fa que se'ns burlin a la cara, ens robin els nostres diners i ens governin una colla d'impresentables estrafalaris?
Jo, per la part que em toca, tornaré a la Casa Gran, de passada, tot sigui dit. No em considero fidel a ningú i en cada ocasió miro quina pot ser la millor opció per Catalunya. En aquest cas, des que vaig conèixer el candidat de CiU ho vaig tenir clar. Una persona molt tècnica, ben preparada i sobiranista. Tot el que necessito per entregar-li el meu vot. En Junqueras també em fa la seva gràcia, llàstima que no hagin anat junts en una candidatura, però en Tremosa em sembla més adient i a més, tot i que votar CiU també em fa cert fàstic, ara mateix me'n fa més votar ERC, a més que pot ser molt positiu que CiU tregui un bon resultat presentant un candidat sobiranista.
Però voleu saber què és el que realment em demana el cos? Doncs el cos em demana votar Iniciativa Internacionalista. Sí, aquesta colla de frikis totalitaris plens de polls. El cos em demana escopir a la cara d'Espanya, i aquesta seria la millor manera de fer-ho. No ho faré, però hi estic molt temptat. No sabeu com m'atrauen tots aquests cartells rojos penjats per tot Tarragona. I és que a més són bonics! Em semblen més ben dissenyats que qualsevol altre. Sort que les eleccions són aquest diumenge i que en Tremosa em cau molt bé, perquè sino, us asseguro que una setmana més veient aquests cartells i els dono el vot. És més, sé que si treuen un bon resultat, em sabrà greu no haver-los votat. Com diu el seu lema: "Castiga'ls amb el teu vot". Votar un candidat sobiranista aquest diumenge ja serà prou càstic. És tot el que em demana el meu país de tant en tant. Jo ho faré. Potser serem quatre, però jo hi seré.

dilluns, 1 de juny del 2009

És necessari que treguin a l'Iniesta al Crackòvia com un retardat mental?

Em semblen vergonyoses les paròdies que d'alguns personatges es fan en els programes d'humor de TV3. I crec que hi ha un cas que és flagrant. Em refereixo a la imitació d'Iniesta com un analfabet i retardat mental. Pobre noi. Precisament és un jugador que fa la seva feina, i la fa molt bé, dels millors del món. Fa la seva feina i no es posa en res més, ni vol destacar en res més, ni fa cap excentricitat. Que sigui una persona tant normal, no vol dir que sigui un retardat mental. Que sigui tímid no vol dir que l'hagi de parodiar d'aquesta manera tant bèstia.
A banda d'axiò, és necessari que al Crackòvia hagin d'utilitzar de forma recurrent paraules com "hòstia" o "cojones". És necessari dir "berberetxos" en lloc d' "escopinyes"? I ja posats a fer, ara que sabem que l'Iniesta sap parlar català, també el podrien treure parlant en català...

dijous, 28 de maig del 2009

Festa


















"El futbol és la festa que es donen els pobles a si mateixos"
Àngel Cappa, entrenador.

diumenge, 24 de maig del 2009

Llibre llegit: L'últim home que parlava català

Aquest va ser un dels meus llibres de Sant Jordi. He de dir que està bé, ràpid de llegir, però potser m'ha decebut un pèl, perquè la novel·la en sí no té un gran argument. És interessant, això sí. Que ningú esperi trobar-hi un relat futurista sobre un futur en que el català ha desaparegut, perquè no és aquest l'argument del llibre, i no se n'amaga enlloc, excepte en el títol. El llibre tracta d'un escriptor que està escrivint un llibre sobre aquesta temàtica, i com ell se l'imagina, però la trama principal del llibre és amb un altre escriptor que escriu en castellà. En les seves discussions l'autor hi ha introduït tot de reflexions sobre la salut i el futur de la llengua i els motius de la seva decadència. És una novel·la amb tocs d'assaig introduïts pel mig. A la gent que ens interessa la salut i futur de la llengua catalana el llibre ens hauria de semblar prou atractiu. Als que passen una mica, doncs per la trama de la novel·la no els el recomanaria. El llibre però, fa reflexionar sobre moltes coses que poden semblar normals però que estan fent decréixer l'ús i qualitat de la nostra llengua, i també sobre el nostre país.
Us deixo amb un fragment del llibre que m'ha cridat especialment l'atenció i fa reflexionar:
"A través de les reflexions del professor Rosenfeld, el lector comprendrà plenament la intriga de la novel·la, el tema central: la investigació de les circumstàncies del crim, de les causes i els culpables de la desaparició de la lengua. Rosenfeld coneix a fons la història de Catalunya i intueix on ha de buscar: el fracàs d'una classe dirigent que no va ser capaç d'aixecar un estat, d'una burgesia panxacontenta i victimista que es va estimar més ser cua del lleó esdentegat de madrid que cap d'un ratolí català que, a Europa, hauria pogut fer un paper tan digne com el danès o el txec. La desaparició d'una menestralia escombrada per les ventades de la globalització, delmada per la competència provinent de llocs remots, indefensa i incapaç de sobreviure en un món de comerç instantani, sense horaris ni distàncies. La pèrdua d'autoestima d'una població envellida, arraconada a casa seva per onades immigratòries successives. La derrota definitiva d'un país que mai no va tenir el coratge d'apostar-se tot sencer a l'aventura de ser ell mateix."
Us deixo també aquest vídeo on el mateix autor llegeix un fragment de l'obra.

dimarts, 19 de maig del 2009

Cremem el ministeri de la igualtat

Com deia fa unes setmanes l'amic blocaire Noctas, és cada cop més necessari que algú faci alguna cosa contra el Ministeri de la Igualtat, que amb aquest nom, podria ser un dels ministeris que George Orwell posà en la seva obra 1984.
El cas és que m'he assabentat d'una empresa que s'enfronta a una possible multa de 300.000 euros per no fer polítiques d'igualtat. Almenys això és el que ha proposat un inspector de treball, a més d'una sanció d'uns 15.000 euros que ja no els treu ningú.
D'aquesta empresa, només un 20% dels treballadors són dones. És normal però. És una empresa industrial, amb grans màquines i no crec que quan tenen una plaça vacant s'hi presentin gaires dones per cobrir-la. A les oficines, hi ha més dones que homes, però a les fàbriques en són poques. Tot i així, el seu percentatge de dones empleades és superior al seu sector. Però es veu que per un inspector de treball això no és normal. El més fort és que no demana la multa per l'empresa per discriminar a la dona, això en cap moment ho diu. Diu que l'empresa no li ha pogut demostrar que el fet que hi hagi tanta desigualtat entre el nombre de dones i homes no respongui a la seva política de contractació. O sigui, que no li ha pogut demostrar que si no tenen més dones és perquè cap dona no vol fer aquesta feina i no perquè ells ho volen així. L'empresa recluta els treballadors a través d'una empresa de selecció de personal, i diu l'inspector, que no queda demostrat que l'empresa li digui als que fan la selecció que descartin els currículums de dones.
La part positiva, és que esperen no haver de pagar aquesta multa, ja que a altres empreses del sector se'ls ha tret la multa si es comprometen a fer un pla d'igualtat a l'empresa. Igualment una pèrdua de temps i diners. No cal dir que si aquesta empresa hagués de pagar aquesta multa, amb els temps que corren, es trobaria en una situació molt delicada.
Em penso que ja va sent hora que algú posi seny i digui prou a aquestes polítiques pijo-progres que amb una paraula tant maca com igualtat no paren de posar problemes a l'economia productiva d'aquest país.

dissabte, 16 de maig del 2009

Per què coi hem de subvencionar la compra de cotxes?

No ho puc entendre. Tanta importància tenen els cotxes en el conjunt de l'economia que justifica subvencionar-ne la compra? Tant de poder tenen els venedors per imposar mesures així? Tanta gent viu de la venda de cotxes? Perquè no subvencionem els restaurants, que també ho estan passant malament? A més, segurament l'hosteleria dóna feina a més gent que la venda de cotxes, que no és la fabricació, perquè la gran majoria de cotxes que es venen a l'estat espanyol s'importen.
I cal tenir en compte, que els més necessitats, els que ho estan passant més malament, els que estan a l'atur, no estan precisament en les condicons de comprar-se un cotxe. Des d'un punt de vista d'esquerres no són aquestes les persones que s'haurien d'ajudar i no els que es poden permetre de comprar-se un cotxe?
Després de veure totes les mesure anunciades pel govern espanyol per fer front a la crisi no puc deixar de pensar que no en tenen ni la més mínima idea de com sortir de tot això i que són com un cec donant bastonades sense saber on va. I pitjor, que més que sortir de la crisi, aquestes mesures no poden pas ser gaire bones per l'economia i pel país.
En comptes de gastar sense parar, perquè no abaixen l'IVA si el que volen és estimular el consum? Perquè no suprimeixen encara que sigui temporalment l'impost de matriculació? I ahir al debat a TV3 els sindicalistes deien que el problema era que s'havien abaixat els impostos...

dissabte, 9 de maig del 2009

Mayor Oreja, menor cerebro

Avui, aquest gran mentider imperialista anomenat Mayor Oreja, però que li seria més adient ser anomenat Menor Cerebro, s'ha tornat a quedar a gust en unes declaracions. Si al seu dia, tot i voler presidir la comunitat d'Euskadi va dir "El euskera a las montañas" i es va quedar tant ample, avui ha dit, i també s'ha quedat igual d'ample, que la immersió lingüística a Catalunya és una "immersión en la ignorancia". A sobre ha dit una mentida tant gran com dir que les fulles dels arbres són de color rosa, i tothom s'ha quedat tant tranquil. Ha dit que el sistema d'immerisó lingüística en l'ensenyament és un cas únic de Catalunya que no s'aplica enlloc més. Com pot ser tant xitxarel·lo i gamarús!!! Si precisament és el sistema que apliquen a les espanyes castellanes!!! Ensenyament en la llengua del país, en aquest cas el castellà, i després algunes hores per aprendre malament l'anglès. A Catalunya com que devem ser més avançats, a més d'aprendre malament l'anglès també aprenem el castellà, tot i que més de l'escola, abans alguns l'aprenen a casa i els altres pel contacte amb la societat o amb els mitjans de comunicació.
Aquest senyor no ha dit pas res de que al País Valencià, que han invertit els papers i a partir del pròxim curs, tres col·legis faran el 80% de les classes en anglès i després ensenyaran durant unes hores el castellà i el català. Amb el castellà no caldrà que s'hi esforcin massa, ja el portaran après, el català, si no el saben, segur que també l'aprendran malament. En diuen pla pel plurilingüisme d'això. A mi em sembla una aberració, però no n'ha dit res. Suposo que si el seu pla pel plurilingüisme fos durant el 80% del temps en català, segur que n'hagués fet grans escarafalls.
Davant de tot això no puc sentir més que fàstic per la gent d'aquest partit, pels hipòcrites del PP català, que a vegades ens diuen que estimen Catalunya i van junts a miserables així. Aquesta colla d'ultranacionalistes imperialistes que es disfressen de liberals quan no són més que jacobins totalitaris.

dijous, 7 de maig del 2009

Felicitat



"Qualsevol persona que visqui al dia em podrà dir si coneix res que tingui una força espectacular tan gran com una entrada de pilota en una xarxa de futbol, en aquella situació de deslligament de nervis i apassionament definitiu"
Josep Maria de Segarra, escriptor.

dilluns, 4 de maig del 2009

Poesia



El futbol és poesia col·lectiva.
Edgar Morin, sociòleg.

dilluns, 27 d’abril del 2009

Botiflers!

La direcció d'ERC s'està retratant. S'està retratant com una colla de botiflers enganxats a una menjadora. No dic que ho siguin, dic que això és el que aparenten i no fan res per aparentar una altra cosa. Un patriota com en Carretero fa un article dient unes coses i ells n'entenen unes altres. Enlloc hi parla de crear un altre partit, parla d'una candidatura àmplia, que enlloc hi diu que no la pugui encapçalar ERC. Parla d'independentisme transversal, perquè la sobirania no s'aconsegueix només amb les esquerres o amb les dretes, sinó entre tots. ERC deia coses semblants fa dues eleccions. Deien que eren un partit independentista i per això els van votar molts. Era el referent de l'independentisme. Ara diuen que abans són d'esquerres i que no es pot ser independentista sense tenir ideologia. I a sobra la independència la volen aconseguir pactant amb els espanyolistes d'esquerres. Ells sabran on van, però que no comptin amb el meu suport. Quan han tingut l'oportunitat de sumar han preferit restar. Quan han pogut tirar endavant han preferit agafar-se a la poltrona. Diuen que el gos s'acaba assemblant a l'amo. Tant d'anar amb el PSC que ja no es nota la diferència.

diumenge, 26 d’abril del 2009

Tarracajorrani

L'ajuntament de Tarragona ha començat una campanya publicitària de la seva candidatura a organitzar els Jocs del Mediterrani l'any 2017. Per aquest motiu ha omplert la ciutat de pancartes i pintades al terra amb la paraula "Tarracajorrani". A més han fet una cançó de rap bastant pesada en que no es para de repetir aquesta paraula. No entraré en si la campanya és bona o no, encara que a mi m'ha deixat indiferent i no sé si pot ser massa bona una campanya que es basa en una paraula que ni l'alcalde ha aconseguit pronunciar correctament. El que volia dir és que a la cançoneta aquesta rap que no paren de repetir aquesta paraula, pronuncien la "J" de Tarracajorrani en castellà. La pronuncien com una jota castellana, o com una hac aspirada, no pas com es ponuncia la jota en català. Si precisament aquesta "jota" és l'abreviació de "Jocs" com la poden pronunciar així! Potser els cantants no en tenen ni idea, però ningú ha revisat la cançó estúpida aquesta abans de fer-la pública??? Ningú se n'ha adonat que Tarracajorrani no es pronuncia així??? O és que ja els està bé??? O tant se'ls en refot???!!!

divendres, 24 d’abril del 2009

Felicitats RAC1 o potser felicitats tripartit!!!

Al final ho han aconseguit. Després d'uns anys intentant destruir els mitjans de comunicació públics, al final ho han aconseguit. Catalunya ràdio ja no és la ràdio líder i encara pot ser que aviat sigui tercera i tot. Pels sectaris sociates no podia ser tenir una ràdio plenament catalana i plural, en la que hi havia els millors en totes les franges. Suposo que pensaven que els líders havien de ser els seus amics espanyols de la SER. Doncs han aconseguit carregar-se Catalunya Ràdio, però no pas que la SER sigui líder, ja que en continua tant lluny com abans. RAC1 ha sabut recollir els que anaven marxant de l'emissora pública i convertir-se en la ràdio de referència dels catalans. Sectaris com en Joan Ferran, que deien que calia arrencar la crosta nacionalista, ara deuen riure satisfets, veient com un cop treta la crosta en surt tot el pus sociata. Quan tens els programes líders i fas tot el possible per treure'ls d'antena, queda clar que el que vols és carregar-te tot el model. Posar Catalunya ràdio actualment és sentir veus avorrides i sociates... El problema és que els sociates tampoc l'escolten massa... ja tenen la SER, perquè en el fons, això d'escoltar una emissora catalana i en català els deu semblar provincià, podent escoltar coses que interessen a tota la "nación".