Bona gent i mala gent

Aquest diumenge a la tarda després de dinar m'aturo a la benzinera del Carrefour de Tarragona. No hi havia ningú, ja que només cal posar la targeta i un mateix es serveix la benzina; només dos cotxes aturats uns sortidors més enllà. En el moment de treure'm la cartera de la butxaca per buscar la targeta, venen des de l'altre cotxe cap a mi dos magrebins joves i forts. El primer que penso en veure'ls: "Merda, aquests em volen fotre la cartera o em causaran algun problema", mentre miro al voltant constatant la meva solitud. Un d'ells m'ensenya trenta euros que porta a la mà i em diu mig en francès mig en castellà que la seva targeta no funciona a la màquina per ser de França i si li puc posar trenta euros de benzina amb la meva targeta. També se'm passa pel cap alguna de les múltiples estafes que es fan amb les targetes, com ara duplicar-les i que després et carreguin coses al compte. Al mateix temps però, també sento vergonya per pensar malament d'ells només pel seu color de pell o aspecte. Agafo els trenta euros i me'ls poso a la butxaca i vaig cap al seu sortidor on poso la meva targeta i marco trenta euros de gasoil, després de que em demostra que la seva targeta no funciona. Em dóna les gràcies i me'n torno cap al meu cotxe. Ells són uns quants i van en dos cotxes, un d'ells una mica vell, no recordo quina marca, però l'altre és un BMW bastant nou, matrícula francesa. No puc evitar pensar que d'on coi el deuen haver tret... I final de la història, que no és ni història. Només serveix per constatar els prejudicis que tenim de la gent només veient el seu aspecte o sabent de quin país venen. Però malauradament, a banda de certa xenofòbia que potser ja portem en l'interior, certa immigració problemàtica ens han fet amb raó tenir certs prejudicis. Ells haurien de ser els principals preocupats perquè els seus es portin bé i no facin que uns quants identifiquin a tot un col·lectiu. Tot i això, em penso que si un dia a la nit em creo pel carrer amb un grup de sudamericans o magrebins, continuaré apartant-me una mica i intentant passar desaparcebut.

Artur Mas pensa que el dret de ser atesos en català és una tocada de nassos

Ho llegeixo sorprès en una entrevista que li va fer el diari Expansión, després de preguntar-li per les ajudes concedides a les llengües minoritàries de l'Equador, se li pregunta:

Lo mismo ocurre con la inspección en los bares para que se hable en catalán.
Sí. No es momento de ir a tocarle las narices a la gente de forma indiscriminada. Bastantes dificultades hay para mantener las empresas ahora. Se debe dejar respirar.

Em sembla molt oportunista per part seva, suposo que per acontentar a l'entrevistador i a la clientela d'aquest diari, perquè més o menys això és el que han defensat sempre els seus. Això pensa el líder del principal partit nacionalista català sobre el dret a ser atès en català? Que és tocar els nassos de forma indiscriminada? Que haver d'entendre el català en un local públic és no deixar respirar? A mi em sembla normal que si hi ha una llei es vetlli perquè es compleixi com també em sembla normal que si vaig a un lloc m'entenguin si parlo en català. No entenc que es publicités l'altre dia que es feien aquestes inspeccions, hauria de ser la cosa més normal del món i s'hauria de fer sense dir-ne res. Molt poc deu saber de comunicació el que va decidir fer-ne notícia d'això, més sabent que hi haurà els de sempre que et criticaran. Sigui com sigui, n'Artur Mas dient això sembli més del PP o del partit de l'immigrant xarnego revotat (Ciudadanos), que no pas de CDC.

TV3 s'assembla cada dia més a Antena3

Fa uns dies, TV3 emetia el programa Oikmntns (s'escriu així o similar) on un grup d'alumnes d'un institut parlava de sexe sense cap mena de vergonya. Una noia, que no arribava a la majoria d'edat, explicava contenta (i en castellà) que els nois normalment van molt sortits, però que ella hi va més que molts nois. Després el presentador la felicitava per tanta sinceritat. No sé si en veure-ho sons pares també la van felicitar i van estar-ne ben contents de la seva filla. Com a mínim, crec que haurien de sentir vergonya de que la seva filla expliqués aquestes coses a la televisió. No sé ara, però a la meva època, i tampoc fa tants anys que anava a l'institut, hi havia coses que no s'explicaven als pares i menys a una televisió en horari de màxima audiència. Vull dir que certs comentaris es guardaven pel nucli d'amics. Si anàvem"sortits" o no, no és una cosa que la cridéssim als quatre vents, més aviat era una part de la intimitat. Potser està bé que no hi hagi tants tabús, però no entenc que adolescents puguin parlar d'aquestes coses amb tanta naturalitat i sense cap mena de vergonya. Que els devien dir els pares en sentir-los explicar segons quines coses? I l'institut perquè envia els seus alumnes a programes així? I la televisió pública del meu país perquè fa programes d'aquest tipus i en horari de màxima audiència? No diré que no pugui estar bé un programa per veure quina actitut tenen els joves sobre el sexe, però aquest més aviat era un programa que buscaba el morbo i el riure fàcil. Cada vegada tinc més la sensació que TV3 s'assembla cada dia més a Antena 3. En català, això sí, a vegades clar, i malament moltes. Menys la xiqueta que va sortida, que no sé on deu haver estudiat, però ni tant sols quan va a la Televisió de Catalunya és capaç de parlar en català.

Fora els violents i els dropos de la universitat

Avui els mossos d'esquadra han desallotjat els "estudiants" que hi havia tancats des de fa quatre mesos a l'edifici de la Universitat de Barcelona. No vull entrar en el Pla de Bolonya, que m'agradaria que algú m'expliqués breument i d'una manera que pogués entendre, ja que n'he sentit moltes coses però gairebé no en sé res. Vull entrar en que em sembla a mi que ni una universitat ni un edifici històric és lloc per una acampada hippie. Em sembla que tampoc és lloc perquè delinqüents anti-sistema com Enric Duran i facin els seus actes. De debò una majoria d'estudiants s'identifiquen amb els hippies de l'acampada o amb aquest delinqüent? A mi em sembla que no. Jo també he estat estudiant i fèiem vagues, quan algú les convocava, que servien perquè ens quedéssim a casa o al bar o com a molt (només una vegada ho recordo) assistir a unes conferències alternatives (vam ser quatre gats, la resta dormint). Mai, i dic MAI, vaig conéixer ni vaig sentir de ningú dels que estudiaven amb mi que anessin a les manifestacions que es feien, moltes vegades per motius que ni tant sols acabàvem de tenir clar si hi estàvem a favor o en contra. Suposo que com ara amb el pla de Bolonya, que gairebé ningú em pot explicar el que és. He sentit, suposo que com tothom, que dificulta estudiar i treballar a la vegada, ja que demana dedicació completa per part de l'estudiant. Si és així, sí que em sembla greu; però suposo també que deu dependre dels estudis i del professor. En tot cas hi hauria d'haver l'alternativa de fer l'examen final com tota la vida s'ha fet i aprovar i suspendre i prou. Sigui com sigui qui tingui raó, la societat i la comunitat universitària en general no poden permetre que un grup de violents anti-sistema s'auto-proclamin representants dels estudiants i dificultin la tasca dels altres, que l'únic que volen és poder anar a classe i aprovar.

Andalusia té deute històric ?????

Escolto ahir, totalment sorprès, la notícia de que els governs espanyol i andalús han arribat a un acord per compensar el deute històric de l'estat envers Andalusia. No pot ser més gran la sorpresa, sabent que aquesta comunitat és de les que té un superàvit fiscal positiu més gran respecte el conjunt de l'estat, el que vol dir que rep molt més del que aporta. Doncs sorprenentment, tot i això, es veu que encara rebia poc i tenia un deute històric. Si es volia donar més diners a Andalusia es podia fer de moltes maneres, però justificar-ho dient que hi ha un deute històric ja és passar-se. No sé a qui volen enganyar. Mentrestant, a Catalunya, que sí que té un deute més que històric, després d'anys i anys finançant a la resta de l'estat, doncs aquí res de res. Com ja vaig comentar fa temps, no veig gens possible que acabem tenint un finançament digne, perquè dos i dos fan quatre i no cinc com voldria fer creure'ns el mag ZP. I si a sobre encara donen més diners a Andalusia, que no sé d'on deuen haver sortit, com en poden quedar per naltros ??? La única solució, és la que mai es farà, concert econòmic per totes les comunitats, que totes paguin a l'estat pels serveis que prestin i almenys quedi clar el que aporta i rep cadascuna. Però això no es farà, perquè tots els espanyols han de ser iguals, excepte els bascos, que són una mica més iguals que els altres.

Campanyes que no serveixen de res

M'agrada la nova campanya de la Generalitat per a promoure l'ús social del català. La trobo simpàtica i encertada. Una altra cosa és que serveixi per alguna cosa. Malauradament crec que no. Després de molts dies sentint-la bastant per la ràdio i per la televisió, no he vist que hagi tingut cap efecte. Les persones que conec catalanes i catalanistes que es passen al castellà quan parlen amb un immigrant de parla castellana ho continuen fent encara que sàpiguen que aquella persona els entén perfectament en català. L'amic que demana un "cortado" en comptes d'un tallat a una cambrera romanesa que entén el català i fins i tot és capaç de dir alguna paraula, continua demanant un "cortado". La dependenta de la botiga, catalana que parla francament malament el castellà, continua parlant en castellà amb els seus clients estrangers, encara que segurament molts també entenen el català. Res ha canviat. Segurament, a moltes d'aquestes persones també els deu semblar simpàtica la campanya de la Generalitat, però no es deuen haver parat a pensar ni un moment que la campanya va per ells. Ells que ja parlen el català a casa seva, no es deuen donar per eludits. Deuen pensar que és pels altres. Potser no en som prou conscients que el futur d'una llengua depèn dels que la parlen. Mai, per més gent que vingui de fora, pot desaparéixer una llengua, si els seus parlants no ho volen. I per no voler-ho, simplement s'ha d'utilitzar sempre i en tot lloc. Potser desapareixerà el català, o no, però la culpa mai serà dels que han vingut de fora i no l'han volgut aprendre. Potser seran un factor important, però no els culpables.

Com guanyar fent trampes, i gairebé ni així

Per primera vegada en la història, els nacionalistes colonitzadors espanyols tenen majoria al parlament d'Euskadi. Una majoria que no haguessin obtingut sense deixar fora de les urnes un percentatge significatiu de la població, que haguessin obtingut set escons en cas de poder-se presentar. Encara fent trampes, han guanyat per molt poc, només per un escó, i no està clar que passarà. Potser el més probable és que hi hagi un govern socialista en minoria, però ja veurem. Segur que al PNV hi ha sectors que ja estan pensant en pactar amb els socialistes per no perdre tot el pastís.
El que volia comentar però, són les declaracions d'en López quan ha anat a votar dient que volia ser lehendakari de tots els bascos, i no imposar un model a més de la meitat de la societat. Curiós que digui això, quan representa a un partit que també vol imposar el seu model a més de la meitat de la societat. L'imposen quan amb el poder de l'estat dinamiten les iniciatives de l'altra meitat de la societat. L'imposen quan no permeten que el poble s'expressi mitjançant referèndum. Però és clar, per ells els que imposen sempre són els altres, els nacionalistes dolents. Si governen els bascos, sempre seran excloents i voldran imposar-ho tot a la resta de la societat. En canvi els espanyols sempre són integradors, no excloents i no volen imposar mai res. Abans de dir certes coses dels altres, s'haurien de mirar una mica ells mateixos. L'únic que puc dir és que tenen un morro que se'l trepitgen.
Perd el Barça, guanya el Madrid i els espanyols guanyen a Euskadi. A Madrid deuen estar celebrant-ho als carrers.