dimarts, 31 de maig del 2011

ERC, qui t’ha vist i qui et veu

No hi ha més cec que aquell que no hi vol veure i n’hi ha que ni ara ho volen veure. Però d’altres em sembla que ja fa temps que ho veien i esperaven el seu moment. Per l’històric partit de Macià i Companys vénen uns mesos decisius. De les persones que n’agafin el control o de l’estratègia que es fixi en depèn que puguin tornar a resultar creïbles o que es quedin per sempre més en la marginalitat i la irrellevància. No crec que tinguin ja cap més oportunitat.

Fins ara, han fet tot el que no havien de fer, actuant des de la més gran de les miopies. La renovació ha de ser total. Cal fer foc nou, engrescar i il·lusionar.

És surrealista que persones com Portabella o Ridao no descartin agafar el timó. En Portabella, que en dues eleccions ha anat a dues eleccions i a cadascuna ha perdut la meitat dels votants anteriors, fins i tot havent intentat en aquestes últimes vestir la candidatura d’una falsa unitat, sense haver fet cap mena d’autocrítica ni haver descartat més tripartits. O en Ridao, que des de la secretaria general ha conduit el vaixell contra les roques i ara proposa presentar-se a les generals amb ICV. Què tenen en comú amb aquests pseudo-comunistes reciclats, excepte les ganes d’unir-se a veure si salven el cul? Una aliança així segurament seria el final. No crec que passi. El comandament l’agafarà n’Oriol Junqueras, ja està decidit. Una persona que se la veu prou intel·ligent i dialogant per fixar un camí atractiu de veritat i crear sinèrgies amb els grupuscles independentistes emergents i amb els sobiranistes de CiU, que al pas que anem ho acabaran sent gairebé tots. Fa falta una persona que sense haver de renunciar necessàriament a la seva ideologia, posi el país per davant. Que busqui la difícil unitat i que faci una oposició constructiva des dels plantejaments independentistes. Caldran moltes complicitats entre partits i grups d’origen diferent per als pròxims anys que seran decisius per al futur del país. I només fixant clarament sense més dilacions quin és el destí, es pot trobar unitat entre els companys de viatge.

divendres, 27 de maig del 2011

En suport a Felip Puig

Em sembla molt bé protestar, moure's, que els de dalt vegin que estem atents i els vigilem. Però la cosa havia degenerat. Hi va haver eleccions i van passar d'elles dient que no els representaven i com a molt van fer vot nul. Com si no hi haguessin partits molt i molt d'esquerres que es presentessin, almenys a Barcelona, i partits que reclamen democràcia directa, etc. Ells no, ells diuen que no els representen i es queden tan amples perquè és més bonic fer acampades i assembles de malabaristes i rastafaris que volen canviar el món i instaurar una democràcia real que no saben ni que vol dir. Diuen que l'actual democràcia està segrestada pels banquers i lobbies capitalistes. Jo diumenge vaig anar a votar i no va venir cap banquer ni cap capitalistes a dir-me el que havia de votar. Ni a mi ni a ningú. I si ells no tenen representació és perquè o bé ni es presenten o bé les seves opcions per sort són minoritàries. La cosa s'havia d'acabar. S'ha tingut tolerància i se'ls ha deixat parlar, però em penso que tot té un límit i l'espai públic és de tots. No es pot tolerar que cap grup es faci amo i senyor del carrer. Poden fer manifestacions, concentracions, protestes, fins i tot una acampada si cal, però convertir la Plaça Catalunya en un càmping durant dues setmanes em penso que ja no. La gent normal va a una manifestació i després cap a casa a dutxar-se, no converteix la manifestació en un circ. Potser sí que els Mossos s'han passat, però és que portaven des de les sis del matí demanant que marxessin simplement per netejar i en comptes de marxar, cada cop en venien més.
Ara tots els grups polítics oportunistes es posen a demanar la dimissió de Felip Puig. Els mateixos que abans donaven suport a Saura. O els de SI que sembla que van més perduts del que em pensava i no saben on tirar la canya per caçar quatre vots. Ja ho podeu deixar córrer tots, que de vot no en pescareu ni un... per un cop podrien tots tenir dignitat i posar-se al costat dels ciutadans que treballem, votem i ens indignem perquè volem que aquest país tiri endavant.

dimarts, 24 de maig del 2011

CUP

Sorpresa, però relativa. El seu creixement era esperat, perquè presentaven moltes més candidatures i perquè fan molta feina des de la base, però no se’ls esperava amb tanta força. Es deia que podien arribar a entrar a Girona, però ningú es pensava que en poguessin arribar a treure tres i que esborressin Esquerra del mapa allà on hi competien, i fins i tot en algun lloc fer mal a ICV.
A Reus mateix, em penso que ningú hi comptava, sobretot entre els polítics tradicionals, encara que ja hi havia indicis. Durant els últims dies de campanya em vaig moure bastant per Reus i es veia que certs ambients joves de la ciutat estaven molt mobilitzats amb aquesta candidatura. Dissabte, ja em quedaven pocs dubtes de que hi podria haver sorpresa. Em vaig trobar a una coneguda, d’una família més aviat benestant i em va dir que els votaria, que eren independentistes, que coneixia a algun dels candidats i que els faria confiança. No crec que precisament sigui comunista ni desitgi que col•lectivitzin els negocis de la seva família, així que vaig veure clar que el vot a la CUP era una cosa força àmplia, sobretot entre el jovent. Jovent que segurament, a més d’ideologia, n’estan bastant farts dels polítics tradicionals i troben en la CUP una puresa que tots els altres ja han perdut. Una puresa que potser va tenir ERC algun dia, però que va perdre tan ràpidament com algunes de les seves sigles. I la veritat és que aquestes candidatures han fet mèrits per guanyar-se aquesta confiança, basant-se en les assemblees i en ser una veu permanent dels seus votants, no acostar-se al poble només quan venen eleccions, i que a més renuncien a entrar en qualsevol govern en el que no puguin influir molt significativament.
Ideològicament, he de dir que no m’agraden. És més, és una ideologia perillosa que si li treus certa bona voluntat ens podria convertir en una mena de Corea del Nord. L’altra cosa és que per ells l’independentisme va lligat a la ideologia i no entenen una cosa sense l’altre. Amb els resultats obtinguts, podrien ben bé presentar-se a les eleccions al Parlament amb possibilitats d’èxit, especialment a Girona. Podrien així contribuir a l’eterna fragmentació independentista. O podrien posar seny i donar suport a una candidatura més àmplia per aconseguir la independència i de moment continuar amb la feina municipal que sembla que la saben fer bé. Un seny que per exemple no ha tingut SI, volent-se posar en batalles que no són les seves i no centrant-se en el que saben fer bé, la feina al Parlament, contribuint així a que les CUPS i altres candidatures locals no els veiessin com uns competidors que els volen esgarrapar quatre vots on no tenen cap possibilitat d’èxit, excepte les ganes de contribuir a fer desaparèixer del mapa a ERC.

Avui he llegit en un diari digital un comentari que m’ha agradat molt, sobre l’eterna fragmentació de l’independentisme i les ganes de competir i anul•lar-nos entre nosaltres: “Arribarà un dia en que l’independentisme serà tan hegemònic que el PP arrassarà”

dilluns, 16 de maig del 2011

#Noelsvotis Als que fan demagogia amb la immigració: PP i PxC

Podria dir que no se'ls voti per feixistes i anti-catalans, però m'ho estan posant tan fàcil que no cal arribar ni a aquest argument, que per mi cau pel seu propi pes. Les declaracions d'aquests últims dies d'alguns líders del PP es desqualifiquen per sí soles. Cauen en el populisme més barat i en la demagògia d'incitar els baixos instints de les persones. Que si les malalties portades per immigrants, que si ens col·lapsen els serveis socials, que si primer els d'aquí... O les nenes amb burca saltant a corda per part de la Plataforma i que si els immigrants ja marxaran sols quan governi l'Anglada. Quina colla tan repugnant. Hi ha un fons que és que la immigració descontrolada en alguns llocs està portant problemes, però això de voler fer pensar que els de fora només ens porten mal i s'aprofiten de nantros és repugnant. Repugnant i immoral. I el preocupant és que és un missatge que qualla en molta gent. Curiosament també, en molta gent que ells o la seva família també han estat immigrants en aquesta terra, i anys i anys després alguns volen ser catalans sense ni tan sols haver obert les maletes i haver-se integrat mínimament. No sé si això del PP de Badalona són colonitzadors contra immigrants, o és que la gent és tornen rucs de tan de mirar Tele5, però és preocupant que tots els sondejos diguin que el PP es mantindrà o pujarà a les principals ciutats. Els altres, els de PxC ja veurem. El seu líder aixecava el braç fa anys al Valle de los Caídos i com que això no donava vots, ha trobat un filó més rendible. També en García-Albiol i d'altres com que han vist que l'anti-catalanisme tenia un camp molt limitat, han anat a xupar de l'immigrant. El curiós és que fora de Catalunya aquest discurs no el fan, o no el remarquen tant. Segurament és que allà ja són un partit central i no el necessiten. Aquí saben que centrals no ho poden ser i que només poden aspirar a ser una minoria de xarnegos rebotats que venen aquí a imposar-nos la seva llengua superior i la seva cultura gloriosa. Com que amb això no n'hi ha prou, doncs copiem aquests moviments neo-feixistes emergents a Europa que beuen del nacionalisme més ranci. I que consti que crec que la immigració suposa un repte molt important per la societat i que en molts llocs s'ha convertit en un problema. Però un problema a tractar des de la serenor i la responsabilitat, no incitant a les masses. Als immigrants se'ls ha d'ajudar a que s'integrin. A que es puguin convertir en catalans sense renunciar a ser allò que són. I al que no ho faci i ens vulgui imposar alguna cosa, bon vent i barca nova, començant per molts d'aquests colonitzadors que ens venen a donar lliçons sobre immigració. I als que són nostres, doncs els haurem d'aguantar, com un tumor allà aïllat fent tot el possible perquè res ni ningú els pugui donar la raó.

#Noelvotis Als cínics que ens neguen el que és nostres i després es posen darrere la pancarta.

Més cínics ja no poden ser. Avui me n'he trobat uns quants, força joves, repartint enganxines en contra de les retallades. Els ho he dit clarament: Sou uns hipòcrites, voteu en contra de que se'ns pagui el que ens deuen i col·laboreu en l'espoliació del país i ara protesteu perquè no hi ha prou diners per mantenir els serveis públics? M'anaven a respondre, però els he engegat i he marxat que tenia pressa. No sé pas quina excusa estúpida s'anaven a inventar... Si a sobre encara és el seu partit el que vol que la Generalitat retalli el 20% de les despeses, i només han fet el 10 i ja protesten. Cínics i hipòcrites. En aquestes eleccions caldria reduir-los a la mínima expressió. Mentre aquesta colla concentri tant de poder, el país no pot anar bé de cap manera. Són el paràsit que xupa i xupa. La Chacón amb la cabra, que s'emporta gairebé tants vots com diners de Catalunya i en comptes de defensar-nos se'n va al ministeri de defensa a cridar Viva España dia sí dia també. I el fastigós aquest que no sé ni com es diu del secretari de l'esport que ha vingut a dir-nos que com poden ser alguns tan curts de mires que només volen que Barcelona sigui capital de les seleccions catalanes... Clar, podent ser una província d'Espanya i compartir les seves glòries. I si els convingués votarien a favor de les seleccions catalanes o els donarien algun tipus de suport... Són la màxima hipocresia. Traiem-los dels nostres ajuntaments! Ara en tenim l'oportunitat!

dimecres, 11 de maig del 2011

El PNV, la sucursal del PSOE a Catalunya, la Ramoneta i la seva cosina que fuma...

El PNV i CiU podrien anar ben agafats de la mà. Quan convé volen alliberar la nació, quan convé fan veure que s’enfaden molt però el que fan constantment és jugar a la puta i la ramoneta. Que el PSC votés no a que l’estat pagui el deute a la Generalitat era d’esperar. Són uns espanyolots i encara que es posin la careta de catalanistes, normalment representen els interessos de l’estat opressor i prou. Anava a dir que representen els interessos dels colonitzadors, però em penso que ni això, perquè als colonitzadors que tenim aquí en el fons també els deu interessar que es pagui el deute i quan estiguin malalts no els fotin fora de l’hospital. D’un partit que durant l’última campanya electoral va retir tant com va poder que no eren independentistes, no es pot esperar altra cosa. Més que res perquè sinó són independentistes, vol dir que són dependentistes i que ja els va bé la submissió a un estat hostil; submissió que ells demostren constantment i messellament davant del PSOE. Que la gent els vagi votant i mentrestant el país es va enfonsant... Tenim el que ens mereixem, el que han votat.

Però i el PNV? Els amics bascos? Què fan aquesta gent alineant-se amb els interessos dels ocupants contra una altra nació oprimida? Doncs el doble joc de sempre, tu dóna’m alguna cosa a canvi i voto el que convingui... Vergonyós. Si fos basc estaria indignat. És més, si fos basc, ja me n’hauria cansat de la Ramoneta i de la seva cosina que fuma i votaria un partit desacomplexat com Bildu.

Quan obrirem els ulls tots plegats? Senyors de CiU, obriu els ulls!!!

dimarts, 3 de maig del 2011

País Valencià

València està perduda. Ho dic ja d'entrada.
Un país amb el que compartim uns orígens i llengua comuns i que s'ha volgut separar de nosaltres excusant-se en la defensa de la seva identitat i en no tenir ingerències externes, i que no ha dubtat el més mínim en deixar-se engolir per la nació castellana fins a desfigurar-la completament.
No sé si té cap sentit o no, aspirar a una plasmació política dels Països Catalans, però no em preocupa la seva plasmació política, sinó la cultural, que és la que s'han carregat. Potser fins i tot poden tenir raó en que no necessàriament formem part de la mateixa nació. De fet, per poder-se considerar una nació, sempre hi ha una cosa més bàsica i elemental que l'origen de la població i la llengua, que és la voluntat de ser. Potser sí que els valencians han desenvolupat uns trets que els fan diferents i es podrien considerar una nació en sí, tot i que em penso que totes aquestes diferències són molt contemporànies. Fins i tot així, podríem dir que som dues nacions germanes. Formen els alemanys i els austríacs una mateixa nació? Molt possiblement no, i avui en dia ni tan sols s'ho plantegen de tan estigmatitzat com va quedar el pangermanisme després dels nazis, però això no vol dir que en el fons no hi hagi una identitat comuna, tot i que el fet d'estar separats en dos estats diferents els hagi donat un sentiment identitari diferenciat i cadascú estigui bé ja com està.
Cert és que encara hi ha molta gent que no es rendeix i que lluita dia a dia contra l'avanç imparable de la nació espanyola que aixafa la identitat valenciana, la considerin o no igual a la catalana. No puc més que sentir simpatia per aquests milers d'irreductibles gals, que tenen un mèrit infinitament més gran que els catalans del Principat, narcotitzats mentre ens mirem el melic. Gent que ha de lluitar sense treva contra el poder simplement per poder existir. Gent que volia veure una televisió en català i van pagar-se de la butxaca els repetidors per poder veure TV3 tot i les traves del seu govern durant més de vint anys, i que finalment s'ha sortit amb la seva. Gent que volen portar als seus fills a l'escola en valencià i no poden per la desídia dels seus mandataris. Mandataris que han convertit la seva llengua en una llengua de segona o tercera, que només parlen el dia de la festa major com a acte folklòric.
L'avanç és imparable, em dóna la sensació. Espero que algun dia ben aviat, almenys tinguem la dignitat d'oferir la nacionalitat catalana a tots els nostres germans del sud que la demanin. Serà un últim acte de reconeixement cap a aquests titans que mantenen viva la flama entre vents gelats i marees.