Qüestió de grafits

Algú s'ha fixat en l'evolució que han tingut els grafits de les nostres ciutats?
Recordo de petit, per exemple, a l'avinguda dels Jocs Olímpics de Reus, passar-hi en cotxe sempre fixant-me en les pintades del mur del costat de la via del tren. Moltes d'elles tenien un transfons polític o reivindicatiu. Si passo avui pel mateix lloc, només veig grafits amb lletres i formes inintel·ligibles sense cap mena de significat per ningú que no sigui el seu autor. És curiós... però què ha canviat? Joventut sense ideologia?

El vot del PSC als pressupostos espanyols

Jo crec que si volien ser coherents amb ells mateixos i amb els seus votants han fet el que havien de fer. Si estiguessin compromesos amb Catalunya (i en aquell partit no crec que hi hagi ningú a excepció del conseller Castells que no sé que hi fa encara al PSC) votarien en contra; no permetrien que els prenguessin el pèl tantes vegades seguides. Però el PSC no és precisament un partit compromès amb Catalunya. Els vots que va rebre el PSC a les generals no eren tampoc vots per defensar Catalunya. Eren vots per fer president a en Zapatero. No eren ni vots pel PSC, eren pel PSOE. Eren vots per fotre Catalunya! Ja ho sabien que en Zapatero se'n burlaria de Catalunya, i tot i això el van votar! Si haguessin volgut alguna cosa millor pel seu país no els haurien votat. Sabien que els diputats que el PSC enviés allí no tindrien ni veu ni vot i segurament tampoc en voldrien tenir. Els milers de vots que van tenir no eren per defensar Catalunya ni per fer caure el govern espanyol. Eren vots per fotre Catalunya i els importa una merda el sistema de finançament que tinguem. Per això, si volen ser coherents amb els seus votants, han de donar suport incondicionalment al govern, que és el que els demanaven els milers de votants que van tenir. En cas que no fos això el que volien, a les pròximes eleccions quedaria clar i tindrien uns molt mal resultats, però com que sempre ens foten i cada vegada treuen millor resultats fins i tot gairebé sense fer cap proposta, doncs els continuaran votant. No hi ha res com tenir una massa inherta que et voti facis el que facis.

Alça Manolo!

Hi ha personatges per qui sembla que no passen els anys i el gran Manolo continua tant en forma com sempre. Aquesta vegada ha dit que als nacionalistes se'ls havia de ponderar penjant-los d'algun lloc. Si ho hagués dit un altre pensaria que es tracta d'una metàfora de mal gust (vegeu animalades tipus Joan Tardà), però venint de qui ve no ho veig tant clar. Si qui ho diu és un personatge que ha signat penes de mort, que la policia ha assassinat sota les seves ordres i que ha defensat que s'utilitzi la violència si cal per mantenir la unitat d'Espanya, doncs ja no veig tant clar que sigui només una sortida de to. No és el mateix que t'amenaci de mort algú que saps que és imbècil però inofensiu a que ho faci algú amb el seu historial. Tot i això no he sentit massa rebombori... És clar, si es diu que mori una persona (metafòricament) i aquesta representa la unitat d'Espanya és molt més greu que voler penjar milers de ciutadans... I tampoc és el mateix justificar l'us de la violència per mantenir la unitat de l'imperi que fer-ho per qualsevol altra causa. A més, que ja sabem que ho deia pels nacionalistes no espanyols, però com que ha dit nacionalistes a seques, potser també molts nacionalistes espanyols, que són els que hi ha més a l'estat espanyol i els que ho són més, es podrien donar per eludits, començant pel mateix Fraga, que si ponderéssim el seu nacionalisme, potser no el podríem penjar perquè cauria pel seu propi pes.
Doncs això, que com diu la magnífica cançó de la Trinca: "Alça Manolo!"

PD: Ahir al matí vaig tenir la temptació de posar a la Cope suposant que en Losantos el defensaria, i que va, tot el contrari, el va acusar de ser nacionalista i d'haver vulnerat la llibertat de milers de persones imposant l'ensenyament en gallec a Galícia!!!! (Clar, que a Galícia el gallec és un idioma estranger que no s'ha d'ensenyar ni potenciar).

El sistema electoral català (II)

Avui escriuré sobre les possibles solucions als problemes que vaig comentar que li trobo al sistema electoral català.
En primer lloc, el que proposaria és que Catalunya fos una circumscripció única i es repartissin els escons seguint la Llei d’Hondt com fins ara. D’aquesta manera ens asseguraríem que el partit més votat és també el que més representants té al Parlament. Potser ens perjudicaria als nacionalistes catalans, però s’aconseguiria realment que tots els vots valguessin igual i que el Parlament fos molt representatiu, que crec que és del que es tracta en unes eleccions.
En segon lloc faria que el President de la Generalitat s’elegís de forma separada. Un sistema a una sola volta fomentaria el bipartidisme i faria gairebé irrellevants els candidats d’altres partits que no fossin els dos principals, ja amb la idea del vot útil poca gent els votaria. Fer dues voltes, potser faria que la gent hagués d’anar masses vegades a votar i faria el procés pesat. El que proposaria és que les eleccions al Parlament fossin la primera volta i que llavors el Parlament proposés dos candidats. Les dues persones que aconseguissin més suport entre els diputats es disputarien la presidència en unes eleccions, i qui guanyés seria el president i podria formar govern, tingués o no majoria absoluta a la cambra.
Crec que amb aquestes mesures s’acontentaria més als votants, que tindrien realment la sensació que el seu vot serveix per elegir un parlament i per elegir al president, i que el sistema electoral no desvirtua després el sentit del sufragi popular.
Un altre tema, seria que en cada convocatòria electoral, s'aprofiti per convocar referèndums, des de si s'ha d'avançar o no cap a la independència o la descentralització o si s'ha de fer el quart cinturó o s'ha de prohibir fumar als restaurants.

El sistema electoral català (I)

Fa dies vaig fer un escrit explicant les meves impressions sobre el sistema electoral als Estats Units. Ara m’agradaria fer el mateix sobre el sistema electoral català.
Crec que un dels problemes d’aquest, és que es confon que és el que s’elegeix realment. Es fan eleccions al Parlament de Catalunya i molta gent pensa que el que anem a votar és al President de la Generalitat, i els partits mateixos ho plantegen com si així fos. Cert però fals, perquè el que votem són unes persones que ens representaran al Parlament i que una de les seves primeres funcions serà elegir un President per la Generalitat. Llavors, quan no s’elegeix president el representant del partit amb més representants o el més votat, molta gent pensa que això és un frau i diuen que no tornaran a anar a votar perquè no serveix de res, oblidant que encara que no sigui president el qui ells volien, els representants del partit que han votat estaran quatre anys al Parlament fent coses també molt importants.
Les causes del comentat anteriorment i que crec que s’hi hauria de posar remei, són dues:
Per un costat, el fet que un càrrec tant significatiu com el President de la Generalitat, la màxima autoritat del nostre país, no sigui elegit directament pels ciutadans.
La segona, el fet que al estar dividida Catalunya en quatre circumscripcions, on les més petites tenen més representants dels que els tocaria, diuen que per equilibrar el territori i evitar que la gran majoria dels diputats siguin de la circumscripció de Barcelona, fa possible que el partit amb més vots no sigui el que tingui més escons al Parlament, cosa que ja ha passat dues vegades recentment, el 1999 i el 2003, on el partit més votat va ser el PSC encapçalat per Pasqual Maragall, en canvi en els dos casos CiU va tenir més diputats. Al 2000, en Pujol va aconseguir ser president per últim cop, gràcies a tenir el grup amb més escons i el suport del PP i ERC, davant l’enrabiada d’un Pasqual Maragall que se sentia perdedor injustament. Al 2004, va tornar a passar el mateix, però gràcies a formar un govern tripartit, en Pasqual Maragall va poder ser president davant l’enrabiada del segle de n’Artur Mas i tot CiU que consideraven que aquell era un govern de perdedors. S’ha de tenir barra per dir-li perdedor a un partit que dues vegades seguides ha estat el més votat... (i ens agradi o no és així). I al 2006, forma govern un president d’un partit que ni és el més votat ni el que més escons té, però que aconsegueix el suport d’altres dos partits.
Per tant, en les últimes tres eleccions al Parlament de Catalunya s’han produït situacions que podríem qualificar d’estranyes i que han provocat el descontentament de molta gent, cosa que hauria de fer plantejar-se d’arreglar-ho.
Com que no em vull allargar, un altre dia explicaré quines crec que són les mesures més justes i representatives que podrien acontentar més als votants.