dilluns, 23 de juliol del 2012

Foc, retallades i demagògia

Tal i com era d'esperar, no s'ha tardat a poder-se llegir els primers comentaris a les xarxes socials culpant a les "retallades" dels focs, culpant a Felip Puig de les morts, etc... La xusma (que diria en Noctas) utilitza les xarxes socials com un ventilador per escampar la seva merda. Lemes buits, plens només d'ignorància. Només un ignorant pot acusar al govern d'aquests catastròfics focs. Només un ignorant orgullós de la seva pròpia ignorància pot passar-se el dia criticant les retallades i culpant-les de tot el que passa. Com si retallar o no fos una opció. No vull defensar ningú, però no es retalla, és gasta tot el que es pot. Hi ha gent que es pensa que gastar 1000 o 2000 és una simple opció i que si es gasta 1000 en lloc de 2000 és per simple maldat del governant. Gent que els sembla tan normal que l'anterior govern, només tingués tres de cada quatre euros que es gastaven. Gent que es pensen que es pot viure a crèdit fins a l'infinit. Amb gent així, deu ser veritat això que diuen que alguns han estirat més el braç que la màniga. Per sort, no deuen ser majoria, però malauradament, la ignorància es fa sentir massa. Ignorància que viu només de criticar i llençar la seva bilis vomitiva, a canvi de zero solucions. Perquè la seva solució és tan simple com no retallar, com si això fos la terra de xauxa i ells els posseïdors del corn de l'abundància.

dilluns, 16 de juliol del 2012

Què és una guerra?

Fa una estona, mirant el Cronos al Canal 33 (gran programa en un dels pocs canals que val la pena) me n'he enrecordat d'una anècdota de la meva més tendra infància.
Devia ser encara al parvulari, quan en algun lloc va aparèixer la paraula "guerra". Jo, innocent li vaig preguntar a la senyoreta què era una guerra. No sé ben bé que em va dir, em penso que alguna cosa com que és quan dos es barallen. El que sí que recordo és que jo em vaig imaginar que una guerra devia ser com una mena de combat de boxa.
No gaires anys després, la guerra del golf primer (que ens deixà sense carnaval a l'escola en senyal de protesta) i els horrors de Bòsnia després em deixaren clar que una guerra no era ben bé allò.

dimecres, 4 de juliol del 2012

El 51% que va creixent

Divendres passat sopava amb uns amics, algun d'ells que feia força mesos que no veia. Just arribar, un dels que més temps feia que no veia, em saluda i em diu: "Saps que ja sóc independentista? Me n'he adonat que Espanya no ens aporta res."
Ja sé que una flor no fa estiu, però és una confirmació més que el creixement l'independentisme que pronostiquen totes les enquestes en els últims anys, i especialment l'última del CEO.
El meu amic no és que hi fos especialment contrari, no pas, potser més aviat d'aquelles persones que no ho acabaven de veure clar, que no ho trobaven necessari del tot, que se sentien tan catalans com espanyols, etc. I aquells que al final, hi pensen una mica i se n'adonen que la cosa no té sentit. I crec que la cosa encara podria anar a més si es plantegés un refèndum amb una data concreta i una llarga campanya per informar clarament a la població i promoure el debat.
Res està assegurat, però mai ho hem tingut tan bé com ara. Voleu dir que no ha arribat ja l'hora de jugar-se-la? Val, accepto que CiU se la foti amb el seu pacte fiscal, cosa que encara pot fer decidir alguns indecisos, però un cop passat aquest tràmit, ja no hi pot haver més demora.
Jo crec que la decisió més encertada seria convocar un referèndum el mateix dia que el facin a Escòcia i com ells, començar la campanya ara mateix. És evident que Espanya farà tot el joc brut i més, però fent-ho coincidir amb Escòcia els posem una dificultat afegida més. Com es podria entendre a nivell internacional que el que és vàlid al mateix dia en un lloc de la UE no ho sigui en un altre? Joc brut en tindrien molt potser, però arguments pocs.