dilluns, 8 de juny del 2009

Frustració

Cap al vespre vaig a donar una volta per la fira. Aglomeracions de gent en espais estrets. En veure tanta gent ja em ve al cap que me la trobaré. Tinc una mena de sisè sentit per intuir quan em trobaré algú. És normal també, perquè quan hi ha fira en un lloc, la gent dels pobles veïns hi acostuma anar.
En efecte, després d'una estona caminant la veig venir en sentit contrari. Hi ha molta gent, però ja de lluny la veig com si brillés amb llum pròpia i no hi hagués ningú més entre nosaltres. Cabellera rossa, guapíssima, vestit lila... crida l'atenció. Va amb un noi que l'agafa per la cintura. Em dóna la sensació que s'ha engreixat. No se la veu contenta, però intueixo que és per la mort no fa gaires dies d'un familiar molt pròxim que havia viscut tota la vida amb ella. Giro el cap quan passa més a prop de mi, fent-me el distret mirant un cotxe del que no recordo ni la marca ni el color. Quan ja ha passat, em giro i miro com s'allunya. Un calfred recorre el meu cos acompanyat d'una sensació barreja d'ansietat, frustració i culpa. Mai he entès com una xiqueta tant guapa es va enamorar de mi. Menys puc entendre com la vaig poder deixar escapar d'una manera tant estúpida. Quan me'n vaig adonar del molt que la necessitava ja era massa tard. Segurament no fèiem l'un per l'altre, però els dos ens necessitàvem. Un cop he pensat en ella, ja sé que no faré res més de bo en tot el dia. Arribo a casa, m'informo de les eleccions per internet i em poso a llit. Se m'humitegen els ulls. El que em fa més mal no és que em trenqués el cor. El que em fa més mal és que em penso que me'l vaig trencar jo mateix. Dormo poc. Avui tinc son.

dimecres, 3 de juny del 2009

Hem de votar, ara més que mai!

Pot ser sí que podem tenir la sensació que un de nosaltres no decideix res, que tot queda molt llunyà i que els polítics són una colla d'impresentables aprofitats. Però de cap manera, com diu la Rahola avui en el seu article a la Vanguàrdia, tots són iguals. Alguns són catalans, altres espanyols i altres a més, anti-catalans. Un ciutadà sol anònim poc pot fer i més si és una mica passiu, com la majoria de nosaltres, però hi ha una cosa molt sencilla, que només cal fer-la una vegada molt de tant en tant, i que consisteix en agafar una papereta i posar-la en una urna. El país només ens demana això. No entenc com pot haver-hi catalans que els importi tant poc el seu país que passin de fer aquest gest. Tant se'ls fa que se'ns burlin a la cara, ens robin els nostres diners i ens governin una colla d'impresentables estrafalaris?
Jo, per la part que em toca, tornaré a la Casa Gran, de passada, tot sigui dit. No em considero fidel a ningú i en cada ocasió miro quina pot ser la millor opció per Catalunya. En aquest cas, des que vaig conèixer el candidat de CiU ho vaig tenir clar. Una persona molt tècnica, ben preparada i sobiranista. Tot el que necessito per entregar-li el meu vot. En Junqueras també em fa la seva gràcia, llàstima que no hagin anat junts en una candidatura, però en Tremosa em sembla més adient i a més, tot i que votar CiU també em fa cert fàstic, ara mateix me'n fa més votar ERC, a més que pot ser molt positiu que CiU tregui un bon resultat presentant un candidat sobiranista.
Però voleu saber què és el que realment em demana el cos? Doncs el cos em demana votar Iniciativa Internacionalista. Sí, aquesta colla de frikis totalitaris plens de polls. El cos em demana escopir a la cara d'Espanya, i aquesta seria la millor manera de fer-ho. No ho faré, però hi estic molt temptat. No sabeu com m'atrauen tots aquests cartells rojos penjats per tot Tarragona. I és que a més són bonics! Em semblen més ben dissenyats que qualsevol altre. Sort que les eleccions són aquest diumenge i que en Tremosa em cau molt bé, perquè sino, us asseguro que una setmana més veient aquests cartells i els dono el vot. És més, sé que si treuen un bon resultat, em sabrà greu no haver-los votat. Com diu el seu lema: "Castiga'ls amb el teu vot". Votar un candidat sobiranista aquest diumenge ja serà prou càstic. És tot el que em demana el meu país de tant en tant. Jo ho faré. Potser serem quatre, però jo hi seré.

dilluns, 1 de juny del 2009

És necessari que treguin a l'Iniesta al Crackòvia com un retardat mental?

Em semblen vergonyoses les paròdies que d'alguns personatges es fan en els programes d'humor de TV3. I crec que hi ha un cas que és flagrant. Em refereixo a la imitació d'Iniesta com un analfabet i retardat mental. Pobre noi. Precisament és un jugador que fa la seva feina, i la fa molt bé, dels millors del món. Fa la seva feina i no es posa en res més, ni vol destacar en res més, ni fa cap excentricitat. Que sigui una persona tant normal, no vol dir que sigui un retardat mental. Que sigui tímid no vol dir que l'hagi de parodiar d'aquesta manera tant bèstia.
A banda d'axiò, és necessari que al Crackòvia hagin d'utilitzar de forma recurrent paraules com "hòstia" o "cojones". És necessari dir "berberetxos" en lloc d' "escopinyes"? I ja posats a fer, ara que sabem que l'Iniesta sap parlar català, també el podrien treure parlant en català...