dijous, 29 de març del 2012

No he fet vaga

No he fet vaga perquè no li trobo el sentit. Cap ni un.
Em sembla un mètode de protesta que no serveix de res i que només perjudica al treballador que veu perdre un dia del seu sou, més vacances, pagues extres, etc.
A més, si avui hagués fet vaga, només hagués volgut dir que demà hagués hagut de treballar el doble, o treballar el cap de setmana, ja que tinc algunes feines que dilluns han d'estar acabades.
Encara que no fos així, tampoc em sembla just perjudicar a l'empresa per la qual treballo, que no en té cap culpa de la reforma laboral i que considero que és prou justa amb mi, malgrat coses que sempre són millorables.
Em sembla que s'ha de tenir molta barra per demanar als treballadors que renunciïn a un dia del seu sou.
Molta més barra s'ha de tenir encara per obligar-los a fer-ho, que és com s'aconsegueix que les vagues tinguin cert èxit. Avui ho he comprovat, als polígons on hi havia grans empreses, carreteres tallades i seguiment del 100%. A polígons més petits, tothom treballant amb absoluta normalitat, si bé amb els cotxes i furgonetes ven tancats per por. Jo crec que si no hi hagués coacció, el seguiment seria més que mínim. I el fet que una vaga sempre s'acabi convertint en un atac a la llibertat dels treballadors, fa que ho acabi trobant un acte bastant vomitiu i me n'allunyi totalment. Encara que tinguin bona part de raó.
Amb això no vull dir que no calgui protestar. M'hagués semblat bé una protesta contra aquesta reforma laboral. Si en comptes d'una vaga s'haguessin convocat manifestacions a les grans ciutats, potser hi hagués anat. Ara és evident que no, encara que pugui ser bo protestar, no m'aniré a barrejar amb els qui han convocat la vaga i s'han passat el dia fent l'energumen i provocant por a la gent. 
Em dóna la sensació que aquesta reforma no és bona i que a curt termini només provocarà més atur, encara que a la llarga qui sap. De totes maneres, més flexibilitat dóna més seguretat a l'empresari, però això s'hauria de compensar amb més seguretat pel treballador, amb més mesures socials de cara a pal·liar les conseqüències de l'atur, com tinc entès que es fa en altres països. En altres estats de la UE hi ha lleis laborals similars i no per això hi ha més temporalitat, però també tenen mesures de protecció cap al treballador aturat, en que se li assegura més la subsistència.
Sigui com sigui, per molt que em repugni bastant aquest a vaga, una altra política és totalment necessària.  Una política que pensi més en les persones i menys en els bancs. Si un banc o una gran empresa ha de caure, que caigui. I si els efectes de la seva caiguda serien tan dolents que cal evitar-ho, s'ha de comprar l'empresa a preu de saldo, fotre fora els actuals gestors i fer-la tirar endavant revertint els beneficis en els seus treballadors i en tots els ciutadans i mirar de vendre-la amb beneficis en un futur. Res de vendre bancs a 1 euro i amb l'estat cobrint les pèrdues. A vegades no sé si estem governats per persones o per màquines sense sentiments. Potser et diran que ja hi pensen en les persones, però a més de fer-ho, ho hauria de semblar.

dimecres, 28 de març del 2012

López, el lehendakari sense vergonya

S'ha de tenir molt poca vergonya, ser molt curt de gambals i terriblement egoista per dir el que ha dit aquesta setmana el lehendakari López. Ell vol el concert econòmic per Euskadi, però no el vol per ningú més, perquè no seria bo per Espanya. Visca la coherència. Doncs miri senyor López, potser ens podríem posar d'acord en que aquest concert és dolent per Espanya, i com que vostès ja l'han gaudit durant molts anys, i com que a Espanya ens han inculcat llargament això de la solidaritat, doncs ara hi podrien renunciar i deixar-nos-el a naltros una temporada. Realment, em sembla que al lehendakari López tan se li fot el concert econòmic basc, però se l'ha trobat i evidentment no hi pensa renunciar. El que si que li interessa per sobre de tot és Espanya, la seva pàtria, que sense xuclar la mamella catalana no podria mantenir el nivell del dispendi i les seves grandeses. Això sí, que xuclin la mamella de l'altre, no la pròpia, encara que sigui per mantenir el costum.
Per sort, a aquest senyor, fet lehendakari després d'unes eleccions amb les normes manipulades per tal de que els partits dels colonitzadors tinguessin majoria, l'hi queden quatre dies. La trampa i la martingala ja no s'aguanten més per enlloc, i els bascos sabran fer neteja ben aviat.

divendres, 23 de març del 2012

Vila de Perpinyà - La fidelíssima (al blog La Història desconeguda)

Us poso l'enllaç a aquest article que he escrit sobre una anècdota històrica relacionada amb la vila de Perpinyà al blog La Història desconeguda de na GukGeuk.

Vila de Perpinyà - La fidelíssima

És un blog, que encara que intermitent, us recomano molt si teniu curiositat per les anècdotes històriques, ja que hi ha escrits molt interessants.


divendres, 16 de març del 2012

ANC, el camí correcte?

En general, cal pensar que la creació de l'ANC és una bona notícia. És positiu que es formi una iniciativa que vulgui implicar a la societat civil més enllà dels partits polítics. De feina a fer n'hi ha molta, sobretot fer pedagogia, fer arribar el missatge, sempre en positiu i fer que la maquinària no s'aturi. Malgrat tot això, quan llegeixo el seu full de ruta, em dóna la sensació que l'estratègia no és bona. Entre els passos que s'han de donar, diuen que a meitat del 2013 els ajuntaments han de convocar referèndums d'independència, i en cas que no ho fes l'ajuntament, ho hauria de fer la secció local de l'ANC. Em sembla que les coses que ja s'han fet no s'han de repetir. Això és una cosa que ja s'ha fet. Van tenir més o menys èxit, depenent del lloc i del punt de vista des del que ens ho mirem, però van tenir un gran impacte i és el que es volia. Això ja està fet. De que serviria repetir un referèndum que no té validesa? De res. És més, difícilment aconseguirien la rellevància que van tenir els altres. Un referèndum l'ha de convocar el Parlament i que sigui oficial i amb legitimitat internacional. Només un i ha de ser el bo.
L'ANC té moltes coses a fer, però em sembla que convocar referèndums no és la seva feina. En tot cas, propiciar les condicions perquè el Parlament no tingui més remei que convocar-lo. Per altra banda, tinc la sensació que aquest full de ruta no caldrà complir-lo. Durant el 2012 les coses s'acceleraran tant que el full de ruta s'haurà d'actualitzar. Mentrestant, implicar com més gent millor, generar sinèrgies, simpaties, obrir encara més el camp, i començar ja a pensar en l'endemà, en les negociacions que inevitablement caldrà fer, en la divisió d'actius i passius, en la constitució que voldrem donar-nos, etc.
Com més gent i entitats hi treballin millor, però espero no haver de tornar a anar a votar en un referèndum que no tingui validesa.