Fa més d'un any, abans de la consulta, vaig preveure que tot això acabaria en un segon 1714. I no, no em referia a una guerra i Barcelona destruïda, més que res perquè ja no els fa falta. Em referia a repressió i a una notable pèrdua d'autogovern que poden portar a la culminació de la feina començada fa més de tres segles: l'aniquilació de la nació catalana.
Les meves esperances que això acabi bé si es tira endavant són molt poques. L'allau s'ha desfermat i ara ja no hi ha qui l'aturi. Saben el que es fan? Ho dubto molt.
Si una cosa em va quedar clara després de la consulta i em va refermar els resultats de les eleccions, és que a Catalunya hi ha molts independentistes, però no hi ha la força suficient per a saltar un mur tan alt com és un estat post-feixista gelós de les seves conquestes.
Amb un 48% no n'hi ha prou, ni de bon tros. No n'hi ha prou contra un estat que no és demòcrata i no n'hi ha prou considerant que una part dels habitants de Catalunya són profundament anti-catalans i colonialistes fins al punt d'haver posat 35 diputats d'aquesta tendència al Parlament.
Començar una empresa de tal magnitud sense haver mesurat bé les forces només cap al cap d'un foll. S'ho creuen, els qui estan tirant això endavant, que pot sortir bé? Crec que ni tan sols han entès el resultat de les eleccions, que només l'arbitrarietat d'una llei electoral fa que hi hagi majoria absoluta independentista en escons. I un tema tant i tant important no pot dependre d'una arbitrarietat.
La independència es pot aconseguir per la força o per la negociació, deia l'historiador Josep Fontana en una entrevista recent, i no tenim ni la força ni ningú amb qui negociar.
Què podem fer doncs? La veritat, no en tinc ni idea, però estic totalment d'acord amb el que deia l'historiador, no ens podem resignar.
Tant de bo m'equivoqui amb tot el que he dit, però a dia d'avui ho veig tot molt incert i penso que, en el millor dels casos, tot això no ens portarà enlloc.
Fineixi la nació amb glòria!, digueren el 1714. Però qui està disposat a pagar el preu d'una glòria tan incerta?
Les meves esperances que això acabi bé si es tira endavant són molt poques. L'allau s'ha desfermat i ara ja no hi ha qui l'aturi. Saben el que es fan? Ho dubto molt.
Si una cosa em va quedar clara després de la consulta i em va refermar els resultats de les eleccions, és que a Catalunya hi ha molts independentistes, però no hi ha la força suficient per a saltar un mur tan alt com és un estat post-feixista gelós de les seves conquestes.
Amb un 48% no n'hi ha prou, ni de bon tros. No n'hi ha prou contra un estat que no és demòcrata i no n'hi ha prou considerant que una part dels habitants de Catalunya són profundament anti-catalans i colonialistes fins al punt d'haver posat 35 diputats d'aquesta tendència al Parlament.
Començar una empresa de tal magnitud sense haver mesurat bé les forces només cap al cap d'un foll. S'ho creuen, els qui estan tirant això endavant, que pot sortir bé? Crec que ni tan sols han entès el resultat de les eleccions, que només l'arbitrarietat d'una llei electoral fa que hi hagi majoria absoluta independentista en escons. I un tema tant i tant important no pot dependre d'una arbitrarietat.
La independència es pot aconseguir per la força o per la negociació, deia l'historiador Josep Fontana en una entrevista recent, i no tenim ni la força ni ningú amb qui negociar.
Què podem fer doncs? La veritat, no en tinc ni idea, però estic totalment d'acord amb el que deia l'historiador, no ens podem resignar.
Tant de bo m'equivoqui amb tot el que he dit, però a dia d'avui ho veig tot molt incert i penso que, en el millor dels casos, tot això no ens portarà enlloc.
Fineixi la nació amb glòria!, digueren el 1714. Però qui està disposat a pagar el preu d'una glòria tan incerta?