En Sandrusco va "malgastant" els diners dels socis

Avui llegeixo que el Barça ha regalat als jugadors un rellotge commemorant la lliga guanyada la passada temporada. Segons diu el diari, són uns rellotges d'un cost força elevat i porten un gravat commemoratiu de la lliga guanyada; són com una mena de rellotge-trofeu a l'estil dels anells dels campions de la NBA. Es veu a més, que fer aquests regals és una tradició arrelada a can Barça. La setmana que ve, es veu que n'arribaran uns altres destinats al cos tècnic.

No penso entrar en si estan bé o no aquests regals, cadascú a casa seva fa el que li sembla. El que si em sobta és que a la premsa se'n va parlar i molt dels rellotges que es van regalar als jugadors en l'anterior ocasió. Durant el linxament mediàtic d'en Laporta i la seva junta, d'entre tota la merda demagògicament manipulada que se'ls va llençar, molts diaris van posar com a exemple de llençar els diners dels socis, el regal de rellotges als jugadors. Deien coses del tipus que era una vergonya, amb el que cobren, fer regals tan cars als jugadors pagant el soci, que si això és una prova que aquesta directiva tenia la mà foradada..., etc.
Un dels altres temes que es va comentar molt, va ser el dels avions privats. Una altra vergonya, que es posessin avions privats a disposició dels jugadors per anar a certs actes i tornar més aviat per poder estar a disposició de l'entrenador, per anar a la Final Four a donar suport als jugadors de bàsquet (donant una imatge d'unitat i compromís molt maca, bàsicament hi van anar els catalans), etc... Bé, va quedar clar que era una vergonya i gairebé un delicte malgastar els diners dels socis en avions privats. Bé, delicte segons qui els gasta. Ara es veu que el Barça llogarà dos avions per desplaçar-se a l'entrega de la pilota d'or. Dos? Tenint em compte que són tres jugadors, sent bondadosos, els podrien comprar un bitllet per un acompanyant, i el president que hi vagi en representació del Barça i ja està... segur que si s'hi haguessin tirat amb temps, set bitllets de Ryanair els haguessin trobat bé de preu... però es veu que no, que necessiten dos avions privats. I dels dinars al Club de Tennis amb en Florentino, que me'n dieu? No dic portar-lo al McDonalds, però hi ha restaurants que per quinze euros, a l'hora de dinar fan menús que estan la mar de bé...
Ara resulta, que hi ha coses que són malgastar segons qui les faci... Quin fàstic de mitjans que tenim en aquest país. I a TV3 fent reportatges-mamadeta al Sandrusco...

Lo bo és que dient que el Barça tenia pèrdues per culpa de malgastar tant, i havent fet tots els trucs comptables per passar beneficis cap a l'exercici actual, han fet un pressupost amb pèrdues (del que evidentment ja sabem a qui en culparan)... Coi, però si sembla que només deixant de malgastar tant ja estaria tot arreglat... Ho és que no en saben més, o volen quedar com uns grans gestors per haver fet un pressupost amb pèrdues i finalment tenir beneficis. El que ens queda per veure...

Vergonya, cavallers, vergonya.

Tinc la sensació que amb en Joan Laporta s'està produint un dels casos de persecució política i personal més vergonyosos i miserables de la nostra història recent. Potser comparable a la persecució del President Pujol pel cas Banca Catalana. Tothom, absolutament tothom, li ha donat l'esquena i tots els mitjans l'ataquen sense pietat. És veritat que van ser els socis els qui van votar sí (per estret marge), però ja feia hores que s'estava manipulant tot per fer que coses bastant insignificants semblessin grans malversacions.
El que vull en aquest escrit, però, és parlar de números, que crec que és una cosa de la que n'entenc bastant.
Veig que segurament no tenen raó ni uns ni altres, però en la reformulació d'en Rossell hi veig una mala fe impressionant. En Sala Martín s'equivoca en frivolitzar sobre la comptabilitat i els auditors, perquè normalment hi ha normes clares que indiquen com s'ha de comptabilitzar cada cosa, encara que és veritat que poden sorgir divergències i diferents interpretacions. La major part de les diferències entre els comptes d'uns i d'altres, són coses que si no són ingressos ara, ho seran durant els pròxims anys. Això no seria cap greu problema si els gestors fossin els mateixos, el problema ve quan per la gestió d'uns, els ingressos se'ls emportaran uns altres. L'informe dels comptes d'en Laporta tenia unes excepcions (que vol dir que l'auditor considera que alguna cosa s'hauria d'haver comptabilitzat d'una altra manera) i unes incerteses (l'auditor considera que no es pot quantificar l'impacte que algun afer pot tenir en el futur sobre la comptabilitat). Sobre la major part d'aquestes excepcions, en Sala Martín considera que són discrepàncies i que ell té raó. És dubtós, i segurament l'auditor diu el que diu perquè ho té molt clar, però també és veritat que moltes d'aquestes excepcions fan que alguns ingressos es posin als comptes de l'any següent i no deuen voler que en Sandro se'ls emporti simplement per una interpretació de la normativa.
A banda d'això, el que és realment important ara, és el còmput global, ja que la responsabilitat que se li reclama no es pot reclamar per les pèrdues d'un any, sinó de tot el seu mandat i és aquí on comença la mala fe. Suposem que acceptem els comptes de l'exercici anterior amb les excepcions de l'auditor. Doncs ens trobem amb que l'exercici té pèrdues, però tota la era Laporta presenta beneficis. Com ho fem doncs per poder-li carregar el mort:
1. Quantifiquem les incerteses de l'auditor. Se li atribueixen 53 milions de pèrdues, per unes coses que l'auditor diu que no poden quantificar. Tot i així, el total queda positiu.
2. Se li atribueixen totes les pèrdues de l'últim any d'en Gaspart, que va presidir en Laporta durant els últims dies. Moltes d'aquestes pèrdues, sí que és cert que van ser comptabilitzades per la junta d'en Laporta (amb en Rossel inclòs), a causa de que hi havia molts jugadors amb un valor comptable que realment després es van haver de vendre per molt menys, per tant es va haver de deteriorar el valor d'aquests jugadors (recordem que l'etapa d'en Gaspart no va ser precisament bona en quant a èxits i fitxatges de jugadors).
A partir d'aquí, que cadascú pensi el que vulgui. Veig tres coses a destacar:
1. Les pèrdues de l'últim any d'en Gaspart, encara que les firmi en Laporta, de qui són? De qui va fitxar uns jugadors a un preu molt superior al que realment tenien, o de qui els va haver de vendre per sota del seu valor comptable? (És un cas similar al que ha passat ara amb Henry)
2. Les pèrdues de l'últim exercici d'en Laporta de qui són? Algunes està clar que han de ser seves, però i les quantificacions d'incerteses que ha fet la nova junta? Els comptes els ha firmat la nova junta, no en Laporta...
3. A la primera junta d'en Laporta, en Sandro també hi era. Se li poden exigir també responsabilitats?
Conclusió final: que mai res ni blanc ni negre, però s'han utilitzat totes les possibilitats per enfonsar en Laporta. A mi que m'ho expliquin, però si això no és mala fe i utilitzar el Barça amb finalitats de revenges personals i qui sap si polítiques... El món està ple de contrastos, i em penso que després d'un dels millors presidents de la història del Barça, en vindrà el pitjor. De moment, em penso que sens dubte, ja s'ha guanyat ser-ho.

PD: Afegeixo aquest vídeo, que és la primera prova de les mentides d'en Rossell:

Inventari de banderes

Aquest vespre, tenia ganes de caminar i he sortit a donar una volta pel poble i m'ha vingut al cap que podria fer un recompte de les banderes que hi ha penjades, ja que aquest matí, passant amb el cotxe, he vist que n'havien aparegut moltes de noves. Cal dir que el que havia de ser una volta per estirar les cames s'ha convertit en una caminada quilomètrica, ja que he voltat de dalt a baix. No he passat per tot arreu, és clar, però sí que he donat un cop d'ull als carrers més importants i allà on pensava que hi podria haver banderes. Se me'n pot haver escapat alguna, però n'estic segur que la gran majoria les he captat. El meu, és un poble d'uns sis mil habitants, per qui vulgui veure'n les proporcions.
El resultat és el següent:
-16 estanqueres
-Almenys una més que només surt durant els partits, ja que ahir a la nit hi era i avui ja no.
-A més, dos bars que també es decoren amb banderes a l'hora dels partits.
-3 senyeres estelades
-1 senyera
-1 bandera holandesa
-1 bandera que em penso que és de la Reial Societat que la devien posar en pujar a primera divisió

Com que he volgut passar per tot el poble, ja he dit que he caminat realment molt, he passat per un barri pel que no passo mai ja que queda una mica apartat, que es va formar exclusivament amb la immigració castellana dels anys 60. Mig sorprès, encara que ho intuïa una mica, allí no hi havia absolutament cap bandera. En canvi, a les zones noves de cases adosades, on ha vingut a viure gent de fora, és on n'hi havia més, així com en blocs de pisos ja més antics, en que els seus propietaris originals n'han marxat i han llogat el pis a gent de fora.

Com que en un poble, encara que s'ha fet gran en poc temps, més o menys saps qui viu als llocs, i sinó ho preguntes, la conclusió que en trec és la següent:
Les persones que han penjat estanqueres al seu balcó són d'origen castellà i majoritàriament nouvingudes al poble durant els últims anys, no de fora de Catalunya, sinó de grans ciutats pròximes.
Aquí, la diferència que sobta (si la meva conclusió és encertada) és que els castellans que viuen al poble des de fa dècades o nascuts al poble però de pares forasters no pengen banderes i en canvi sí que ho fan els que han arribat fa poc. Això em pot fer pensar que el fet de viure en un poble petit fa que la gent nouvinguda s'integri millor, no tingui cap necessitat d'afirmar res davant de ningú i molt possiblement saben que al poble aquestes banderes a molta gent no els fan gaire gràcia, o potser és que realment tampoc a hores d'ara se senten espanyols, o si s'ho senten no necessiten explicar-ho a ningú. Els que han vingut de fora del poble, potser han vingut de zones on no hi ha hagut tanta barreja amb catalans i han tingut una visió menys extensa del "fet" català i s'han integrat menys. Segurament, el fet que uns pengin estanqueres i els altres no, és la conseqüència d'una adaptació a l'entorn on han viscut durant bona part de la seva vida.
Potser algú em dirà que tot això són bajanades, però és el que se m'acut ara, abans d'anar a dormir... Qui tingui alguna teoria, estaré encantat de que l'escrigui.

Actualitzo del dia 11 de juliol, poc abans del partit: Suposo que per la sentència i la manifestació d'ahir, però potser també per contrarestar les estanqueres, han aparegut al poble moltes senyeres i estelades. No n'he fet un recompte exhaustiu, però en són forces, i ara la cosa ja està més equilibrada, i potser guanyem i tot. També he vist dues estanqueres en llocs que l'altre dia no hi eren.

Gràcies, Jan

No sóc soci, però sento el Barça com un símbol més de Catalunya. Sempre ha estat més que un club, però el president Laporta i la seva directiva han tornat a posar a l’ordre del dia aquesta divisa. Van agafar un club decadent i l’han tornat a posar al capdavant de tot. Li han donat un model d’èxit en tots els camps, difícilment igualable. Han col•locat un producte català com a símbol d’excel•lència a tot el món. Han batut tots els rècords en el camp esportiu. Hem vist un joc que ens ha meravellat i que feia fàcil l’impossible. Hem tingut estrelles del firmament sobre la gespa, com en Ronaldinho, brillant però fugaç, i el gran Messi. I han donat alegria i motius d’orgull a tot un país. Perquè aquest equip ha demostrat que es pot ser global a l’extrem sense deixar de ser local al màxim; que no es pot conquerir el món sense primer tenir una identitat profundament arrelada. I has fet fora els violents, aquells a qui es permetia que fins i tot venguessin droga al camp; havent de veure com t'amenaçaven a tu i a tota la família. I has dit frases mítiques que passaran a la història: "que n'aprenguin", "m'estic fotent com un bacó", o "al loro!", encara que aquesta última bastant fora de lloc.
Per tot això, gràcies president Laporta. He de dir que també hi ha moltes coses que es poguessin haver fet millor, però som humans i cadascú té els seus defectes. En tot cas, les llums brillen molt més que les ombres.
I si ara toca fer política, doncs endavant!!!

Salou i el mundial

Faig pont, però malauradament no ho he aprofitat per anar fora i el passo al poble, sense fer absolutament res de profit. Ahir a la tarda vaig anar a la platja amb un grup d'amics i amigues. Ja cap al vespre, anem a donar una volta per Salou. Odio Salou, em fa fàstic, però hi vaig de tant en tant, més perquè m'hi porten que per voluntat pròpia. Juga Espanya i està tot ple d'estanqueres i xarnegos amb camisetes espanyoles. Hem convertit Salou en un complex turístic de baix cost, en la platja de Saragossa, una reserva índia que hauria d'estar vallada, no sigui cas que s'escapin. Sento com criden els gols espanyols i em venen ganes de fugir. Ens assentem en una terrassa on no hi ha tele i al cap d'una estona sentim uns que criden: Xile, Xile... Guaitem a la terrassa del costat i veiem que Xile ha fet un gol. Ens n'hi anem i ens posem drets al final de tot, animant cada aproximació de Xile, però l'empat no arriba i ja abans que s'acabi el partit, veient que no hi ha res a fer, fotem el camp. Pugem al cotxe, i aprofitant que un amic porta una tovallola que és una estelada ens passegem per Salou amb el cotxe, traient l'estelada per la finestra. Tinc ganes de comprovar el respecte que tenen aquests nacionalistes per les altres nacions. Potser per sort, no ens veu gaire gent, ja que encara estan enganxats davant de la pantalla amb les venes inflades d'orgull. Algú ens mira, algun insult i cap a casa... La selección, aquesta que ara li diuen "la roja", no sé si per allò de la memòria històrica, es classifica i a sobre li toquen uns vuitens i quarts assequibles... Aquest mundial se'm farà llarg.

Bèèèè, bèèèèè. Com un ramat, votem tots en Rossell!

No per esperada em va deixar menys estupefacte la gran victòria d'en Rossell. Tant, que he preferit deixar passar uns dies sense dir-ne res. No puc entendre la facilitat amb que aquest individu ha guanyat les eleccions. Semblava que estava ja predestinat i que només calia donar l'ordre perquè la massa de socis es llancés a votar-lo. He de dir que no sóc soci, però no per això estic menys sorprès. Una cosa és que els socis volguessin un canvi d'estil o no en la presidència després de tants èxits a tots els nivells, però una altra molt diferent és fer president al que des del primer moment es volia carregar el model. Que aquest paio volia fer fora a l'entrenador al cap de tres mesos per posar-hi a l'amiguet Scolari! Que volia vendre a en Ronaldinho al cap d'un any perquè n'hi oferien cent milions! Ja et poden oferir el que vulguis, que si tens el millor jugador del món, el que ha tornat la il·lusió al camp, no hi ha cap quantitat que t'ho pugui pagar. I si a sobre és veritat això de les comissions... però independentment de si és veritat o no, només que volgués fer això ja és motiu per desacreditar-lo totalment. Tinc la sensació que el paio aquest , en algunes coses, era massa semblant al Laporta i no suportava això de ser el segon de bord. I quan en Laporta, per dir lliurement el que pensava s'ha convertit en l'enemic a abatre per tothom, han trobat en en Rossell al candidat perfecte. A estat el candidat de l'establishment, aquell candidat que no molestaria ni diria res que pogués pertorbar la pau (o la mediocritat i la submissió) de l'oasi, a canvi de ser elevat al tron. I la gent a seguir. Està demostrat que tenim la merda de país que tenim, perquè l'èxit i la genialitat estan perseguits. Només triomfen aquells que llepen, sigui als mitjans de comunicació, empresaris o polítics. Llepen i callen, és clar. El que persegueix uns ideals és un radical, un enemic a fer caure.
Tot i el que he dit, li desitjo tota la sort del món. Després d'aquests dies, tinc la sensació que tan i tan dolent com algú ens l'ha volgut vendre no ho és. Serà ben diferent en algunes coses, però tinc la sensació que tampoc és aquell espanyolista nunyistes que alguns voldrien que fos. De fet, igual que els altres tres candidats, van començar el viatge en el mateix vaixell. A veure quin balanç presenta d'aquí a sis anys, i quants enemics ha fet pel camí. En aquest país, a vegades, els enemics que tens, són la prova definitiva del bé que han anat les coses.

Ja ho hem vist tot!

Després d'aquest ple al sis ja no sé que més podem demanar. Ho hem vist absolutament tot i difícilment es podrà repetir un any com aquest. Un equip que fa vibrar l'afició amb un joc exquisit. El millor jugador del món. És més, els millors jugadors del món i gairebé tots formats a la casa i molts del país. Un entrenador pel qui bavegen tant les jovenetes com les àvies, amb cultura, compromès amb el club i amb el país. I un president que té clar que el Barça és més que un club i a quin país representa i l'ha situat a dalt de tot com a testimoni que les coses poden funcionar quan es fan bé i sense complexos. Pot tenir sortides de to, però és valent i coherent amb la seva manera de pensar. Què magnífic tot plegat. Ja veurem com acabarà aquesta temporada, però de moment aquest any de somni no ens el treu ningú: els sis títols, la golejada d'escàndol al Bernabeu, el petó de Puyol al braçalet amb la senyera al camp del Madrid, el gol d'Iniesta in extremis, la final de Roma amb el gol de cap de Messi d'una estètica implacable, les llàgrimes de Guardiola. HO HAVEU VIST??? IMPRESSIONANT!

És necessari que treguin a l'Iniesta al Crackòvia com un retardat mental?

Em semblen vergonyoses les paròdies que d'alguns personatges es fan en els programes d'humor de TV3. I crec que hi ha un cas que és flagrant. Em refereixo a la imitació d'Iniesta com un analfabet i retardat mental. Pobre noi. Precisament és un jugador que fa la seva feina, i la fa molt bé, dels millors del món. Fa la seva feina i no es posa en res més, ni vol destacar en res més, ni fa cap excentricitat. Que sigui una persona tant normal, no vol dir que sigui un retardat mental. Que sigui tímid no vol dir que l'hagi de parodiar d'aquesta manera tant bèstia.
A banda d'axiò, és necessari que al Crackòvia hagin d'utilitzar de forma recurrent paraules com "hòstia" o "cojones". És necessari dir "berberetxos" en lloc d' "escopinyes"? I ja posats a fer, ara que sabem que l'Iniesta sap parlar català, també el podrien treure parlant en català...

Festa

"El futbol és la festa que es donen els pobles a si mateixos"
Àngel Cappa, entrenador.

Felicitat

"Qualsevol persona que visqui al dia em podrà dir si coneix res que tingui una força espectacular tan gran com una entrada de pilota en una xarxa de futbol, en aquella situació de deslligament de nervis i apassionament definitiu"
Josep Maria de Segarra, escriptor.

Poesia

El futbol és poesia col·lectiva.
Edgar Morin, sociòleg.

Si fins ells ho diuen

Mireu aquest video:

Els espanyols saben bé que Catalunya és una cosa rara que tenen allà en una cantonada i encara que repeteixin constantment que és part del seu territori, mentalment ho veuen una cosa rara i no identifiquen els catalans com uns dels seus a primera vista. Per això de tant en tant tenen un lapsus i els surt el que tenen al cap sense passar pel filtre. Ara li ha passat a un presentador de les notícies a la televisió espanyola, però també li va passar a una política tant espanyolista com n'Esperanza Aguirre quan va dir que no es podia permetre que Endesa marxés fora del territori nacional, quan com a molt lluny hagués anat a Barcelona. Per cert, que em pensava que aquesta senyora era liberal i que si venien uns catalans o uns japonesos i compraven Endesa perquè pagaven bé, doncs li semblaria bé.
En fi, que fins i tot ells ho diuen, deu ser per alguna cosa.