dimecres, 15 de juliol del 2009

Per què sóc independentista?

Aquesta tarda estava parlant per internet amb un amic. És un xic no massa interessat per la política i gens independentista, o més aviat que passa bastant. M'ha preguntat sobre això del finançament, si és veritat que ara estarem per sempre per damunt de la mitjana, i històries d'aquestes, que evidentment li he dit que tot això eren triomfalismes del tripartit que tot continuava igual que sempre, que ens en donarien deu per un cantó i ens en robarien vint per l'altre. Després d'això, m'ha preguntat si era independentista i li podia donar motius per ser-ho. Mai m'havia plantejat resumir breument els motius de perquè vull l'autogovern del meu país, però em penso que en poques paraules ho he deixat ben clar:

1. Perquè formar part de l'estat espanyol és un mal negoci, perquè sent una regió rica, hem de mantenir a les pobres i això fa que ens faltin aquí moltes infraestructures, o que la gent gran poguent cobrar una pensió molt més alta no la cobrin.

2. Perquè a sobre d'aprofitar-se de nosaltres, a Espanya ens odien i ens tenen mania només per ser diferents.

3. Perquè formem part d'Espanya "por derecho de conquista" i al segle XX les coses es fan democràticament.

4. Perquè com a cultura diferenciada és millor que tinguem un govern propi, ja que com que la cultura majoritària a Espanya ens va en contra, anem camí de l'extinció

5. I bàsicament perquè em sento diferent i no m'identifico amb els seus símbols, cultura, etc...


Al final m'ha dit: "Home. Tinc que reconèixer que tens raó."

4 comentaris:

Cesc ha dit...

1. Si bé considero que els meus diners estan millor al Govern central que en els tics de mal gastador de Carod-Rovira sóc partidari d'exportar el sistema de finançament basc a totes les comunitats autònomes. És lamentable i injust que els catalans haguem de treballar el que la gent no treballa per la Feria de Abril i el Rocío.

2. "Ens odien i ens tenen mania" em sona a argument de pati de l'escola. Sigui com sigui quan m'he passejat per Espanya (no poques vegades)sempre m'han tractat d'allò més bé. Una vegada vaig anar a una manifestació a Madrid contra el diàleg amb ETA i vaig portar la senyera. En lloc de ser titllat de "separatista y antiespañol", que és el que forma part de l'imaginari independentista, molts ens deien "Hombre! Catalanes!" amb un somriure d'orella a orella. Mai m'he sentit maltractat ni odiat.

3. Dir que Catalunya va ser conquistada és voler canviar la història. Mai Catalunya ha estat un país independent de manera que no ha pogut ser mai conquerida.

4. Espanya no ens va en contra si bé reconec que cal estar a l'aguait d'aquells que volen fer d'Espanya una única nació castellana (UPyD i alguns del PP i PSOE).

5. La meva bandera és la senyera i si veig la bandera espanyola també em sento a casa. Entre toro i ruc... Toro!

Salutacions!

GOS GÀNGUIL ha dit...

1- Doncs no sé què cony pintes al PP
2- Els catalans caiem bé si som mesells
3- No tens ni puta idea d´història
(l´Estat Nació és un producte de fa 250 anys) No vam ser conquerits???? I el Decret de Nova Planta què collons és per tu?
4- Em remeto al punt 2
5- Com a bon català, a mi la bandera ecspanyola em fa ganes de vomitar

Accepto que et sentis espanyol, només si reconeixes que ets un català que està a gust i que col.labora amb qui ens ha envait, colonitzat, sodomitzat i atracat des de fa 300 anys; si combregues amb els espanyols, doncs ja et curaràs tard o d´hora del síndrome d´Estocolm.
Salut i a curar-se!

Cesc ha dit...

Gos, el que més greu em sap és que l'autor d'un blog amic d'EUA i Israel (igual que el meu) utilitzi un llenguatge tant vulgar i irrespectuós. Et contesto:

1. Milito on em dóna la gana. Defugiu les etiquetes esquerra - dreta però després sou vosaltres qui etiqueteu en funció del partit on es milita. Jo sóc membre del partit més conservador que hi ha Espanya i del partit que ha fet prosperar-la.
2. Caic bé vagi on vegi i això que per alguns tocats de l'ala sóc nacionalista.
3. Tu sí que no tens ni idea d'història (ni d'educació). Els DNP foren una unificació jurídica, res més. Catalunya es posicionà a favor dels Àustria per defensar que aquest fos rei d'Espanya, no de Catalunya. Perdé, doncs hagué d'aguantar l'imperialisme castellà (que no espanyol). Que a partir dels DNP la història d'Espanya s'en va a norris? No et diré que no, però de conquesta no tingué res.
4. A mi cap bandera em fa vomitar. Considero que cremar una bandera i qualsevol afronta és un acte de bàrbars. Allà tu.

Salutacions.

L'home del sac ha dit...

Cesc, si en un país s'aboleixen les seves lleis i sistemes de govern i passa a ser governat pels seus veïns del costat, com se ni diu d'això? Jo n'hi dic conquesta o colonització o paraules similars. Si en coneixes alguna de millor...