dilluns, 28 de setembre del 2009

La caça d'en Laporta ha començat (una altra vegada)

He de començar dient que espero i desitjo que en Joan Laporta faci el pas a la política i que espero i desitjo encara més que aquest pas el faci amb Reagrupament. (Un altre dia ja parlaré d'aquesta associació que veig que cada cop té més bona pinta.)
En Laporta és ara mateix, com va dir en Carretero, un dels actius més grans de l'independentisme. Una persona totalment independentista que ha arribat a un càrrec tant important, sobretot des d'un punt de vista mediàtic, com el de president del Barça i que no l'han fet callar ni canviar. Una persona que té una empatia personal que el fan especialment apte per la política. Se li acaba l'època al Barça i ja molts volen tocar cuixa i l'intenten seduir, encara que no me l'imagino en projectes com CiU o ERC que han demostrat que per damunt de la dignitat hi tenen els interessos.
Sigui com sigui han demostrat que li tenen por. Els espanyols, els mediocres, els que volen una Catalunya ben apagada i acovardida, ben provinciana i sucursalista s'estan cagant les calces. Un referèndum en un petit poble, una persona popular que podria encapçalar una candidatura independentista, qualsevol petita cosa i ja tremolen. Potser tenia raó en López Tena que Espanya és un tigre de paper. Potser només cal que algú tingui el valor de bufar una mica.
El referèndum el van intentar aturar enviant uns quants falangistes, fins i tot un advocat de l'estat camisa-blava, i fent unes quantes declaracions feixistes per part de dirigents del govern. Ara a en Laporta li tiraran a sobre tota la merda que pugin. Ja n'hi han tirat força fins ara, però no sap el que li caurà a sobre. Tonelades de merda, que a Espanya ja la comencen a llençar per la ràdio a les sis del matí i continuen llençant-la durant tot el dia per altres mitjans. La majoria de coses seran calúmnies i mentides, però ja pot anar amb compte. De qualsevol petita relliscada que tingui en faran un escàndol. Ja se sap que contra els independentistes tot s'hi val, no caiguem nantros en la temptació de fer-los cas i jugar al seu joc. No ho tindrà fàcil, em dóna la sensació que tots li aniran a la contra, des de la caverna més caverna fins a TV3 passant, és clar, pel Periódico. Tots aquest mitjans lleparan cul i llençaran la seva bilis contra el valent que intenti bufar una mica. Que si espies, que si una ex-amant brasilera, etc, etc, etc... El que haurem de sentir en els propers mesos. I sense comptar amb la mala educació i mostres de la falta d'esperit democràtic amb que el rebran per tot arreu a les espanyes.

dijous, 24 de setembre del 2009

A l'anormal aquest del Jorge Javier Vázquez

Per començar he de dir que no sé qui és aquest senyor, no sé quina cara fa, i que tot el que sé ho he sentit per la ràdio o ho he llegit en diaris digitals com ara l'e-brutícies.
Es veu que aquest és un senyor que fa un programa d'aquests penosos i vulgars a Telecinco. Es veu també que va dient que és català, però està en contra de tots els catalans que no són espanyolistes. Cal dir que és un fill d'immigrants castellans que mai s'ha integrat. Llavors el tio va dient, i es queda tant tranquil, que tota la seva família són catalans i estan en contra de les seleccions catalanes. Això és com si jo me'n vaig a viure a França, tinc fills allà i dic que jo i tota la meva família som francesos i estem en contra de les seleccions franceses, bàsicament perquè qualsevol persona del món que prefereix ser una altra cosa abans que ser espanyola és un malvat terrorista.
Ara aquest senyor ha dit que parlant castellà a Catalunya es sentia un ciutadà de segona. I se n'estranya? Em sentiria jo de segona o de tercera parlant català per Madrid? I parlant urdú? Però és clar, els castellans són una raça superior que es veu que a tot arreu poden imposar els seus costums i llengua.
Diu també aquest senyor que a Catalunya quan es vol imitar algú de classe baixa, se l'imita parlant en castellà? Que em demostri aquest senyor que les classes més baixes i incultes, les que deuen mirar els seus programes i un canal tant lamentable com Telecinco no parlen majoritàriament castellà. Només cal anar pel carrer. Quan veus gent amb pinta que fa por, allò que dius "ui, que encara m'atracaran", aquests parlen en castellà. Veus gent cridant i fent l'imbècil i molestant a la gent i normalment (sempre hi ha excepcions, és clar) parlen en castellà. Veus aquestes pintes de killos, amb el cabell de punxa, unes arrecades i el cotxe tunejat i parlen en castellà. O el típic que es passeja sense camiseta a finals de setembre en un petit poble, i parla en castellà. O aneu a l'estranger. A qualsevol ciutat europea, si veieu de lluny un grup de gent donant la nota i cridant l'atenció tant com poden, són castellans. Ho he viscut a vàries ciutats i me n'he allunyat tant com he pogut, no fos cas que m'identifiquessin com un dels seus i volguessin que m'apuntés a la festa. Veus un grup de noies cantant una cançó de Melendi al mig del carrer i ballant tipus flamenco i només poden ser espanyoles. Un grup de gent cridant amb una al davant de tot amb una rojigualda, no cal dir... Perquè a més els agrada identificar-se. És normal veure a l'estranger grups d'espanyol amb banderes d'Espanya, camisetes de la selección, camisetes amb banderes per tot arreu, camisetes que hi posa "puta madre" i coses vulgars així. Quanta vergonya que he de passar quan a l'estranger em demanen el carnet i veuen que tinc nacionalitat espanyola... Esperem que ben aviat poguem tenir el carnet de nacionalitat catalana. Segur que també hi haurà catalans que aniran fent el ridícul pel món, però almenys sabré aquests són uns anormals, però són els nostres anormals. No cal que aguantem els anormals que ens envien des del país veí!!!

dissabte, 19 de setembre del 2009

Per què la gent es creu qualsevol cosa que circula per internet?

Fa uns dies una amiga m'enviava un correu electrònic d'aquests en cadena amb unes imatges bastant desagradables d'una matança de dofins o balenes a les costes de les illes Fèroe on es veien desenes de balenes encallades a la costa mentre una multitud de gent les matava i el mar literalment es tenyia de vermell.
Al text del missatge hi deia que això és una tradició que fan cada any els joves d'aquelles illes que per demostrar que són adults han de matar una balena i que només les maten per diversió mentre la resta de la gent es diverteix mirant l'espectacle des de la costa. Evidentment tracta de salvatges aquesta gent i anima a difondre-ho i fer alguna cosa en contra d'això.
La cosa no em quadrava. No m'acabava de creure que aquella gent es poses a fer una masacre d'aquelles dimensions només per passar l'estona. I sobretot, venint d'un missatge en cadena, la sospita era doble, ja que el 99% d'aquest tipus de correus són invencions o manipulacions que la gent es creu sense ni tant sols fixar-se en d'on ve la informació. Total, que una simple cerca a internet (després de descartar les pàgines on es reproduïa el contingut del missatge en cadena) em va donar la resposta. Una vegada a l'any aquestes balenes visiten la costa de les illes. Aquell dia, tot s'atura a l'illa i tothom participa d'una manera o altra en la caça de la balena: des de les barques acorralant-les a la platja, des de dins de l'aigua o des de la platja. Tot això controlat per biòlegs, que a més han fixat un nombre màxim de balenes a caçar. Diversió? És evident que no. En unes illes on l'agricultura gairebé és impracticable i la ramaderia és pobre, una bona caça de balenes és l'assegurança de poder passar un bon hivern. Se n'aprofita tot: carn, greix, pell, etc. Realment les imatges són impactants, però recomanaria a qualsevol que les critiqui que abans de menjar-se un bistec que ha comprat al supermercat envasat i net de sang faci una visita turística a un escorxador de les nostres terres, i sobretot, abans de dir salvatges a la gent de les Illes Fèroe i causar un conflicte diplomàtic, contrastar les informacions que difonen i pensar-hi racionalment.
Sembla mentida com absolutes animalades es difonen com a certes per internet i la gent se les creu sense ni pensar-hi. És com el correu aquell del japonès que venia gatets envasats en botelles, o encara molt més sonat va ser el de la secta que corria en cotxe per les nostres terres amb els llums apagats i que quan li feies llums et perseguien i et mataven. Fins i tot circulaven correus dient que ja hi havia ferits als hospitals de Valls i Tarragona. Tenim uns psicòpates tombant per aquí i ens n'hem d'assabentar per un correu mal redactat que circula per internet? No en diuen res els mitjans de comunicació convencionals? A un amic que s'ho creia li vaig dir que posés Antena 3, que si això fos cert, n'estarien parlant tot el dia recreant-se entrevistant als testimonis i ensenyant la sang. Ell, em va dir que era cert, perquè a la seva nòvia li havia dit un mosso d'esquadra!!! Posats a fer circular llegendes urbanes, m'agradava molt més aquella que deia que si et quedaves una nit amb el cotxe espatllat a la carretera, passava el rei en moto (que devia tornar de les seves aventures nocturnes) i et portava cap a casa (o potser de festa amb ell!).

dilluns, 14 de setembre del 2009

Busqueu les set diferències

Com a passatemps podem mirar de buscar les set diferències entre aquestes dues fotografies.
O potser les set semblances si ho preferiu.

El que està clar és que pels dos té "valor zero" l'opinió del poble català. Així ho ha dit avui aquesta senyora.

En fi, que a Espanya d'això en diuen democràcia... En la societat que ens va retratar George Orwell a 1984, no ho haguessin definit millor. Potser aviat s'inventaran un "Ministeri de la Veritat", perquè si ja tenim el de la "Igualtat", no ens deu venir d'aquí.

diumenge, 13 de setembre del 2009

Felicitats Arenys!

Avui toca treure'ns el barret i felicitar aquest poble.
Se l'ha de felicitar, des del meu punt de vista personal, per aquest SÍ tant massiu a la independència, però sobretot per una cosa que encara és molt més important que això, per haver-se expressat amb llibertat davant d'un estat totalitari que els ho volia impedir. La democràcia es comença a construir des de baix, i avui a Arenys ens ho han demostrat.

La democràcia no ens l'han de donar, l'hem d'exercir!

dijous, 10 de setembre del 2009

Em cauen els collons a terra...

Em cauen els collons a terra, de viure en un país, on el dia de la seva diada nacional, després de sortir el president a fer el discurs a la televisió pública, surt un imitador satiritzant-lo i burlant-se'n. Quina falta de dignitat! En qualsevol país normal demà rodarien caps i hi hauria dimissions. Només demano un respecte el dia de la Diada!

Tanquem la paradeta i fotem el camp. No som ni una nació ni una puta merda!

Bon cop de falç!

dimecres, 9 de setembre del 2009

Tots som Arenys de Munt. VOLEM DEMOCRÀCIA!



Fantàstica aquesta vinyeta, que he trobat al diari Directe.cat, que ens informa al moment de tots els esdeveniments relacionats amb la consulta que s'ha de fer a Arenys de Munt. Un poble valent, que diu que ja n'hi ha prou i que els ciutadans hem de decidir lliurement el que volem i que curiosament, un poble que vol parlar i decidir en llibertat, té en contra a la suposada democràcia espanyola.
Molt interessant també la cobertura que li està donant el diari Vilaweb.cat. Us recomano el Mail Obert que avui ha fet el seu director Vicent Partal.
Mentrestant, els mitjans espanyols o bé ignoren el referèndum o bé hi van en contra. On són els suposats demòcrates espanyols per defensar el dret d'un poble a opinar?
Com molt bé ha dit aquest matí un periodista a RAC1, el govern espanyol ha convertit una consulta que no era més que un partit de solters contra casats, en la final de la Copa d'Europa. Millor. Li han donat una dimensió mediàtica que no hauria tingut mai. Veient com actuen els espanyols, hi pot haver encara algú que vulgui formar part d'aquest estat? Hi ha algú que pensi que l'estat espanyol és democràtic?
I la pregunta clau: si diuen que totes les idees es poden defensar democràticament, què ha de fer un independentista català per poder tirar endavant les seves idees?
JA N'HI HA PROU!!!!! JA NO ÉS QÜESTIÓ D'INDEPENDÈNCIA O NO, ÉS QÜESTIÓ D'ACONSEGUIR UNA VERITABLE DEMOCRÀCIA I AIXÒ ÉS COSA D'INDEPENDENTISTES I NO INDEPENDENTISTES!!!

PD: El president Montilla diu que fer referèndums d'aquest tipus és donar ales a la caverna de la dreta espanyola i en canvi que els falangistes s'han de poder manifestar. Parlant clar: que si el poble vol decidir lliurement tirant una papereta en una urna això no, en canvi si els fatxes volen venir a tocar els collons el dia en que el poble vol decidir, això sí. Només puc dir una cosa i ben fort:
MONTILLA DIMISSIÓ!!!!!!!!! I ELS QUE EL VAN FER PRESIDENT HAURIEN DE SER ELS PRIMERS EN DIMITIR!!!

PD2: Que em torni a dir algun pepero que això de la colonització espanyola son paranoies conspiratives meves. En tenim proves cada dia!

divendres, 4 de setembre del 2009

Aquesta fal·làcia que amb tota la cara dura anomenen democràcia

Un cop més ens estan deixant clar el que molts ja sabem. Que això de la democràcia espanyola no és més que una versió moderna de la democràcia orgànica (la que surt dels òrgans del qui mana). Hi ha coses en que han donat el poder al poble perquè no són realment importants. Coses com ara elegir un govern. En el fons, poques diferències hi ha entre uns i altres, ja està bé que el poble es pensi que és lliure perquè pot anar a votar en unes eleccions que tenen com a conseqüència la formació d'un govern o un altre. Però en altres temes està clar que de democràcia no n'hi ha cap i s'aplica la democràcia que surt dels organs del qui té el poder, que en aquest cas no és un partit o un dictador, sinó el conjunt de la nació castellana (ara transformada en espanyola) que és la qui decideix el destí de l'estat espanyol. Tenim democràcia només perquè ells són més i saben que sempre ho seran. No els costa res maquillar-ho com una democràcia quan saben que sempre guanyaran. Ara en un petit poble de Catalunya han organitzat un referèndum per veure que pensa la gent sobre si Catalunya ha de ser o no independent. Els partits més espanyolistes (que curiosament són els que sempre es posen la paraula llibertat a la boca, prostituint-la infàmiament) i la justícia ja s'han posat mans a l'obra per impedir-ho. És un referèndum sense cap validesa, convocat per unes associacions amb el suport de l'ajuntament, però és igual, s'ha d'impedir, no fos cas que surtís el que no toca. I més que això, no fos cas que es pensessin que tenen algun dret a decidir. A veure si això de la democràcia s'ho creuran de debò i es pensaran que poden fer el que volen. És patètic que hagin invocat la llei de règim local per impedir un acte com aquest. I encara que ho hagués convocat l'ajuntament, no està bé que es pregunti coses al poble? El que s'hauria de fer és convocar un referèndum com aquest a cada poble de Catalunya, només perquè tothom es pugui expressar i a veure que fan. Que vegin a tot Europa i el món que aquí no ens deixen votar perquè no som més que uns messells sotmesos a la seva democràcia de fireta i que només e ens podem expressar quan ells ens en donen permís.
I jo em pregunto: fins quan? Perquè encara que la independència no ens hagués d'afavorir econòmicament, que està clar que ho faria, i no hagués d'impedir l'aniquilació total de la nació catalana en sentit lingüístic i cultural, que és possible, té cap sentit continuar vivint amb una gent tant fastigosament vil, que ens volen tenir lligats a la porta de casa seva només perquè els sembla que així la seva nació és més poderosa i gloriosa? Aquesta gent encara no han sortir de l'època colonial i es deuen pensara que tinguent més territoris és més gran l'honor i orgull de la seva nació. Sí, això deu ser el que pensen aquesta gent, que després tenen la barra de dir-me nacionalista simplement perquè vull viure en llibertat i democràcia al meu país!

dimarts, 1 de setembre del 2009

Llibre llegit: Memòries, història d'una convicció

Ja fa forces dies que el vaig llegir, però fins ara no havia tingut temps de comentar-ho. M'he llegit la primera part de les memòries del President Pujol (em penso que la segona part deu estar a punt de sortir) i la veritat és que m'han agradat i he fruit llegint-les. Està molt ben escrit, molt clar i entenedor. Recomanaria que el llegís qualsevol persona de mentalitat catalanista. Pujol ha esta un home enormement criticat des de tot arreu, que sempre ha volgut més Catalunya però que mai, ni fins i tot ara, s'ha atrevit a dir Adéu Espanya. Tot i això, crec que va ser un home que va saber fer en cada moment el que tocava i el que no, liderant un país i un catalanisme que venia de la inexistència i la marginalitat durant el franquisme. Això sí, encara que les seves idees ens puguin inspirar, que ningú s'enganyi: eren idees vàlides posades en el seu context, no en l'actualitat. Potser el peix al cove i l'intent de canviar Espanya tenien sentit en aquells moments i eren l'instrument més adequat. Es va aconseguir bastant així. Però tinc clar que ja no ho són per ara, i ens ho demostren els fracassos rotunds amb l'estatut i el finançament. Anant amb aquesta tècnica no n'hem aconseguit absolutament res més que crispació i odi. No val la pena tanta crispació per no aconseguir res. Ara toca avançar de veritat. Encara que l'estat espanyol no ho sigui plenament, formem part d'un club més democràtic com és la UE. També m'ha agradat molt com parla de l'esquerra en general. Hi ha unes línies que m'han encantat i trobo plenament encertades també actualment: "Les esquerres es consideraven propietàries de la modernitat, de la intel·ligència, del bon gust, de la sensibilitat i, com sempre, de la superioritat moral. Van considerar un error, una badada, una estafa de la Història el triomf d'una força política als seus ulls petitburgesa, botiguera, conservadora, catalanista, nacionalista, localista i mediocre. Com que érem contra natura, no podríem durar al govern. Seríem un parèntesi, un malson." L'esquerra i la seva superioritat moral de sempre...