dilluns, 28 de març del 2011

Fer-se trampes al solitari

Això del canvi d'hora trobo que és com fer-se trampes al solitari. Això sí, m'agrada el nou horari. M'agrada sortir de la feina i que faci un sol ben maco que et permeti de fer activitats a l'aire lliure amb llum natural: anar a córrer, amb bicicleta, anar a la platja, etc. El que ja no trobo gaire lògic és la manera que tenim d'aconseguir aquests avantatges. En comptes de racionalitzar els nostres horaris per tal de que ens permetin obtenir tots aquests avantatges, ens fem la trampa col·lectiva de canviar l'hora. Una hora que ja de per sí va avançada respecte la que ens tocaria. Mai havia entès perquè estant sobre del meridià de Greenwich, anem una hora avançats respecte els britànics (com els francesos també) i resulta que tot es deu a una imposició del règim nazi l'any 1941. No sé si té a veure amb això o no, però ho fem tot molt més tard que la majoria d'europeus i també dormim menys. L'horari de màxima audiència televisiva s'allarga fins a unes hores totalment irracionals per qui ha d'anar a treballar l'endemà. Poques vegades miro pel·lícules per la televisió a la nit, perquè a l'hora que comencen ja és gairebé hora d'anar a dormir... I no parlem de les nits de festa, on les discoteques i bars musicals es comencen a omplir quan a altres països ja està tot tancat i sembla que sempre haguem d'escollir entre oci i hores de descans.
No sé, però ho veig molt irracional tot plegat... Potser ja va sent hora que pel bé de tots agaféssim l'agenda i planifiquéssim una mica les coses, de manera que aprofitéssim més el temps i féssim el que diuen tan saludable 8-8-8 (vuit hores de feina, vuit de temps personal i vuit de dormir).

dimecres, 23 de març del 2011

Antes muerta que senzilla

Ser repel·lent és anar a fer un treball a una empresa que ha perdut prop d'un milió d'euros en els dos últims anys i que el comentari sigui: "Com poden estar amb aquestes instal·lacions tan cutres? Ara seria el moment de renovar, que amb la crisi els que fan reformes han abaixat molt els preus."
Amb gent així he de treballar...
És veritat que l'edifici és antic i es nota. El mosaic del terra i el mobiliari està passat de moda, etc, però coi, no crec que ni la primera ni la segona preocupació dels accionistes i gestors de la societat sigui precisament renovar les instal·lacions. Unes instal·lacions, que antiquades, però fan perfectament la seva funció.
Res, que primer és la moda i aparentar, i després ja ens preocuparem de si perdem o guanyem diners... Ja ho sabem: "Antes muerta que senzilla".

dilluns, 21 de març del 2011

M'acusen de justificar assassinats

Els defensors a ultrança de qualsevol cosa que faci l'estat d'Israel m'han dedicat un escrit. Vosaltres mateixos:

Decidir que és justa la mort d'una família, ser un bèstia i no saber-ho, aquests són els millors amics del terrorisme islàmico-palestí

Aquests sionistes de pa sucat amb oli que justifiquen qualsevol cosa que faci l'estat d'Israel m'acusen de justificar assassinats, nazi, comunista i de ser un amic de Hamàs. Em dediquen un article, però en canvi van esborrar el comentari de l'article que havia comentat.
Qui llegeix aquest blog habitualment ja sap de sobres la meva posició, ja que altres cops he parlat d'això, per exemple en aquests articles:
Em fot molt aquesta gent que es prenen els conflictes com aquest com si fossin un Barça-Madrid que has d'estar amb els uns o els altres i no poden acceptar la injustícia de les situacions creades.
No sé d'on ve aquests sionisme d'alguns catalans i no li trobo explicació. Sembla mentida que precisament, venint del nacionalisme català, aquestes persones no puguin entendre la gran injustícia creada als àrabs que vivien en aquelles terres. És que a ells els agrada estar governats pels espanyols? Us imagineu que arribés aquí gent forastera i ens diguessin que hem de dividir Catalunya en dos trossos perquè tots tenim dret a tenir un estat? Jo no ho acceptaria, no sé ells.
I un cop comès l'error històric que ja és irreversible, no hauríem de procurar que es donessin les condicions per la pau? Doncs si és així, l'absurda colonització de Cisjordània només pot posar més llenya al foc i crear més recels i ressentiments entre les parts. Fa uns dies es va assassinar a sang freda una família amb nens en una d'aquestes colònies. Les imatges són totalment repugnants, però precisament no hauria de ser tanta sang, tant de fàstic, tanta ràbia, tanta injustícia, el que ens hauria de fer veure el que no pot continuar si es volen evitar aquestes morts. Sento pena per aquesta pobra gent i fàstic imaginant-me algú capaç de fer aquesta atrocitat, però també hem de veure que aquesta gent eren al lloc equivocat, sens dubte. Res justificava que estiguessin vivint allí com res justificava aquest crim vomitiu. Les injustícies només provoquen injustícies més grans i ja va sent hora que tots hi posem seny i exigim el final de l'ocupació i de la impunitat amb que l'estat d'Israel fa el que li dóna la gana.

Jo em sento i em vull sentir pacifista, però vull fer una pregunta per qui la vulgui respondre:
Si ocupen el nostre país, es justificable la utilització de la violència per crear pànic entre els ocupants? Quan és i quan no és justificable la utilització de la violència?

dijous, 17 de març del 2011

Ordinadors a les aules

Fa una estona, des de la feina, estava connectat amb un programa de missatgeria instantània. De sobte, a dos quarts de deu es connecta el meu cosí de tretze anys.
-Què fas connectat, que no hauries d'estar a classe?
-És que el professor no hi era i n'ha vingut un de guàrdia.
-I us deixen connectar quan no hi ha professor?
-No ho sé, però ens han dit que podíem utilitzar l'ordinador...

En la meva època, quan no el professor que havia de donar la classe no hi era, es feia alguna altra activitat, o s'aprofitava per fer deures, llegir, etc. Ara es connecten a Internet per xatejar, que d'altra banda és el mateix que faran després quan arribin a casa. Grans avantatges de l'ensenyament amb un ordinador. A més, que es veu que tot i que se suposa que no es pot, tots els alumnes saben com crear-se un altre perfil per esquivar les restriccions i fer el que vulguin mentre fan veure que escolten al mestre...
De res ens servirà tenir els aparells més avançats si no s'educa en valors, se'ls introdueix en la cultura i se'ls motiva a pensar críticament. D'utilitzar ordinadors en saben més que els seus mestres, no cal que els n'ensenyin. El que cal ensenyar-los és que quan trobin qualsevol xurrada per Internet, sàpiguen discernir si és veritat o mentida, que moltes es pensen que tot és veritat només pel fet de que ho han trobat a Internet, encara que sigui al fòrum de Tele5.
Després la gent es creu que hi ha uns bojos que van a la nit amb cotxe amb els llums apagats i si els fas llums fan mitja volta i et maten... què sí, que sí, que és cert, que m'ho va dir un mosso d'esquadra!

dimarts, 15 de març del 2011

M'encanta París

Fa molts dies que no he escrit res, però motius laborals i personals han fet que hagi anat de bòlit i no hagi tingut temps de dedicar-me a la meva identitat anònima a la xarxa.
I no serà perquè no hi hagués temes, sobretot amb el ridícul de Solidaritat que em va fer avergonyir i enrabiar profundament i del que ja parlaré un altre dia quan tingui temps.

Per avui, només fer un comentari, una bajanada molt curiosa, perquè la loteria no em tocarà, però hi ha casualitats força sorprenents.
La setmana passada estava volant cap al nord. Estava escoltant música amb un reproductor en el que portava més de mil cançons, de tot tipus. Vaig posar el mode aleatori i que anés sonant el que fos. Sonava "París" de la Oreja de Van Gogh. Miro per la finestreta i veig una gran ciutat. "Poden veure París a la seva dreta" digué el pilot. Quina casualitat, vaig pensar, sona París i just passem per sobre d'aquesta ciutat. Però la casualitat no acabava aquí: just acabada aquesta cançó i encara podent contemplar aquesta ciutat des de l'aire, sona "M'encanta París" d'en Joan Miquel Oliver. Ni fet expressament.
El viatge va continuar i no va sonar cap més cançó relacionada amb el viatge. I sort, perquè si arriba a sonar Reykjavík dels Amicsde les Arts, potser m'hagués preocupat...