dimarts, 15 de març de 2011

M'encanta París

Fa molts dies que no he escrit res, però motius laborals i personals han fet que hagi anat de bòlit i no hagi tingut temps de dedicar-me a la meva identitat anònima a la xarxa.
I no serà perquè no hi hagués temes, sobretot amb el ridícul de Solidaritat que em va fer avergonyir i enrabiar profundament i del que ja parlaré un altre dia quan tingui temps.

Per avui, només fer un comentari, una bajanada molt curiosa, perquè la loteria no em tocarà, però hi ha casualitats força sorprenents.
La setmana passada estava volant cap al nord. Estava escoltant música amb un reproductor en el que portava més de mil cançons, de tot tipus. Vaig posar el mode aleatori i que anés sonant el que fos. Sonava "París" de la Oreja de Van Gogh. Miro per la finestreta i veig una gran ciutat. "Poden veure París a la seva dreta" digué el pilot. Quina casualitat, vaig pensar, sona París i just passem per sobre d'aquesta ciutat. Però la casualitat no acabava aquí: just acabada aquesta cançó i encara podent contemplar aquesta ciutat des de l'aire, sona "M'encanta París" d'en Joan Miquel Oliver. Ni fet expressament.
El viatge va continuar i no va sonar cap més cançó relacionada amb el viatge. I sort, perquè si arriba a sonar Reykjavík dels Amicsde les Arts, potser m'hagués preocupat...

2 comentaris:

maria ha dit...

Són aquelles petites casualitats que et preguntes com és que passen però que mai en treus resposta.Bon viatge^-^.

Noctas ha dit...

el destí existeix. Però si ho diu la física quàntica. Les causalitats no existeixen:) saludus