dilluns, 27 d’abril del 2009

Botiflers!

La direcció d'ERC s'està retratant. S'està retratant com una colla de botiflers enganxats a una menjadora. No dic que ho siguin, dic que això és el que aparenten i no fan res per aparentar una altra cosa. Un patriota com en Carretero fa un article dient unes coses i ells n'entenen unes altres. Enlloc hi parla de crear un altre partit, parla d'una candidatura àmplia, que enlloc hi diu que no la pugui encapçalar ERC. Parla d'independentisme transversal, perquè la sobirania no s'aconsegueix només amb les esquerres o amb les dretes, sinó entre tots. ERC deia coses semblants fa dues eleccions. Deien que eren un partit independentista i per això els van votar molts. Era el referent de l'independentisme. Ara diuen que abans són d'esquerres i que no es pot ser independentista sense tenir ideologia. I a sobra la independència la volen aconseguir pactant amb els espanyolistes d'esquerres. Ells sabran on van, però que no comptin amb el meu suport. Quan han tingut l'oportunitat de sumar han preferit restar. Quan han pogut tirar endavant han preferit agafar-se a la poltrona. Diuen que el gos s'acaba assemblant a l'amo. Tant d'anar amb el PSC que ja no es nota la diferència.

diumenge, 26 d’abril del 2009

Tarracajorrani

L'ajuntament de Tarragona ha començat una campanya publicitària de la seva candidatura a organitzar els Jocs del Mediterrani l'any 2017. Per aquest motiu ha omplert la ciutat de pancartes i pintades al terra amb la paraula "Tarracajorrani". A més han fet una cançó de rap bastant pesada en que no es para de repetir aquesta paraula. No entraré en si la campanya és bona o no, encara que a mi m'ha deixat indiferent i no sé si pot ser massa bona una campanya que es basa en una paraula que ni l'alcalde ha aconseguit pronunciar correctament. El que volia dir és que a la cançoneta aquesta rap que no paren de repetir aquesta paraula, pronuncien la "J" de Tarracajorrani en castellà. La pronuncien com una jota castellana, o com una hac aspirada, no pas com es ponuncia la jota en català. Si precisament aquesta "jota" és l'abreviació de "Jocs" com la poden pronunciar així! Potser els cantants no en tenen ni idea, però ningú ha revisat la cançó estúpida aquesta abans de fer-la pública??? Ningú se n'ha adonat que Tarracajorrani no es pronuncia així??? O és que ja els està bé??? O tant se'ls en refot???!!!

divendres, 24 d’abril del 2009

Felicitats RAC1 o potser felicitats tripartit!!!

Al final ho han aconseguit. Després d'uns anys intentant destruir els mitjans de comunicació públics, al final ho han aconseguit. Catalunya ràdio ja no és la ràdio líder i encara pot ser que aviat sigui tercera i tot. Pels sectaris sociates no podia ser tenir una ràdio plenament catalana i plural, en la que hi havia els millors en totes les franges. Suposo que pensaven que els líders havien de ser els seus amics espanyols de la SER. Doncs han aconseguit carregar-se Catalunya Ràdio, però no pas que la SER sigui líder, ja que en continua tant lluny com abans. RAC1 ha sabut recollir els que anaven marxant de l'emissora pública i convertir-se en la ràdio de referència dels catalans. Sectaris com en Joan Ferran, que deien que calia arrencar la crosta nacionalista, ara deuen riure satisfets, veient com un cop treta la crosta en surt tot el pus sociata. Quan tens els programes líders i fas tot el possible per treure'ls d'antena, queda clar que el que vols és carregar-te tot el model. Posar Catalunya ràdio actualment és sentir veus avorrides i sociates... El problema és que els sociates tampoc l'escolten massa... ja tenen la SER, perquè en el fons, això d'escoltar una emissora catalana i en català els deu semblar provincià, podent escoltar coses que interessen a tota la "nación".

dissabte, 4 d’abril del 2009

Guerres

Vaig veure ahir a la nit per TV3 la pel·lícula "Enemic a les portes". Ja l'havia vist altres vegades, però com que m'agrada, tot i tenir altres pel·lícules que encara no he vist, me la vaig tornar a mirar.
És una pel·lícula bèl·lica sobre un duel entre dos franctiradors a la batalla de Stalingrad. És força dura, els soldats moren a milers enmig d'una ciutat totalment destruïda. Es miri on es miri tot està cobert de cossos inanimats. Els enemics disparen, però també els mateixos soviètics disparaven als seus soldats si retrocedien quan els era impossible avançar davant d'una pluja de foc alemanya. Frases com "Soldats del gloriós exercit roig, d'ara endavant, és la victòria...O la mort! Dispararem a tots els quals fugin en retirada, no i haurà pietat per als covards i els traïdors" o "El camarada Stalin ho ha ordenat! ni un sol pas enrere!!!", ho deixen clar. Tanta destrucció fa pensar sobre el sentit de tot això. I no en té cap ni un. Val la pena morir per defensar una cosa tant intangible com la pàtria? Perquè salvar-la si hem de morir en l'intent? Quin sentit tenia per milers d'alemanys fer milers de quilòmetres per anar a morir a Stalingrad, no precisament la seva de pàtria? Quin sentit té qualsevol guerra? Quina persona amb un mínim de sang a les venes pot enviar als joves del seu país a un destí així?
La conclusió és que res de tot això té cap mena de sentit. Ni morir per una pàtria, ni morir per destruïr la del veí. La possibilitat d'una guerra no li hauria de passar a ningú pel cap, ni ningú amb un mínim de sentit comú o responsabilitat s'ho hauria d'arribar a plantejar mai.
Només esperar i pregar que res d'això ho haguem de veure nosaltres ni els nostres fills ni ningú més en un futur. Diuen que la humanitat avança cada vegada més cap a la civilització, la tolerància i el respecte, però malauradament n'estic segur que en tot societat hi ha persones que no dubtarien a anar a una guerra en algun moment i que hi voldrien estirar als altres, encara que aquests no ho volguessin en absolut.

dimecres, 1 d’abril del 2009

Ara sabran el que és nacionalisme de veritat

A Euskadi estan a punt de tenir el govern més nacionalista de la seva història. Nacionalista espanyol, és clar, que aquests són els de veritat! Tant uns com altres han demostrat que es poden barallar i retreure tot el que calgui, però que hi ha una cosa que és sagrada, i quan es tracta de la unitat d'Espanya, amb això no s'hi juga.
Diuen que Ibarretxe i els nacionalistes bascos governaven només pels seus, dividint a la societat. Ara ells governara per tots diuen. I això ho faran fent president a un candidat que els partits que li donaran suport hauran tingut menys vots que els que donaran suport a l'altre (i això passaria fins i tot sumant-hi UPD), i sense tenir en compte que alguns no van poder votar. Diuen que es preocupen realment de les preocupacions dels ciutadans, però ho faran amb un document de pacte on es parla gairebé tant de tros de vivenda com dels gràfics que han de sortir a la televisió pública (entendre's mapa del temps). De fet del que es parla més en el document del pacte és de temes identitaris, que si llengua, televisió, etc. Però és clar, ells sempre són els no nacionalistes, els que no divideixen a la societat i els que es preocupen pel que realment importa als ciutadans.
Davant de tot això, només puc dir: pobres bascos! Només espero que el desgavell que provoquin no sigui massa gran i que duri poc i que quan això s'acabi, es mobilitzin i els hi donin una patada al cul. Ara sabran el que és el nacionalisme de debò!
Espero que a ells i a nosaltres ens serveixi també per adonar-nos que no hi ha diferències, i que tot és el PPSOE. A veure si no tornen a enredar a ningú amb allò de que "tornen ells", perquè són ben bé el mateix.