dimecres, 28 de gener del 2009

Oriol Junqueras, un altre bon representant

Si surten elegits, els catalans tindrem dos magnífics representants a Europa. Ahir es va confirmar que ERC presentaria a l'historiador Oriol Junqueras, persona bastant coneguda per la seva participació en diferents mitjans de comunicació.
El que trobo jo és que ideològicament els dos són pràcticament igual. Potser en moltes coses són diferents, i trobo que un fa més per CiU i l'altre més per ERC, però no crec que pensin diferent en gaires coses, nacionalment parlant. És llàstima que haguem d'elegir entre ells dos. Tant bonic que hagués estat per una vegada una llista unitària. Això assegurava més representació i si havien de presentar gent amb perfil semblant, doncs amb una llista ja en teníem prou.
En principi, n'Oriol ho té pitjor, ja que les decisions de l'actual direcció d'ERC li poden passar factura, que d'altra banda potser un mal resultat és el que més li convé a ERC, però n'Oriol no se'l mereix pas.
Pel bé del país espero veure'ls a tots dos al parlament europeu ben aviat.

dimarts, 27 de gener del 2009

ZP i les audiències

Sento aquest matí per la ràdio les audiències que va fer en ZP ahir al programa aquell de preguntes (que no vaig veure pas, perquè no li trobava cap interès). Un 31% a l'estat espanyol. És una molt bona audiència, encara que era previsible. Parla el president del govern en un moment de crisi, a això li posem un cert espectacle televisiu i una mica de populisme.
El que m'ha sorprès però, és l'audiència a Catalunya. 17%!!! Ja em semblava lògic també que a Catalunya l'audiència fos menor. Per una part pel fet diferencial. De la mateixa manera que els partits de la selecció espanyola tenen menys audiència, i això que molts els mirem esperant que perdin, també era lògic que una mena d'entrevista al president espanyol tingués una mica menys d'audiència. També perquè competia amb Ventdelplà, sèria que trobo bastant penosa des de fa força temps, però que té molta audiència entre els catalans.
El que no m'esperava però, és una diferència tant i tant bèstia! Cal recordar que fa menys d'un any el partit d'en ZP tingué a Catalunya uns resultats extraordinaris i gairebé històrics en les eleccions que li permeteren accedir per segon cop a la presidència. Què passa doncs? Que als seus votants no els interessa el que diu? Però si precisament es diu que el gran actiu del socialisme català és en ZP!
Això referma les meves hipotesis de que el vot al PSOE a Catalunya ve d'una massa inèrta que va a votar seguint consignes, pensant que vota lo que està bé per evitar que manin els dolents, pensant que fan lo correcte i fins i tot alguns pensant que amb el seu vot afavoreixen Catalunya; però que no els interessa gens ni mica el que diuen ni el que fan. Votarien un ximpanzè si es presentés de cap de llista i es quedarien igual de tranquils.

dilluns, 26 de gener del 2009

Referèndums

Ahir per la televisió deien que dissabte en dos pobles s'havien fet referèndums per decidir sobra la construcció o no de certs equipaments. Dissabte, van dir que a Barcelona es faria una consulta popular per decidir no sé quin projecte a fer a la Diagonal. Encara no se sabia quins projectes es presentarien, però ja se sabia que es faria una consulta.
Però no havíem quedat que fer un referèndum és un pecat mortal? No deien que només el podia autoritzar l'estat???
Doncs vaja, que ara en fan en qualsevol poble o ciutat...
No hi ha qui els entengui.
Si un alcalde pot preguntar, perquè no un president d'autonomia?
Potser el problema no és que es pregunti o no, sinó el que es pregunta i qui pregunta.
Aquests espanyols com sempre entenent la democràcia a la seva manera.

dijous, 22 de gener del 2009

A l'e-brutícies manipulen les enquestes

Aquesta tarda navegant per la xarxa, he entrat al diari digital e-notícies. Aquest diari, més conegut com e-brutícies, és una publicació electrònica que va de nacionalista però després només es dedica a publicar i sobretot manipular qualsevol cosa que pugui amb l'objectiu de crear polèmica sobre Catalunya. Els nivells de maniulació arriben a nivells increïbles, com per exemple publicar un titular a la portada que diu que la dona de Carod l'acompanya a no sé quin viatge i que això té un cost de no sé quants diners. Després, si entres a la notícia, hi diu que s'ho havia pagat de la seva butxaca. Això és un exemple, però de merda en publiquen molta, així aconsegueixen que gent de l'entorn de ciutadans hi entrin a deixar comentaris de to espanyolista, cosa que alguns catalanistes s'hi vulguin tornar i es vagin creant discussions estúpides. També cal recordar que quan Ciudadanos no tenia representació, aquest diari els va donar un espai junt amb els altres partits perquè hi anessin publicant coses durant la campanya electoral. Doncs al que anava, que avui hi havia una enquesta sobre el que en pensen els usuaris del pacte Mas-Zapatero i increïblement gairebé el 96% dels vots diuen que pensen que el pacte va estar bé o molt bé. No tinc cap prova que això estigui manipulat, però ni de broma em crec que el 96% dels lectors d'aquest diari pensin que aquell nefast pacte que va destrossar l'estatut aprovat pel nostre parlament estés bé o molt bé. Només perquè els espanyolistes també el trobarien malament, ja hauria de baixar el percentatge.

dilluns, 12 de gener del 2009

Ramon Tremosa, un bon representant a Europa

És un bon economista i té les coses molt clares. Té clar que Catalunya per prosperar ha de tenir els seus propis diners i gastar-los com més li convingui. Té clar que Espanya no és més que una nosa per continuar avançant. Es deia que CiU podria presentar a n'Alfons López Tena a les eleccions europees. Hagués estat un gran candidat que encara m'hagués agradat més, però el seu perfil tant marcadament independentista li posaven difícil. Amb Tramosa agafen algú d'un perfil similar però potser més fàcil d'acceptar pels seus socis. I amb aquest candidat demostren (que jo no m'ho creia pas) que la Casa Gran és alguna cosa més que marqueting, i que realment s'hi pot incorporar gent de fora del partit i també que aposten de veritat pel sobiranisme. Molta gent veia en Tremosa a l'òrbita d'ERC que no de CDC, així que els hi han colat un bon gol als d'ERC amb aquest fitxatge inesperat. Ara el que faltaria és fer una candidatura unitària. En unes eleccions com els europees i un candidat com aquest, és la gran ocasió, però sembla que tampoc. Llàtima. En tindrem poques així. (Jo ja he sentit algú d'ERC dient que el seu vot seria per en Tremosa si no presentaven algú molt bo els seus.)

diumenge, 11 de gener del 2009

Els uns per cabrons, els altres per animals

"Jo no dono suport a ningú. Els uns per cabrons, els altres per animals. Jo només vull pau". Aquesta frase la va dir un amic meu ahir sopant i conversant sobre el conflicte a Gaza. Em va donar la raó en que des de la nostra posició no ens hauríem de posar a favor d'uns o altres, sinó simplement voler que es resolgui el conflicte i donar suport a les iniciatives en favor d'això.
Moltes persones m'han preguntat aquests dies que qui creia que tenia raó, o a favor de qui estava. Algunes simplement perquè desconeixen la història totalment i les causes del conflicte i volien sentir una opinió, però hi ha la sensació, i a internet i la blocosfera molt més, que això sigui com un Barça-Madrid que t'has de declarar d'uns o altres i llavors quan ja tens el teu bàndol atacar i desqualificar tant com es pugui a l'altre.
No puc entendre els que es declaren totalment pro-palestins i no tenen ni una paraula per rebutjar el totalitarisme de Hamàs, el llençament de coets a Israel, etc., i que no els faci res barrejar-se en manifestacins amb islamistes i amants d'ideologies poc democràtiques.
Tampoc puc entendre de cap manera els fanàtics d'Israel que abunden a Catalunya i que defensen al 100% un estat que ha comès crims l'un darrere l'altre contra la població indefensa de Palestina i que els ha fet i està fent una mena de "mobbing" a veure si se'n cansen de viure allí i foten el camp d'una vegada. Israel podria haver fet molt per la pau. Potser el problema de Hamàs ara mateix el tindrien igual, però si volguessin tota Palestina podria estar desocupada, lliure de colons, de tancs i de res vinculat amb Israel. Per fer això no es necessita negociar res. Només marxar i cedir tot el control a la ANP. Però no ho fan, i dubto que ho facin.
He llegit a la Vanguardia que un rabí jueu en un camp d'extermini nazi va dir que donava gràcies a Déu d'estar al costat de les víctimes i no dels assassins. Potser estaria bé que molts jueus meditessin sobre aquestes paraules.
En definitiva, que uns són uns cabrons totalitaris que a part de no importar-los una merda la seva població l'únic objetiu que tenen és exterminar als veïns, i els altres uns animals que entren a sang i foc en un territori minúscul superpoblat. Tant difícil és veure els defectes i les maldats d'un costat i altre?

dijous, 8 de gener del 2009

Disparar a una escola

Disparar a una escola plena de nens i civils, és un crim. És un crim per molt que allí hi hagi militants enemics disparant-te. És un crim sigui qui sigui el qui es defensa i sigui qui sigui el que ataca. És més crim encara si a més l'ONU ha indicat perfectament on són les seves escoles i instal·lacions. I això és tot, avui no tinc ganes de dir res més.

diumenge, 4 de gener del 2009

Si fóssim palestins

Havia pensat en escriure alguna cosa sobre el conflicte a Gaza. Volia intentar veure que no hi ha culpables de la situació que es viu, i que fàcilment tindria arguments per posar-me en un costat o un altre segons m'interessés. Els progres són pro-palestins sense ni pensar-s'ho, perquè els mola més defensar a un moro amb un mocador al cap que res que es pugui assemblar als Estats Units i a l'opressor occident. Els que van de liberals (molts d'ells només parlen de llibertat però no ho són gens) i també forces nacionalistes catalans (alguns a ERC, veure Carod, Renyer, etc...) són defensors i admiradors d'Israel i justifiquen qualsevol cosa que aquest estat faci.

Pensant en qui podia tenir més raó en un conflicte que ja fa més de cinquanta anys que dura, he volgut donar un cop d'ull a la premsa israeliana, i al diari Haaretz he trobat un article molt interessant titulat "If you (or I) were Palestinian" de Yossi Sarid, ex-polític d'esquerres israelià. Resumint, parla de que preguntà als seus alumnes que farien si fossin palestins i un d'ells aixecà la ma i li digué: "Si fos un jove palestí, lluitaria contra els jueus ferotjament, inclús utilitzant el terrorisme. Qualsevol que digui alguna cosa diferent menteix". Una resposta semblant ja l'havia tingut anys endarrera l'ex-primer ministre i actual ministre de defensa Ehud Barak. L'article acaba dient: "I ara estem combatent a aquells que molts de nosaltres seríem si haguéssim estat en el seu lloc durant 41 anys".

A banda de la representativitat que pugui tenir el que pensa aquest senyor en el conjunt de la societat israeliana, que no deu ser massa, fa pensar que seria bo de posar-se a intentar mirar com ens sentiríem en un costat o un altre. A molts, que ens sentim occidentals, ens pot ser molt més fàcil posar-nos al costat jueu, simplement perquè en general són més semblants a nosaltres. Ho són, però alguns. Crec que els ultra-ortodoxos jueus i la majoria d'ultra-nacionalistes estan ben lluny de la cultura occidental. Tot i això, ens podríem identificar fàcilment amb bona part de la societat. Recordo anys endarrera quan explotava una bomba en un bar o a la cua d'una discoteca i matava unes adolescents, com fàcilment em sentia identificat amb les víctimes, perquè jo podria haver estat també una d'elles. Però fem l'esforç també de posar-nos a la pell d'una persona que ha nascut en un país ocupat, que viu en un camp de refugiats perquè els seus pares es van haver d'escapar d'on vivien fa cinquanta anys, de que volem anar d'una ciutat a una altra i ens posen controls que tardem hores en passar, que construeixen un mur als afores de la nostra ciutat i les nostres terres queden a l'altra banda del mur, que de tant en tant entren tancs a la ciutat i fan el que volen, que als afores de la ciutat hi ha una urbanització de colons protegida per soldats i que a més de tant en tant surten i ens destrossen la collita o el cotxe o disparen a les nostres cases. Pensem que vivim a la franja de Gaza en la misèria i veiem com enllà a l'horitzó hi ha pobles de jueus en una terra que considerem que és nostra... potser alguns de nosaltres no fabricarien coets i els els llençarien? Ja sé que no és políticament correcte, ni moralment tampoc, però potser molts de nosaltres, en aquesta situació considerarien que cal fer fora als jueus d'Israel i llençar-los al mar si convé.

Que consti per acabar, que no tinc cap tipus de mania als jueus i que m'agradaria que poguessin viure en pau a l'actual territori d'Israel, però vist com ha anat la cosa, segurament la creació de l'estat d'Israel fou un greu error històric les conseqüències del qual no sabem fins quan duraran, i que ha contribuït notablement al xoc de la nostra civilització amb la civilització islàmica i a la radicalització d'aquesta última.

PD: Per que ningú se m'enfadi, intentaré fer-ne un d'aquí uns dies que es digui "Si fóssim jueus".

dijous, 1 de gener del 2009

Dos i dos fan quatre

Dos i dos fan quatre. I és per aquest simple motiu que és impossible que es pacti un sistema de finançament satisfactori per a Catalunya. No es pot voler que els que paguen més tinguin més si no es treu d'algú altre. És així de simple. Sembla mentida que els polítics no ho sàpiguen i intentin negociar una cosa que és impossible. Potser s'augmentarà la part d'impostos que es queda la Generalitat i també la resta d'administracions autonòmiques, però segur que això comportarà una reducció de la resta de transferències. Si no n'hi ha més no es pot repartir més.
No sé com s'acabarà aquest tema, però tinc claríssim des del primer dia que no té final feliç. Tenim un estatut nefast on es va eliminar tot el tema del finançament. Van dir que ja el pactarien després. I se'ls van creure. O els va interessar creure-se'ls esperant alguna cosa a canvi. Ara CiU critica molt al tripartit i al PSC però potser haurien de recordar que van ser ells quin van acceptar l'estatutet retallat, causa de tot això. Des de Madrid els van vendre fum i el van acceptar. Que es pensaven, que si els van prendreel pèl amb l'estatut no ho farien amb el finançament i amb qualsevol altra cosa? Ells no tenen solució, però nosaltres tampoc.