dijous, 28 de maig del 2009

Festa


















"El futbol és la festa que es donen els pobles a si mateixos"
Àngel Cappa, entrenador.

diumenge, 24 de maig del 2009

Llibre llegit: L'últim home que parlava català

Aquest va ser un dels meus llibres de Sant Jordi. He de dir que està bé, ràpid de llegir, però potser m'ha decebut un pèl, perquè la novel·la en sí no té un gran argument. És interessant, això sí. Que ningú esperi trobar-hi un relat futurista sobre un futur en que el català ha desaparegut, perquè no és aquest l'argument del llibre, i no se n'amaga enlloc, excepte en el títol. El llibre tracta d'un escriptor que està escrivint un llibre sobre aquesta temàtica, i com ell se l'imagina, però la trama principal del llibre és amb un altre escriptor que escriu en castellà. En les seves discussions l'autor hi ha introduït tot de reflexions sobre la salut i el futur de la llengua i els motius de la seva decadència. És una novel·la amb tocs d'assaig introduïts pel mig. A la gent que ens interessa la salut i futur de la llengua catalana el llibre ens hauria de semblar prou atractiu. Als que passen una mica, doncs per la trama de la novel·la no els el recomanaria. El llibre però, fa reflexionar sobre moltes coses que poden semblar normals però que estan fent decréixer l'ús i qualitat de la nostra llengua, i també sobre el nostre país.
Us deixo amb un fragment del llibre que m'ha cridat especialment l'atenció i fa reflexionar:
"A través de les reflexions del professor Rosenfeld, el lector comprendrà plenament la intriga de la novel·la, el tema central: la investigació de les circumstàncies del crim, de les causes i els culpables de la desaparició de la lengua. Rosenfeld coneix a fons la història de Catalunya i intueix on ha de buscar: el fracàs d'una classe dirigent que no va ser capaç d'aixecar un estat, d'una burgesia panxacontenta i victimista que es va estimar més ser cua del lleó esdentegat de madrid que cap d'un ratolí català que, a Europa, hauria pogut fer un paper tan digne com el danès o el txec. La desaparició d'una menestralia escombrada per les ventades de la globalització, delmada per la competència provinent de llocs remots, indefensa i incapaç de sobreviure en un món de comerç instantani, sense horaris ni distàncies. La pèrdua d'autoestima d'una població envellida, arraconada a casa seva per onades immigratòries successives. La derrota definitiva d'un país que mai no va tenir el coratge d'apostar-se tot sencer a l'aventura de ser ell mateix."
Us deixo també aquest vídeo on el mateix autor llegeix un fragment de l'obra.

dimarts, 19 de maig del 2009

Cremem el ministeri de la igualtat

Com deia fa unes setmanes l'amic blocaire Noctas, és cada cop més necessari que algú faci alguna cosa contra el Ministeri de la Igualtat, que amb aquest nom, podria ser un dels ministeris que George Orwell posà en la seva obra 1984.
El cas és que m'he assabentat d'una empresa que s'enfronta a una possible multa de 300.000 euros per no fer polítiques d'igualtat. Almenys això és el que ha proposat un inspector de treball, a més d'una sanció d'uns 15.000 euros que ja no els treu ningú.
D'aquesta empresa, només un 20% dels treballadors són dones. És normal però. És una empresa industrial, amb grans màquines i no crec que quan tenen una plaça vacant s'hi presentin gaires dones per cobrir-la. A les oficines, hi ha més dones que homes, però a les fàbriques en són poques. Tot i així, el seu percentatge de dones empleades és superior al seu sector. Però es veu que per un inspector de treball això no és normal. El més fort és que no demana la multa per l'empresa per discriminar a la dona, això en cap moment ho diu. Diu que l'empresa no li ha pogut demostrar que el fet que hi hagi tanta desigualtat entre el nombre de dones i homes no respongui a la seva política de contractació. O sigui, que no li ha pogut demostrar que si no tenen més dones és perquè cap dona no vol fer aquesta feina i no perquè ells ho volen així. L'empresa recluta els treballadors a través d'una empresa de selecció de personal, i diu l'inspector, que no queda demostrat que l'empresa li digui als que fan la selecció que descartin els currículums de dones.
La part positiva, és que esperen no haver de pagar aquesta multa, ja que a altres empreses del sector se'ls ha tret la multa si es comprometen a fer un pla d'igualtat a l'empresa. Igualment una pèrdua de temps i diners. No cal dir que si aquesta empresa hagués de pagar aquesta multa, amb els temps que corren, es trobaria en una situació molt delicada.
Em penso que ja va sent hora que algú posi seny i digui prou a aquestes polítiques pijo-progres que amb una paraula tant maca com igualtat no paren de posar problemes a l'economia productiva d'aquest país.

dissabte, 16 de maig del 2009

Per què coi hem de subvencionar la compra de cotxes?

No ho puc entendre. Tanta importància tenen els cotxes en el conjunt de l'economia que justifica subvencionar-ne la compra? Tant de poder tenen els venedors per imposar mesures així? Tanta gent viu de la venda de cotxes? Perquè no subvencionem els restaurants, que també ho estan passant malament? A més, segurament l'hosteleria dóna feina a més gent que la venda de cotxes, que no és la fabricació, perquè la gran majoria de cotxes que es venen a l'estat espanyol s'importen.
I cal tenir en compte, que els més necessitats, els que ho estan passant més malament, els que estan a l'atur, no estan precisament en les condicons de comprar-se un cotxe. Des d'un punt de vista d'esquerres no són aquestes les persones que s'haurien d'ajudar i no els que es poden permetre de comprar-se un cotxe?
Després de veure totes les mesure anunciades pel govern espanyol per fer front a la crisi no puc deixar de pensar que no en tenen ni la més mínima idea de com sortir de tot això i que són com un cec donant bastonades sense saber on va. I pitjor, que més que sortir de la crisi, aquestes mesures no poden pas ser gaire bones per l'economia i pel país.
En comptes de gastar sense parar, perquè no abaixen l'IVA si el que volen és estimular el consum? Perquè no suprimeixen encara que sigui temporalment l'impost de matriculació? I ahir al debat a TV3 els sindicalistes deien que el problema era que s'havien abaixat els impostos...

dissabte, 9 de maig del 2009

Mayor Oreja, menor cerebro

Avui, aquest gran mentider imperialista anomenat Mayor Oreja, però que li seria més adient ser anomenat Menor Cerebro, s'ha tornat a quedar a gust en unes declaracions. Si al seu dia, tot i voler presidir la comunitat d'Euskadi va dir "El euskera a las montañas" i es va quedar tant ample, avui ha dit, i també s'ha quedat igual d'ample, que la immersió lingüística a Catalunya és una "immersión en la ignorancia". A sobre ha dit una mentida tant gran com dir que les fulles dels arbres són de color rosa, i tothom s'ha quedat tant tranquil. Ha dit que el sistema d'immerisó lingüística en l'ensenyament és un cas únic de Catalunya que no s'aplica enlloc més. Com pot ser tant xitxarel·lo i gamarús!!! Si precisament és el sistema que apliquen a les espanyes castellanes!!! Ensenyament en la llengua del país, en aquest cas el castellà, i després algunes hores per aprendre malament l'anglès. A Catalunya com que devem ser més avançats, a més d'aprendre malament l'anglès també aprenem el castellà, tot i que més de l'escola, abans alguns l'aprenen a casa i els altres pel contacte amb la societat o amb els mitjans de comunicació.
Aquest senyor no ha dit pas res de que al País Valencià, que han invertit els papers i a partir del pròxim curs, tres col·legis faran el 80% de les classes en anglès i després ensenyaran durant unes hores el castellà i el català. Amb el castellà no caldrà que s'hi esforcin massa, ja el portaran après, el català, si no el saben, segur que també l'aprendran malament. En diuen pla pel plurilingüisme d'això. A mi em sembla una aberració, però no n'ha dit res. Suposo que si el seu pla pel plurilingüisme fos durant el 80% del temps en català, segur que n'hagués fet grans escarafalls.
Davant de tot això no puc sentir més que fàstic per la gent d'aquest partit, pels hipòcrites del PP català, que a vegades ens diuen que estimen Catalunya i van junts a miserables així. Aquesta colla d'ultranacionalistes imperialistes que es disfressen de liberals quan no són més que jacobins totalitaris.

dijous, 7 de maig del 2009

Felicitat



"Qualsevol persona que visqui al dia em podrà dir si coneix res que tingui una força espectacular tan gran com una entrada de pilota en una xarxa de futbol, en aquella situació de deslligament de nervis i apassionament definitiu"
Josep Maria de Segarra, escriptor.

dilluns, 4 de maig del 2009

Poesia



El futbol és poesia col·lectiva.
Edgar Morin, sociòleg.