dimecres, 28 d’octubre del 2015

1714 2.0

Fa més d'un any, abans de la consulta, vaig preveure que tot això acabaria en un segon 1714. I no, no em referia a una guerra i Barcelona destruïda, més que res perquè ja no els fa falta. Em referia a repressió i a una notable pèrdua d'autogovern que poden portar a la culminació de la feina començada fa més de tres segles: l'aniquilació de la nació catalana.
Les meves esperances que això acabi bé si es tira endavant són molt poques. L'allau s'ha desfermat i ara ja no hi ha qui l'aturi. Saben el que es fan? Ho dubto molt.
Si una cosa em va quedar clara després de la consulta i em va refermar els resultats de les eleccions, és que a Catalunya hi ha molts independentistes, però no hi ha la força suficient per a saltar un mur tan alt com és un estat post-feixista gelós de les seves conquestes.
Amb un 48% no n'hi ha prou, ni de bon tros. No n'hi ha prou contra un estat que no és demòcrata i no n'hi ha prou considerant que una part dels habitants de Catalunya són profundament anti-catalans i colonialistes fins al punt d'haver posat 35 diputats d'aquesta tendència al Parlament.
Començar una empresa de tal magnitud sense haver mesurat bé les forces només cap al cap d'un foll. S'ho creuen, els qui estan tirant això endavant, que pot sortir bé? Crec que ni tan sols han entès el resultat de les eleccions, que només l'arbitrarietat d'una llei electoral fa que hi hagi majoria absoluta independentista en escons. I un tema tant i tant important no pot dependre d'una arbitrarietat.
La independència es pot aconseguir per la força o per la negociació, deia l'historiador Josep Fontana en una entrevista recent, i no tenim ni la força ni ningú amb qui negociar.
Què podem fer doncs? La veritat, no en tinc ni idea, però estic totalment d'acord amb el que deia l'historiador, no ens podem resignar.
Tant de bo m'equivoqui amb tot el que he dit, però a dia d'avui ho veig tot molt incert i penso que, en el millor dels casos, tot això no ens portarà enlloc.
Fineixi la nació amb glòria!, digueren el 1714. Però qui està disposat a pagar el preu d'una glòria tan incerta?

dilluns, 5 d’octubre del 2015

Carta als votants de Ciudadanos

Sens dubte, la sorpresa de la nit electoral va ser el creixement de Ciudadanos. S'esperava que tindria un creixement notable, però no que gairebé multiplicaria per tres.
Ciudadanos és el partit que des del seu naixement ha encarnat l'odi a la catalanitat. Sense programa i mentre diuen que no són ni de dretes ni d'esquerres, tenen per únic objectiu acabar el problema català de la manera més efectiva, eliminant qualsevol fet diferencial català.  I això ho fan amb els vots de les persones que des de la resta de l'estat van emigrar a Catalunya. Un vot de base ètnica que no cerca altra cosa que trencar el vell mite de "Catalunya un sol poble". Perquè és clar que el seu principal interès és que no siguem un sol poble. El seu objectiu és que hi hagi sempre uns catalans de segona que siguin menys catalans i tinguin captiu el seu vot. Si els teus avis eren de fora, no pots votar un partit català, has de votar el partit que representa la teva ètnia. Això és el que volen. Saben perfectament que un país dividit per ètnies difícilment pot avançar. Potser Bòsnia és el seu model.
Com s'explica que algú vagi a viure en una terra i voti per a fer desaparèixer els seus signes d'identitat? Com es pot votar a favor d'imposar la pròpia identitat als nadius de la terra que t'ha acollit? La gent que vota Ciudadanos vota a favor d'això?
Catalans amb orígens a fora, per què voteu Ciudadanos? Tant malament us hem tractat? No vau venir aquí a treballar i vau prosperar? No us n'adoneu que us van fer fora de la vostra terra i ara us utilitzen com a colons?
Tinc la sensació que molts no vau votar per odi, sinó simplement vau votar aquells nois joves tan simpàtics i guapos que surten a totes hores a la televisió i que diuen que ho arreglaran tot i que evitaran que us discriminin els malvats independentistes que ho volen trencar tot, fins prendre-us la pensió.
Des d'aquest humil blog us vull demanar que repenseu el que heu fet. Ja no es tracta de votar Sí o NO, perquè el No també pot ser civilitzat si penseu que és la millor opció. Es tracta de no votar els qui us volen fer eterns estrangers al vostre país, pels qui no sou més que uns immigrants a utilitzar, i dels qui volen utilitzar el vostre vot per a fer-nos desaparèixer del mapa. L'objectiu de Ciudadanos és acabar el projecte de Franco, el de Primo de Rivera, el de Felip`V. El project de les mateixes elits que us van fer marxar de la vostra terra i que ara us utilitzen per culminar les seves ambicions imperials.

dimecres, 16 de setembre del 2015

Un altre 11 de setembre, i les moltes Catalunyes

Un any més ho hem petat. Som el moviment polític que més gent pot mobilitzar a Europa, i potser al món. Més que una manifestació va ser una festa. Però la independència no és cap festa en un estat tan poc democràtic com l'espanyol i caldrà ser molt forts i resistents, si és que això tira endavant. En són conscients tots els qui eren a la Meridiana? Em dóna la sensació que no, que molta gent ja s'ha acostumat a anar a fer una "performance" l'onze de setembre i que quan n'acaba una ja pensen en quina es pot fer l'any vinent.
Veurem. Ara el que cal és guanyar i guanyar bé. No entenc que ens vulguin vendre la moto amb això de si vots o escons. L'únic que ens pot donar alguna oportunitat davant del món son els vots, que no ens enganyin. 
I deixant tot això, volia comentar una altra cosa. Els qui divendres passat érem a la Meridiana som Catalunya, però no l'única Catalunya. Només calia allunyar-se uns quants carrers de la manifestació per veure una Catalunya totalment diferent i totalment aliena al que passava uns carrers més enllà. Avis parlant animadament en una plaça mentre els seus néts corrien i jugaven en castellà, joves que corrien escoltant música, parelles que passejaven... Una Catalunya ben diferent, el que no necessàriament ha de voler dir que ens sigui contrària, però si més no, és una Catalunya que li importen ben poc les nostres reivindicacions i "performances", que no va anar a votar el 9N i que potser ni tan sols sabia ben bé de què anava la cosa.  La "majoria silenciosa"que s'atribueixen els partits anti-catalanistes, potser sense ni ells saber-ho. D'aquesta Catalunya depèn el que pugui passar el pròxim dia 27. Continuaran passant del tema? És més, si guanyem, acceptaran el nou estat mentre els deixem continuar passant? Si Albiol els crida a les barricades, continuaran passant de tot? De tot això en depèn el nostre futur.

dimecres, 22 de juliol del 2015

Gent dolenta

Un dels motius que em fa desitjar més la independència i que em provoca un sentiment de malestar insuportable és el fet que Espanya està i estarà governada per gent dolenta. Perquè només de dolenta pot ser qualificada una gent que fa unes declaracions com les que ahir sentírem d'en Fernández Díaz, Rajoy o Pedro Sánchez.
En primer lloc, d'en Fernández Díaz ja poc més se'n pot dir. És un ministre roí. És la hipocresia elevada al quadrat i ho hem vist des del primer dia. És el ministre, per acció o omissió, dels falsos informes que van pertorbar l'anterior campanya electoral catalana; un fet gravíssim que en estats democràtics i avançats de debò hagués tingut greus conseqüències. És el ministre que persegueix i empresona els insults i desqualificacions a la xarxa només quan van dirigides contra algú del seu partit, mentre la policia qualifica de "xiquilladas" amenaçar amb posar una bomba al Camp Nou. I és un ministre de la manipulació i tergiversació com va demostrar ahir amb el miserable atac a Guardiola. El ministre va acusar l'ara entrenador del Bayer d'haver jugat a la selecció espanyola només per diners. És que potser el ministre treballa de franc? No ho crec pas. Però és que a més, va ignorar el fet que negar-se a jugar amb la selecció comporta sancions d'entre dos i cinc anys d’inhabilitació. I el que m'agradaria preguntar-li al ministre és: si no és per diners, per quin motiu hauria de jugar-hi? El motiu és clar: per nacionalisme espanyol, ja que per un nacionalista espanyol ha de ser un orgull i un honor jugar amb la selecció espanyola. Però senyor ministre, no havíem quedat que els espanyols no són nacionalistes? Llavors que importa si juga, si no juga o si juga amb la selecció de Botswana si vol?
A continuació, tenim les declaracions del President Rajoy. Llei, llei i més llei. Una llei que evidentment està tota basada en el "justo derecho de conquista" del segle XVIII. "Yo mando, tu obedeces", això és el que diu la llei segons ell, i per tant, és impossible de canviar-ho mai. Màxim exponent de la incapacitat, la incomprensió i la ignorància.
I per acabar, tenim en Pedro Sánchez. Sembla que hauria de ser més moderat i dialogant, però és més del mateix amb un somriure. Ens va venir a parlar d'identitats. Ell, tot un no-nacionalista espanyol parlant d'identitats. Va dir que en Mas vol imposar la identitat catalana única a una gent que són catalans i espanyols. Per començar, com s'imposa una identitat? Si una persona se sent espanyola, qui li impedirà continuar sentint-s'hi? Els espanyols que viuen a l'estranger no es continuen sentint espanyols? Però a més, ni s'esforça en dissimular que són diferents les identitats catalana i espanyola. Si Catalunya és una part constituent d'Espanya com ara diuen alguns, ser català ja seria ser molt espanyol. Però es veu que no, que són dues identitats diferents. I això és cert, perquè per ells la identitat espanyola és la castellana. No ho diuen obertament, però ho pensen, i queda molt clar que ho pensen quan parlen d'identitats catalana i espanyola com coses diferents
En conclusió, mentre la mentalitat dels governants espanyols sigui aquesta, i res indica que pugui canviar massa, és impossible arribar a un punt d'equilibri que podria ser un respecte, un reconeixement i una protecció de la diversitat de l'estat. Però això no passarà i tot sembla indicar que continuarem en el dia de la marmota: ells intentant-nos fer desaparèixer, nosaltres intentant sortir; sense que ni uns ni altres tinguem prou força per aconseguir-ho. Tot i que el temps juga a favor seu...