dijous, 26 de novembre del 2009

Ara ens vénen amb la dignitat?

Es pot perdre la virginitat quan ja te l'han clavat per tots els forats possibles? Oi que no? Doncs tampoc es pot perdre la dignitat quan no només te l'han clavat sinó que a més t'han fet una pluja daurada tants cops com han volgut.
Com a país, Catalunya fa molt i molt que ha perdut la dignitat i qualsevol tipus de respecte que li poguessin tenir. Saben que és com aquell nen que fa trapelleries i que es va el valent davant dels seus companys, però que al primer crit del mestre acotxa el cap.
Ens han retallat l'Estatut per on han volgut, ens han insultat i dit de tot , ens han donat un finançament que no aporta cap millora i quan sembla que li volen donar el cop de gràcia ara els diaris ens surten amb la dignitat, quan fins ara no havien fet més que acotxar el cap.
L'editorial unitari d'avui és totalment conservador, només vol preservar l'estatutet aquest retallat i no parla de cap possible solució al problema actual. És més, sembla que més que voler conservar l'estutet, el que tenen és por. Por al que pugui passar si el tribunal constitucional en fa una de grossa. Saben que això voldrà dir definitivament i sense excepcions que amb Espanya no hi ha res a fer, i suposo que això els fa por. Els fa por perquè donarà ales al sobiranisme i segurament ja estan bé com estan. A aquests diaris segurament (almenys a la gran majoria) ja els està bé un estatut que lliga Catalunya a Espanya per molts i molts anys. I al constitucional i al PP, si fossin llestos i no els agradés tant fer-se el milhomes, també els aniria molt bé.
Per altre costat, he de dir que el text té trossos bons. Parlar de dignitat és bo, encara que com ja he dit arriba massa tard. Fins i tot hi ha moments en que sembli que amenaci amb alguna cosa encara que indefinida i parla de solidaritat catalana. La unitat és bona, però com va dir n'Heribert Barrera, "si una resposta és unitària no pot ser contundent, i si és contindent llavors no serà unitària". Almenys de moment tenim la unitat. A veure que fan si finalment passa el que sembla que passarà.
Per altra banda, la reacció espanyola ha estat totalment cavernària... Feia temps que no recordava tampoc tanta unitat en els mitjans de comunicació espanyolistes exhibint la seva suposada superioritat racial. I a diferència dels nostres, la seva sí que ha estat una reacció unitària i contundent. És que per acusar de radicals a la Vanguardia i al Periódico (i fins al Diari de Tarragona!) s'ha de ser molt manipulador... i en Fede dient que els espanyols són els jueus dels nazis catalans... Aquests sí que en saben!

diumenge, 22 de novembre del 2009

Europa

Això de la Unió Europea cada vegada ho entenc menys i cada vegada em sembla una cosa més abstracta.
Ens volien vendre allò de que era una Europa de ciutadans i de regions però no és més que un club d'estats rics que defensen els seus interessos d'una forma totalment nacionalista moltes vegades. Ara ha estat amb l'assumpte del president. Un president que ningú coneix ni coneixerà i que no se sap ben bé ni tant sols quina és la seva funció. I que han elegit els estats, mirant d'equilibrar els seus interessos per damunt del parlament elegit pel poble. A més d'això hi ha la comissió amb un altre president, aquest sembla que sí elegit pel parlament. No n'hi hauria prou amb aquest? I després la presidència rotativa. I el Parlament, que té dues seus per falta d'una amb tota la despesa que comporta, només per tenir contents als francesos anant al seu territori a fer-hi una sessió un cop al mes. I després hi ha cinquanta mil comissions més i històries diverses que tampoc se sap ben bé que fan. Em dóna la impressió que la UE no és més que un monstre que no para d'engreixar-se, sense que se li vegi realment la seva utilitat ni demostri cap tipus d'eficiència. I que consti que jo estic a favor de la UE. D'una UE que ens faci forts al món, que garanteixi la pau i el creixement de l'economia, però també d'una UE més clara i transparent. Si és un club d'estats doncs que ho sigui, encara que jo hi vull poder-hi ser representat mitjançant l'estat català; però si se la dota d'un parlament electe, hauria de ser quelcom més. No voler prendre la sobirania dels estats, però ser més transparent i pròxima al ciutadà, on el president no s'elegeixi en una reunió d'unes persones que trien algú que no els molesti massa i faci de figurí. I després hi ha el tema de si realment hem avançat cap a algun tipus d'unitat. Els europeus no som una nació i no ens sentim identificats com a tals. Hi ha qui compara la Unió Europea amb els Estats Units, però no pot ser. Allà tenen molts estats i una única nació. Aquí tenim molts estats i més nacions encara, moltes que només fan nosa. I és més, als Estats Units tots s'entenen entre ells. Aquí, al Parlament Europeu hi ha un gran nombre de llengües oficials i més que hi haurien de ser i no hi són. No ens entenem entre nosaltres. Potser el problema és haver volgut fer de la UE el que no és, en comptes d'una institució forta, simple i entenedora pels ciutadans.

dijous, 19 de novembre del 2009

En Sostres, l'Avui i el periodisme mesell

Com la majoria de blocaires em vaig assabentar amb astorament de la decisió de fer fora a en Sostres de l'Avui. Moltes vegades el llegeixo i penso: quin animal i quin prepotent. Un paio que es creu superior només per haver nascut ric. Que frueix buscant la polèmica i escridassant-se amb persones totalment vulgars a la televisió. Tot i això, els seus textos tenen un estil que impressiona. Com li vaig llegir al director de l'e-noticies, "escriu com els àngels", i no li falta raó. A més del talent literari, és un dels pocs columnistes que diuen el que pensen sense cap censura. Al contrari, diu les coses tal i com li ragen. A vegades penso que són barbaritats i a vegades diu coses que jo penso però que potser ni jo escriuria des d'un bloc anònim. Escriure el que es pensa i donar la cara és un gran mèrit en aquest país on molts cops de la por se n'hi diuen seny i on el que més mínimament acaba aixecant la veu acaba sempre demanant perdó per dir el que pensa i haver fet enfadar a l'espanyolista de torn.
Amb aquest acomiadament, l'Avui continua el seu camí cap enlloc. És un diari que sempre l'he considerat fluixet, però que m'agradava, sobretot els diumenges, potser perquè necessito de tant en tant llegir un diari que diu el que vull sentir i on hi escriuen persones importants dins del moviment sobiranista. De fet, en l'últim gran rentat de cara del diari ja ho van dir, que es tractava de vendre opinió, perquè la gent ja no espera comprar el diari per informar-se perquè la informació ens arriba a l'instant per altres mitjans. Hi estic d'acord, però a mitges. Encara que la informació ens arribi al moment per internet, un bon article d'un bon diari sempre pot aprofundir molt més en els temes que la majoria de mitjans de comunicació. A mi, per informar-me m'agrada la Vanguardia. El considero un bon diari, tot i ser en castellà, llepa-culs i anti-sobiranista. M'agradaria almenys que ben aviat en tinguéssim la versió en català per poder-me informar i formar-me una opinió sobre temes importants d'abast mundial en la meva llengua. No dubto tampoc, que l'endemà de la independència seran totalment catalans i lleparan el cul del govern d'aquell moment, això està clar. Després, doncs quan vull llegir als que pensen com jo i als que m'informaran de la última novetat de les consultes d'independència que els altres amagaran, doncs l'Avui. O almenys era així fins no fa gaire. Després que avalessin l'acord de finançament i fessin un editorial en contra de Convergència, ja no sé de quin peu calcen. És llàstima que per una subvenció s'hagin hagut de vendre al tripartit i trair als seus lectors. Sigui com sigui, no sé si aquest diari té massa futur. Uns l'abandonen per manca de qualitat i altres per trair el seu ideari sobiranista. Temps al temps, però em penso que al pas que van acabaran tancant l'edició en paper i convertint-se en un diari digital. I més quan no sé si els seus actuals propietaris tenen cap interès en fer-lo tirar endavant.
És llàstima que no hi hagi més gent que diu el que pensa sense filtres. Ahir mateix al vespre, a les vuit, vaig posar EsRadio per escoltar a en César Vidal. I la veritat és que dóna gust. Dispara una animalada darrera l'altra, però sense ni pensar-s'ho. Ataca a tothom i llença flamarades del nacionalisme més ranci amb tints de xenofòbia. I menteix descaradament: va dir que per cada euro que paga un basc en rep vuit gràcies al concert econòmic. És totalment mentida i suposo que ell ho sap perquè no me l'imagino tant ignorant, però ho va dir, simplement perquè els bascos són els seus enemics i els ataca amb totes les armes. El tio diu el que li surt dels collons i ni s'immuta. No m'imagino a cap català dient alguna animalada de les seves però en sentit contrari i no sent atacat després mateix per tota la caverna i rectificant i demanant perdó l'endemà. Que t'ataquin els contraris és normal, el que no és normal és desdir-se de les pròpies paraules i renunciar al que es pensa. Sigui com sigui, he canviat d'opinió sobre EsRadio. Tinc ganes de sentir-la. Millor que de moment no la tanquin i que arreglin les interferències que se senten en alguns punts. Això sí, igual que en els diaris ha de quedar clar i ben separat el que és informació i el que és publicitat, de tant en tant potser també caldria que diguessin que els locutors d'aquesta emissora utilitzen la mentida i la demagògia barrejada amb informacions reals per finalitats polítiques. El problema d'aquesta gent que diu el que els raja, és que n'hi ha que s'ho agafen com a veritats absolutes i ho converteixen gairebé en religió.

dimecres, 11 de novembre del 2009

Losantos

Aquest matí no ho he pogut evitar i he posat en Losantos a la ràdio del cotxe quan anava a treballar. El trobava a faltar. L'havia escoltat en algun moment molt puntual a través de la TDT, a les vuit del matí, però ara que he descobert que també té una antena il·legal a Tarragona, no me n'he pogut estar. Potser és per masoquisme, o potser és com el minut d'odi del llibre 1984, però de tant en tant agraeixo escoltar-lo una estoneta, sobretot al començament del programa, quan comenta les notícies i fa les seves proclames i diu les seves mentides i manipulacions. Avui, escoltant-lo, he tingut la sensació que això d'estar en una emissora pròpia encara li deu haver donat més llibertat per manipular, perquè n'ha dit de força grosses. Ha dit que la Fundació Catalunya Oberta, que havia estat clausurada pel jutge Garzón, tenia a la meitat dels seus membres a la presó. Després a parlat barrejant-ho tot de Millet, Alavedra i Prenafeta. I després, com que no en tenia prou, ha dit que aquesta fundació abans de ser clausurada s'havia dedicat a promoure referèndums d'autodeterminació, per després, parlar de la gran i patriòtica "Gerona", la que lluità casa per casa contra els francesos, que ara s'ha passat de bàndol i està amb els enemics de la pàtria fent referèndums. Com que aquest senyor no és un ignorant ni un desinformat només puc entendre que menteix expressament. Una cosa és la demagògia i una altra directament són les mentides. La Fundació Catalunya Oberta no ha estat pas clausurada ni crec que tingui cap problema amb la justícia (que jo sàpiga). No té la meitat dels seus membres a la presó, com a molt l'Alabreda i en Prenafeta, que no sé ni tant sols si tots dos en formaven part. A més, en Millet em penso que no té res a veure amb aquesta fundació, que tampoc es dedica a promoure referèndums, com ha afirmat alegrement. Finalment, tampoc veig que lluitar contra els francesos sigui un acte de patriotisme espanyolista de la manera que ho veu en Losantos. No crec que els que lluitaven contra els francesos ho fessin per una Espanya tal i com se la imagina en Losantos, ni que promoure un referèndum d'autodeterminació et posi al nivell dels francesos invasors.
Durant tota l'estona que l'he sentit, ha estat una burla constant a qualsevol cosa que sonés mínimament a Catalunya. No es pot permetre que un individu com aquest construeixi un imperi mediàtic basat en emissores il·legals. L'administració ha d'actuar i clausurar-l'hi. Tot i això, trobaré a faltar posar la ràdio al cotxe de tant en tant per escoltar les seves proclames i difamacions, o m'hauré de conformar en posar-lo una estoneta per la TDT mentre em prenc el got de llet amb magdalenes.

divendres, 6 de novembre del 2009

A l'anormal d'en Miquel Àngel López Mallol

Avui es votaven a l'Ajuntament de Reus diverses mocions per convocar consultes sobre la independència de Catalunya. No és cap sorpresa que els partits espanyolistes, que hi tenen majoria, hi han votat en contra. El que si que és sorprenent i vergonyant és veure les raons que en donen. En Miquel Àngel López Mallol, regidor del PP, ha dit coses com ara: "ens hauríem de preocupar més per l'alt nivell d'atur a Catalunya, les altes taxes d'impostos o les raons del perquè les famílies catalanes són les úniques de tot l'Estat que paguen els 150 euros dels ordinadors portàtils" o "la majoria de la gent tenia problemes per culpa de la crisi mentre alguns es dedicaven a organitzar consultes". Té tota la raó que aquestes coses són preocupants, però això justifica que no es pugui fer res? Perquè no deix qualsevol administració de fer qualsevol cosa que no estigui directament relacionada amb la crisi. Que deixin de fer campanyes publicitàries estúpides. O millor, perquè no plega i renuncia al seu sou així tot d'una ens estalviem de pagar-li el salari i d'aguantar les seves estupideses? Ara és la crisi com ho podria ser l'epidèmia de grip, un altre dia ho serà la construcció d'una carretera, la celebració d'algun esdeveniment o que el Barça estigui a punt de guanyar la lliga. Per aquesta gent sempre hi haurà coses importants que seran compatibles amb tot excepte amb el que a ells no els agrada. Com si qualsevol govern es dediqués només a un sol tema, per això hi ha diversos departaments i es fan diverses polítiques. Si no els agrada la idea, que ho diguin clar. Que diguin que voten que no perquè estan en contra de la independència o perquè el poble no té dret a decidir o "porqué no me sale de los cojones, cagüen la puta que esto es España!". Així és com ho haurien de dir, alt i clar, que diguin clar si volen que no són demòcrates però que no ens vinguin amb estupideses, perquè pel que no els agrada, sempre hi hauran coses més importants. És més, si tant li importa la crisi, que demani la independència, així disposarem de tots els diners que cada any ens roba Espanya. Això és el que faria si li importés la crisi. Mentre no ho faci, vol dir que l'únic que li importa és l'imperi i xupar de la mamella.

dijous, 5 de novembre del 2009

La plaza del Generalísimo

Fa uns dies, una tieta meva va viatjar a un poble de Castella. Crec que no cal ni que digui el nom, ja que el que he de dir segur que és aplicable a moltíssims. M'ha dit que el poble era bonic, però que l'ha trobat pobre. Un poble de gent sense massa esperit de prosperar. A banda d'aquesta descripció que ens mostra com està l'Espanya profunda, l'Espanya que ni amb subsidis tira endavant, m'ha portat una postal on es veu la plaça del poble amb una gran església. Fins aquí normal. El que no trobo ja tant normal és que en girar la postal em digui que és una vista de "la Plaza del Generalísimo". Quina sorpresa. Jo que em pensava que aquest senyor s'havia mort feia més de trenta anys i s'havia intentat fer ratlla i creu amb el passat. Almenys a Catalunya en pocs anys ja no quedaven coses d'aquestes, però no així a tot l'estat. Això em recorda i demostra que la dictadura no va caure mai. Simplement es va transformar i modernitzar perquè ja no podia continuar tal i com l'havia portat un vell de vuitanta anys, que tot i això, si hagués viscut deu anys més, deu anys més hagués continuat com a caudillo. Que aquella gent hagi anat any rera any, i així més de trenta, a celebrar la festa major en aquella plaça sense que en cap moment se'ls acudís de canviar-li el nom, demostra que per ells el Generalísimo simplement és una part més de la seva història, potser gloriosa per alguns, i que tenir una plaza del Generalísimo es tant normal com tenir un carrer dedicat a Jaume I o Roger de Llúria, persones que segurament no eren uns sants, però que hi són perquè representen una part important de la nostra història passada. Segurament per a ells el Generalísimo es un senyor que va manar fa ja bastants anys i prou, un més, no un que va provocar una guerra civil i va governar despòticament. I molt menys algú que els va intentar anular com a poble. Segurament els més petits queden a la plaza del Generalísimo amb els seus amics sense saber si el Generalísimo va ser un dictador o és el nom d'un cavall. I tant els en fa, igual que als seus pares pel veig.
Això m'ha fet recordar que un dia passejant per Madrid pel carrer Príncipe de Vergara, em vaig topar astorat amb el "Colegio Público General Mola"!!!! Us imagineu haver de portar els fills allí?