dijous, 18 de febrer del 2010

TV3 o telehumor?

Avui després de forces dies sense fer-ho, he tornat a mirar el Polònia. No m'ha fet especialment gràcia, excepte el gag de Joan Laporta. El que volia comentar però, és que a la mitja part han fet un anunci destacant que TV3 és la televisió de l'humor i ens han ensenyat tots els programes d'humor que tenen. Dilluns, Crackòvia i després la Sagrada Família. Dimarts, APM i Buscant la Trinca. Dimecres, Dinamita. Dijous, Polònia. I divendres, Zona zàpping. (Sense comptar que el diumenge fan un altre APM i repeteixen els programes d'imitacions.) Cada dia almenys un programa d'humor en horari de màxima audiència. I dos dies, també humor com a segon programa. Jo, i altres persones que estaven mirant la televisió amb mi ens hem preguntat: "Només fan humor a TV3?". Està bé fer programes d'humor (si és bo, que molts d'aquests els trobo prou dolents), però no hi hauria d'haver més varietat en la programació? Si TV3 és una televisió pública, no hauria de tenir una varietat més gran de programes i prioritzar els de contingut cultural o informatiu? Potser és que el que els interessa és que la gent vagi rient i prou... Ja s'ha acabat l'Afers exteriors, que era l'únic programa en horari de màxima audiència diferent que tenien, i en aquest cas de molta qualitat. Però ja està tot. Programes de debat més col·loquial com el Banda ampla, o d'un nivell més alt, com l'Àgora, els fan cada dia més tard. És això la televisió pública que volem? Si en algun moment poso Tele5 o Antena3, al cap de poc he de canviar de canal, de la degradació i merda constant que emeten aquestes cadenes. Però quan poso TV3, no trobo tampoc gaire cosa millor. Potser no fan tele-escombraries, ni s'aprofiten de la gent més desgraciada per aconseguir audiència, ni fan programes on la gent es baralla i crida i fan els ridículs més estrepitosos, però ara mateix, TV3 està molt lluny de ser una televisió pública de qualitat.

dijous, 11 de febrer del 2010

Avatar 3D

Per fi, després de força temps en que no trobava el dia per anar-hi, he anat a veure Avatar en 3D. Hi he anat entre setmana, però sort que he fet cas als que em van advertir que comprés les entrades anticipadament, perquè si no potser encara no l'hauria vist.
N'havia sentit crítiques bastant decepcionants, però he de dir que potser perquè hi anava sense esperar-ne gaire cosa, m'he endut una agradable sorpresa. La pel·lícula és un espectacle visual i els efectes 3D són impressionants. El planeta Pandora és preciós, amb una orografia que desafia qualsevol llei de la gravetat, encara que una mica massa salvatge pel meu gust, fins i tot per anar-hi a fer safaris. L'argument és totalment simplista. Les coses passen, algunes sense massa lògica, però no li demanis explicacions: l'argument només és una excusa per meravellar-nos per la vista, la història és el de menys. Era la meva primera pel·lícula en 3D i considero que l'experiència ha estat molt bona. He de dir que no recordo mai haver vist aplaudir al cine, i en acabar la pel·lícula hi va haver gent que es va posar a aplaudir. Potser va ser idea d'un i a d'altres els va semblar bona idea seguir-ho, però és significatiu i vol dir que la gent estava contenta i considerava que havia vist un bon espectacle.
Si les pel·lícules amb 3D han de ser tant impactants com aquesta em semblen molt bé, i si a sobre tenen un bon argument, encara millor. Ara, espero que no s'acostumin a això del 3D com a excusa per cobrar més al cine, i qualsevol film sense cap gràcia visual ens el posin en 3D. D'una pel·lícula en valoro sobretot els sentiments que em desperta, però un Avatar de tant en tant, no fa cap mal.

divendres, 5 de febrer del 2010

Lladres

Això de l'SGAE ja ha arribat a un nivell intolerable. Una societat totalment opaca, que gestiona els drets d'autor, controlada per quatre dropos que viuen de l'extorsió mitjançant mètodes mafiosos. Ara volen cobrar a les perruqueries que posen la ràdio i a les llars d'avis que miren la televisió o a petits equips de futbol quan posen el seu himne. Però què s'han cregut? Com pot haver-hi una llei que els empari en aquestes pràctiques criminals? Si miro o escolto una cadena de televisió o ràdio que emet gratuïtament, com poden fer pagar per escoltar-la o mirar-la? Si precisament aquestes cadenes es guanyen la vida amb la publicitat i el que volen és tenir com més oients o espectadors millor. Si de tot el contingut que emeten ja en paguen els drets d'autor, a no ser que sigui de producció pròpia que llavors en són ells els autors. Fa anys aquests lladres de l'SGAE ja ens van imposar el cànon per còpia privada. a tots els dispositius que ells creien que es podien utilitzar amb aquestes finalitats, però sense tenir en compte que es poden utilitzar per moltes altres coses. És més, perquè s'ha de pagar per fer una còpia privada d'un material que he pagat per poder-lo escoltar, per exemple en el cas d'un disc? El que m'agradaria saber a mi és que se'n fan dels diners que recapten. Perquè si jo em faig una còpia d'un disc del Michael Jackson, a qui van els diners del cànon? Al Ramoncín? Només es reparteixen entre els autors espanyols? Sembla mentida que aquests artistes pijo-progres tinguin tant de poder com per imposar aquestes coses. Manin uns o altres, sempre se surten amb la seva. Voler cobrar a una perruqueria o a una llar d'avis per escoltar o mirar cadenes que difonen la seva senyal de forma gratuïta és totalment immoral i hauria d'estar perseguit per la llei.