dimecres, 23 de febrer del 2011

Fer dissabte

Sembla que els àrabs s'han posat a endreçar la casa, que bona falta els fa. Sembla mentida, comença un noi calant-se foc per protestar i tot s'encèn. D'això sí que se'n diu la "gota que fa vessar el got". S'ha d'estar molt desesperat per posar-s'hi com s'hi han posat. I s'ha vist perfectament el nivell d'aquests dictadors i reietons tolerats per la comunitat internacional. És increïble que els partits de Mubarak i Ben Alí fossin fins fa quatre dies (literalment) membres de la Internacional Socialista de la que en formen part el partits socialistes (demòcratics, se suposa) de tot Europa i que només els expulsessin quan estaven a punt de caure... i després sabran cridar llibertat. Increïble també, l'energumen aquest del Gaddafi, disposat a massacrar el poble libi per mantenir el seu poder (la revolució, ell en diu). I aquest senyor, que fins fa també quatre dies era de l'eix del mal (com en Sadam), quan volia es passejava per Marbella, i l'Aznar, i també en Zapatero, però fa més gràcia que fos l'Aznar, li reien les gràcies. El senyor que anava de la maneta d'en Bush i que aplaudia la invasió de l'Iraq justificant-se en que en Sadam era un sanguinari i tenia unes armes que ningú havia vist, era capaç de donar-li la mà a en Gaddafi. I després, els hipòcrites, s'esquincaven les vestidures perquè el pobre Carod es reunia amb uns etarres, potser equivocadament, però amb la bona intenció d'intentar portar-los pel bon camí.



El món està ben malament amb gent com aquesta i em pregunto si la cosa té solució o estem condemnats a anar repetint els mateixos errors. S'imposaran algun dia d'una forma absoluta uns valors de respecte i llibertat? La veritat és que no hi confio massa en la humanitat...

Posats a fer dissabte, potser a naltros també ens convindria, com deia fa uns dies en Quim Monzó. Potser necessitem un Mohamed Jordi...

divendres, 18 de febrer del 2011

Camps, feixista! #sensesenyal

Perquè no se li pot dir d'altra manera a qui fa tancar una televisió només perquè els que volen continuar veient una televisió en la seva llengua ja no ho puguin fer. Eren pocs, però n'hi havia. Encara en queda algun de valencià no assimilat, i TV3 és una eina massa perillosa en aquests casos.
Camps, fots fàstic i ets vomitiu, com la majoria d'espanyolistes anti-catalans.
Al País Valencià es tanquen mitjans de comunicació i es fan lleis a mida dels interessos del govern, i tot envoltat d'una aura de corrupció... Una democràcia de gran nivell, sí senyor!

Altres notícies del dia:- El president d'Extremadura diu que va sentir vergonya quan es va parlar al Senat en català, basc i gallec. (Això ho ha dit l'amic d'en Sandro Rossell, aquell a qui va anar a llepar-li el cul tan bon punt va ser president)
- El TC admet el recurs contra la llei de consultes populars (una més)
Fins quan?


"Hi ha gent que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense en català. És la mateixa gent que no li agrada que es parle, s’escriga o es pense"

Ovidi Montllor


Animo a tothom a manifestar-se a través de la xarxa en contra del tancament. A Twitter està triomfant l'etiqueta #sensesenyal
Difonem missatges amb aquesta etiqueta o reenviem missatges d'altres, perquè l'etiqueta tingui rellevància i a tot arreu se n'assabentin de la injustícia que s'ha comès.

dimecres, 16 de febrer del 2011

Fins i tot els lladres

Aquesta crisi ens afecta a tots i tothom s'ha d'espavilar per buscar ingressos. Una de les coses que fa molta gent per trobar un client, és penjar papers per tot arreu. Per Tarragona n'he vist un de molt curiós.



Ja veieu, fins i tot els lladres s'han d'anunciar per buscar clients, perquè d'una persona que t'abuida el pis gratuïtament, se n'hi diu lladre no?

divendres, 4 de febrer del 2011

Què és art?

Moltes vegades em pregunto perquè determinat pintor està tan i tan valorat i els museus més importants es barallen pels seus quadres que valen unes fortunes. En canvi n'hi ha d'altres d'un gran valor estètic que qualsevol de nantros els podria comprar.
Dic això arran de la meva visita el cap de setmana passat al Saló d'Art i Antiquaris de Reus, una fira que també es fa aquest cap de setmana.
Hi ha una bona part de la fira dedicada on molts autors hi exposen les seves pintures i n'hi va haver moltes que em van semblar d'un gran nivell. Crec que moltes no haguessin desentonat gens en un museu de primer nivell envoltats de quadre pintats per artistes universals.
Em va passar una mica com quan vaig visitar el Museu Van Gogh, que no em va fer ni fu ni fa (potser també per haver-ho de veure tot amb aglomeracions) i en canvi al subterrani hi havia una exposició de pintors realistes totalment desconeguts per mi que em van agradar moltíssim.
En fi, com es valora l'art? Ens han posat un cànon de quins són els grans i sembla que s'ha de seguir... Suposo que molts van tenir el mèrit d'innovar i fer coses que no havia fet mai abans ningú, és cert, però hi ha autors que estan totalment sobrevalorats.

dimarts, 1 de febrer del 2011

No fer res

Al llarg dels últims anys he desenvolupat tot un seguit de tècniques que em permeten quan convé, passar-me tot un dia a la feina sense fer pràcticament res.
Això no vol dir que sigui un dropo, quan hi ha feina la faig amb diligència i crec que així ho veuen els meus caps, tot i que sóc de l'opinió que les coses sempre s'han de fer de la manera més senzilla i que suposin menys esforç.
Però hi ha dies i fins setmanes que realment no hi ha feina, llavors el cap, que ens vol veure treballant, que per alguna cosa ens paga, ens pot arribar a manar les feines més estúpides que hi pugui haver, del tipus preparar cartes, escanejar documents, actualitzar documentació, omplir formularis que no serveixen per res, etc. Com que odio totes aquestes feines que no serveixen per res, he après a evitar-les, de manera que el cap gairebé ni s'atreveixi a manar-me-les.
Els passos són molt senzills. Primer de tot, cal tenir moltes coses obertes a l'ordinador, que sembli que s'està treballant en moltes coses. Un full de càlcul ple de números abstractes, sigui del que sigui, uns documents amb lleis, etc. Després cal agafar un llibre de consulta ben gruixut i complex, el de fiscalitat per exemple, i tenir-lo a la taula obert, i anar canviant de pàgina de tant en tant, que no es vegi sempre obert pel mateix lloc. Si a més, es pot omplir tot l'espai de la taula amb paperots, siguin actes, lleis o el que sigui, millor. Com més ocupada es veu una taula, més coses sembli que tenim a fer. A l'ordinador, hi tindrem de fons sempre una finestra oberta que sembli important, uns càlculs estadístics, unes lleis, etc, que anirem canviant. En canvi, el que realment ens importa, que és tot allò que no hauríem de fer en horari de feina, ho tindrem sempre obert en una finestra més petita, que es vegi en part el que hi tenim al fons. El navegador mai a pantalla completa, que ocupi un terç de pantalla com a molt, llavors només clicant a fora ja se'ns mostra de seguida el document que tenim al fons. Al navegador, hi haurem desactivat les imatges i els anuncis, per no cridar l'atenció. De fet, recomano utilitzar un navegador pels temes professionals, per si hem d'obrir una pàgina amb algú al davant, i un altre que es pugui personalitzar fàcilment, pels temes personals (el Firefox és un gran navegador, i té una versió que es diu Firefox Portable que no cal ni instal•lar-se, de manera que no deix rastre enlloc i es pot fer desaparèixer simplement eliminant un directori).
Una de les primeres coses que faig en aquests casos, és entrar als diaris digitals o blogs i copiar tot allò que m'interessa a la llibreta (notepad) del PC. Després estic força estona entretingut, llegint-ho, però ja ningú diria que estic llegint les notícies, sinó qualsevol altra cosa, gens relacionada amb passar l'estona. Després el mateix bloc de notes serveix per escriure algun article, que encara que sigui una paranoia surrealista i no s'acabi publicant, ja ajuda a matar l'estona.
És molt important, que si ens passa el cap a prop, fer-li algun comentari del tipus: "estàs al cas del nou reglament que ha sortit de la llei XXX? Crec que pot afectar alguns clients com YYY i ZZZ?". Evidentment, per això s'ha d'estar una mica al dia. Potser la llei aquesta nova ens la vam mirar fa uns dies, però el comentari el vam deixar per un moment més oportú. Llavors, evidentment el cap no en té ni idea del que li diem, i encara dóna més valor a la nostra feina. Veu que encara que no tinguem treball, aprofitem el temps i el dediquem a coses profitoses, amb el que les feines estúpides només per veure'ns fer alguna cosa, les manarà als altres.