dimecres, 22 de juliol del 2015

Gent dolenta

Un dels motius que em fa desitjar més la independència i que em provoca un sentiment de malestar insuportable és el fet que Espanya està i estarà governada per gent dolenta. Perquè només de dolenta pot ser qualificada una gent que fa unes declaracions com les que ahir sentírem d'en Fernández Díaz, Rajoy o Pedro Sánchez.
En primer lloc, d'en Fernández Díaz ja poc més se'n pot dir. És un ministre roí. És la hipocresia elevada al quadrat i ho hem vist des del primer dia. És el ministre, per acció o omissió, dels falsos informes que van pertorbar l'anterior campanya electoral catalana; un fet gravíssim que en estats democràtics i avançats de debò hagués tingut greus conseqüències. És el ministre que persegueix i empresona els insults i desqualificacions a la xarxa només quan van dirigides contra algú del seu partit, mentre la policia qualifica de "xiquilladas" amenaçar amb posar una bomba al Camp Nou. I és un ministre de la manipulació i tergiversació com va demostrar ahir amb el miserable atac a Guardiola. El ministre va acusar l'ara entrenador del Bayer d'haver jugat a la selecció espanyola només per diners. És que potser el ministre treballa de franc? No ho crec pas. Però és que a més, va ignorar el fet que negar-se a jugar amb la selecció comporta sancions d'entre dos i cinc anys d’inhabilitació. I el que m'agradaria preguntar-li al ministre és: si no és per diners, per quin motiu hauria de jugar-hi? El motiu és clar: per nacionalisme espanyol, ja que per un nacionalista espanyol ha de ser un orgull i un honor jugar amb la selecció espanyola. Però senyor ministre, no havíem quedat que els espanyols no són nacionalistes? Llavors que importa si juga, si no juga o si juga amb la selecció de Botswana si vol?
A continuació, tenim les declaracions del President Rajoy. Llei, llei i més llei. Una llei que evidentment està tota basada en el "justo derecho de conquista" del segle XVIII. "Yo mando, tu obedeces", això és el que diu la llei segons ell, i per tant, és impossible de canviar-ho mai. Màxim exponent de la incapacitat, la incomprensió i la ignorància.
I per acabar, tenim en Pedro Sánchez. Sembla que hauria de ser més moderat i dialogant, però és més del mateix amb un somriure. Ens va venir a parlar d'identitats. Ell, tot un no-nacionalista espanyol parlant d'identitats. Va dir que en Mas vol imposar la identitat catalana única a una gent que són catalans i espanyols. Per començar, com s'imposa una identitat? Si una persona se sent espanyola, qui li impedirà continuar sentint-s'hi? Els espanyols que viuen a l'estranger no es continuen sentint espanyols? Però a més, ni s'esforça en dissimular que són diferents les identitats catalana i espanyola. Si Catalunya és una part constituent d'Espanya com ara diuen alguns, ser català ja seria ser molt espanyol. Però es veu que no, que són dues identitats diferents. I això és cert, perquè per ells la identitat espanyola és la castellana. No ho diuen obertament, però ho pensen, i queda molt clar que ho pensen quan parlen d'identitats catalana i espanyola com coses diferents
En conclusió, mentre la mentalitat dels governants espanyols sigui aquesta, i res indica que pugui canviar massa, és impossible arribar a un punt d'equilibri que podria ser un respecte, un reconeixement i una protecció de la diversitat de l'estat. Però això no passarà i tot sembla indicar que continuarem en el dia de la marmota: ells intentant-nos fer desaparèixer, nosaltres intentant sortir; sense que ni uns ni altres tinguem prou força per aconseguir-ho. Tot i que el temps juga a favor seu...