dijous, 12 de setembre del 2013

La bona gent

La jornada d'ahir va ser gloriosa, un esclat de joia i d'alegria. Alegria i joia de sentir-nos vius, de voler avançar, de voler millorar, de sentir-nos partícips de la història, d'expressar-nos de forma festiva. Alegria i joia que voldríem compartir també amb els qui no pensen com nosaltres. Els hem de convèncer, perquè el nou estat que volem també ha de ser el seu. Aquest país és de tots, vinguem del nord o del sud, de terra endins o de mar enllà. I si algú té por, li hem de donar motius perquè no en tingui. Davant de la prohibició i de la imposició, la mà estesa.
Malgrat tot, avui sembla que no gaires coses han canviat. La caverna mediàtica continua més furibunda que mai, el govern espanyol es continua fent el sord i els violents han passat a l'acció amb un atac davant de les càmeres que semblava impensable fa temps. Som davant d'una paret, sabem que la podem saltar, però no tenim clar com fer-ho. Els qui tenim a davant tenen moltes maneres de fer mal. Els qui tenim al davant, no són els qui volen votar no, no ens equivoquem. Els qui tenim a davant són els feixistes, els anti-demòcrates, els qui ens volen fer desaparèixer com a poble. Des dels falangistes que atacaven ahir els qui celebraven la Diada a Madrid fins als de Ciudadanos que cada dia tinc més clar que volen convertir Catalunya en un país dividit com Irlanda del Nord. S'aprofiten de la gent vinguda d'altres terres per convertir-los en peons del seu imperialisme. Aquesta gent fan por. Parlant de democràcia i convivència amaguen que per ells la convivència no és més que submissió. Aquesta gent faran tot el que puguin per dividir, crear cicatrius en la societat, aixecar murs si cal, tot perquè no aconseguim un país normal on tothom s'hi pugui sentir bé, un país en que respectant la nostra cultura, tothom se'n pugui sentir ciutadà sense renunciar a les seves arrels.
Hi ha molta feina a fer, a convèncer, però sobretot a transmetre la nostra alegria. Perquè com ja han dit alguns, hi ha una massa que sense sentir-se identificada clarament ni amb el sí ni amb el no, votaran on hi hagi la bona gent, i de moment en això, els portem molt d'avantatge. Ara el que falta, és que puguem votar...

Aquest escrit forma part de la cadena de blogs cap a la independència. Rebo la cadena d'en Francesc Bon i em segueix na Mar Vilaró.