diumenge, 22 de novembre de 2009

Europa

Això de la Unió Europea cada vegada ho entenc menys i cada vegada em sembla una cosa més abstracta.
Ens volien vendre allò de que era una Europa de ciutadans i de regions però no és més que un club d'estats rics que defensen els seus interessos d'una forma totalment nacionalista moltes vegades. Ara ha estat amb l'assumpte del president. Un president que ningú coneix ni coneixerà i que no se sap ben bé ni tant sols quina és la seva funció. I que han elegit els estats, mirant d'equilibrar els seus interessos per damunt del parlament elegit pel poble. A més d'això hi ha la comissió amb un altre president, aquest sembla que sí elegit pel parlament. No n'hi hauria prou amb aquest? I després la presidència rotativa. I el Parlament, que té dues seus per falta d'una amb tota la despesa que comporta, només per tenir contents als francesos anant al seu territori a fer-hi una sessió un cop al mes. I després hi ha cinquanta mil comissions més i històries diverses que tampoc se sap ben bé que fan. Em dóna la impressió que la UE no és més que un monstre que no para d'engreixar-se, sense que se li vegi realment la seva utilitat ni demostri cap tipus d'eficiència. I que consti que jo estic a favor de la UE. D'una UE que ens faci forts al món, que garanteixi la pau i el creixement de l'economia, però també d'una UE més clara i transparent. Si és un club d'estats doncs que ho sigui, encara que jo hi vull poder-hi ser representat mitjançant l'estat català; però si se la dota d'un parlament electe, hauria de ser quelcom més. No voler prendre la sobirania dels estats, però ser més transparent i pròxima al ciutadà, on el president no s'elegeixi en una reunió d'unes persones que trien algú que no els molesti massa i faci de figurí. I després hi ha el tema de si realment hem avançat cap a algun tipus d'unitat. Els europeus no som una nació i no ens sentim identificats com a tals. Hi ha qui compara la Unió Europea amb els Estats Units, però no pot ser. Allà tenen molts estats i una única nació. Aquí tenim molts estats i més nacions encara, moltes que només fan nosa. I és més, als Estats Units tots s'entenen entre ells. Aquí, al Parlament Europeu hi ha un gran nombre de llengües oficials i més que hi haurien de ser i no hi són. No ens entenem entre nosaltres. Potser el problema és haver volgut fer de la UE el que no és, en comptes d'una institució forta, simple i entenedora pels ciutadans.

2 comentaris:

Miquel ha dit...

Tens raó. Existeix aquesta extranya nebul·losa sobre tot el que envolta la Unió Europea. Tothom sap més o menys que hi ha un grup de polítics a Brussel·les però ningú sap ben bé que fan. Alhora, però, és complicat exigir transparència a nivell supranacional com el Parlament Europeu quan els primer que no compleixen aquesta premissa són els ajuntaments locals.

Noctas ha dit...

És una fal.lacia que ningú se la creu. Un invent perquè les empreses s'ho muntin millor entre elles i tinguin més llibertat de circulació i una única moneda. De fet la unió és econòmica però no pas política. El parlament no té un poder vinculant sinó informatiu i qui mana és la comssisió que naturalement no escollim nosaltres. Vaaaaa tot plegat una comèdia de les que fan història.....saludus crack!