dilluns, 27 d’abril del 2009
Botiflers!
La direcció d'ERC s'està retratant. S'està retratant com una colla de botiflers enganxats a una menjadora. No dic que ho siguin, dic que això és el que aparenten i no fan res per aparentar una altra cosa. Un patriota com en Carretero fa un article dient unes coses i ells n'entenen unes altres. Enlloc hi parla de crear un altre partit, parla d'una candidatura àmplia, que enlloc hi diu que no la pugui encapçalar ERC. Parla d'independentisme transversal, perquè la sobirania no s'aconsegueix només amb les esquerres o amb les dretes, sinó entre tots. ERC deia coses semblants fa dues eleccions. Deien que eren un partit independentista i per això els van votar molts. Era el referent de l'independentisme. Ara diuen que abans són d'esquerres i que no es pot ser independentista sense tenir ideologia. I a sobra la independència la volen aconseguir pactant amb els espanyolistes d'esquerres. Ells sabran on van, però que no comptin amb el meu suport. Quan han tingut l'oportunitat de sumar han preferit restar. Quan han pogut tirar endavant han preferit agafar-se a la poltrona. Diuen que el gos s'acaba assemblant a l'amo. Tant d'anar amb el PSC que ja no es nota la diferència.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
Bona la última, una gran veritat., a mi Erc no m'ha agradat mai. Ni amb Rahola ni amb Colom ni ara amb Carod i tots aquestS mEdiocres que el segueixen., Carreterio tampoc em fa gaire el pes però ja s'ho faran., Erc ha sigut sempre un partit de brètols., Des de l'inútil de Copmanys passant per la anada de pilota de Macià i acabant amb aquesta gentota..saludus crcak
Puc estar d'acord amb tot el que dius menys d'en Macià! No sé on li veus l'anada de la pilota. Va ser un patriota exemplar. La llàstima pel país va ser que va morir uns anys massa aviat...
Estic d'acord amb el teu escrit. Esquerra ex-ERC cada cop em recorda més al Front popular de judea.
Amb la diferència que en la Frase: que han fet per nosaltres els romans els catalans no podem dir massa coses.
hahaha
Josep, que bona la comparació!!!
Macià era un coronel atrotinat que s'estimava molt el país, i tot això, però era un ingenu, un bonàs il.luminat., Ara bé, em quedo amb el Macià abans que amb tota la troupe d'ara, que es venen als interessos del Psc i encara es fan dir independentistes!!!
Publica un comentari a l'entrada