diumenge, 12 de juliol de 2009

Sanfermines

He de començar dient que durant aquesta setmana, cada dia a les vuit menys deu he estat ja davant del televisor esperant veure les curses de Sant Fermí a Pamplona, el ritual dels càntics etc.
Estèticament em sembla d'una bellesa aclaparadora les imatges dels bous i toros corrent darrera tota aquella gent vestida de blanc amb el mocador vermell. Això és tele-realitat de debò, infinitament millor que qualsevol Gran Hermano o Illa dels Famosos: un grup de persones davant d'unes feres amb les banyes esmolades, jugant-se la vida.
Per altra banda, correr davant d'un toro, em sembla la cosa més absurda del món. Jugar-se la vida davant d'aquell animalot em sembla que no pot haver sortir de cap ment racional. No em puc imaginar cap mort més absurda que la d'aquell noi que ma morir dijous amb una banya atravessant-li el coll. Igualment, absurdes, per brutals, em semblen les imatges de la cursa d'aquest matí amb un toro atacant sense pietat un corredor ferit indefens, que ha acabat en estat molt greu.
He de dir també que no m'agrada que es torturin els animals i que em sembla de salvatges primitius disfrutar fent-ho.
I després de pensar tot això no arribo a cap conclusió final. S'han de mantenir aquestes curses pel seu atractiu i per la tradició que representa, o s'han d'eliminar perquè és simplement posar vides en perill de la manera més contrària al sentit comú? Està clar però, que si jo formés part de l'Ajuntament de Pamplona no estaria massa tranquil i content organitzant festes on la gent pot morir o on segur que algun ferit greu hi haurà. A banda que sembla que només serveixen per omplir la ciutat de borratxos i pixarades per tot arreu.