dijous, 5 de novembre del 2009

La plaza del Generalísimo

Fa uns dies, una tieta meva va viatjar a un poble de Castella. Crec que no cal ni que digui el nom, ja que el que he de dir segur que és aplicable a moltíssims. M'ha dit que el poble era bonic, però que l'ha trobat pobre. Un poble de gent sense massa esperit de prosperar. A banda d'aquesta descripció que ens mostra com està l'Espanya profunda, l'Espanya que ni amb subsidis tira endavant, m'ha portat una postal on es veu la plaça del poble amb una gran església. Fins aquí normal. El que no trobo ja tant normal és que en girar la postal em digui que és una vista de "la Plaza del Generalísimo". Quina sorpresa. Jo que em pensava que aquest senyor s'havia mort feia més de trenta anys i s'havia intentat fer ratlla i creu amb el passat. Almenys a Catalunya en pocs anys ja no quedaven coses d'aquestes, però no així a tot l'estat. Això em recorda i demostra que la dictadura no va caure mai. Simplement es va transformar i modernitzar perquè ja no podia continuar tal i com l'havia portat un vell de vuitanta anys, que tot i això, si hagués viscut deu anys més, deu anys més hagués continuat com a caudillo. Que aquella gent hagi anat any rera any, i així més de trenta, a celebrar la festa major en aquella plaça sense que en cap moment se'ls acudís de canviar-li el nom, demostra que per ells el Generalísimo simplement és una part més de la seva història, potser gloriosa per alguns, i que tenir una plaza del Generalísimo es tant normal com tenir un carrer dedicat a Jaume I o Roger de Llúria, persones que segurament no eren uns sants, però que hi són perquè representen una part important de la nostra història passada. Segurament per a ells el Generalísimo es un senyor que va manar fa ja bastants anys i prou, un més, no un que va provocar una guerra civil i va governar despòticament. I molt menys algú que els va intentar anular com a poble. Segurament els més petits queden a la plaza del Generalísimo amb els seus amics sense saber si el Generalísimo va ser un dictador o és el nom d'un cavall. I tant els en fa, igual que als seus pares pel veig.
Això m'ha fet recordar que un dia passejant per Madrid pel carrer Príncipe de Vergara, em vaig topar astorat amb el "Colegio Público General Mola"!!!! Us imagineu haver de portar els fills allí?

5 comentaris:

Noctas ha dit...

Aqui ho tenim molt present això dels simbols i els noms de les places. Potser per això ens manguen després els calers per una altra banda. Potser seria millor que vigiléssim més als nostres polítics en comptes de vigilar tan les places i els polítics antics. No dic, però, que no s'hagin de treure noms com Generalisimo. Em fa la impressió que aquest pobles castellans que tan estimo, entre d'altres coses perquè en un d'ells hi tinc la família materna, els importa un bledo això del genaralísimo. Hi veuen més enllà aquesta gent. Són durs i aspres, no es deixen seduir per tonteries, aprecien la bellesa dels cels i saben mirar les cigonyes quan volen. La democràcia els importa tant com la mosca que fa giravolts per la cuina. I no van tan equivocats....saludus

reflexions en català ha dit...

A Tenerife no tenen un plaça, sinó una megaavinguda del Generalísimo. Recordo que quan hi vaig anar es parlava de retirar els símbols franquistes i a la premsa local noés deien i redeien eu la històriua no es pot canviar. És el que hi ha, encara, a les espanyes

L'home del sac ha dit...

Home, Noctas, no et diré si hi veuen més enlla o no, però veure més enllà no t'ha de fer perdre el que tens al davant i és bastant horrible que la plaça principal del poble es digui del Generalísimo. Segur que abans tenia un nom més bonic que li podrien tornar a posar. La raó suposo que ja l'he dit, que per ells això del Generalísimo no és pas cap trauma ni res tan negatiu.

Noctas ha dit...

Horrible ho és, certament. Això se'm fa impossible de rebatre....saludus crack!

Miquel ha dit...

A Malgrat encara tenim una placa del Ministerio de Vivienda amb el símbol de la falange. La veritat, fa mal a la vista.