diumenge, 24 de maig del 2009

Llibre llegit: L'últim home que parlava català

Aquest va ser un dels meus llibres de Sant Jordi. He de dir que està bé, ràpid de llegir, però potser m'ha decebut un pèl, perquè la novel·la en sí no té un gran argument. És interessant, això sí. Que ningú esperi trobar-hi un relat futurista sobre un futur en que el català ha desaparegut, perquè no és aquest l'argument del llibre, i no se n'amaga enlloc, excepte en el títol. El llibre tracta d'un escriptor que està escrivint un llibre sobre aquesta temàtica, i com ell se l'imagina, però la trama principal del llibre és amb un altre escriptor que escriu en castellà. En les seves discussions l'autor hi ha introduït tot de reflexions sobre la salut i el futur de la llengua i els motius de la seva decadència. És una novel·la amb tocs d'assaig introduïts pel mig. A la gent que ens interessa la salut i futur de la llengua catalana el llibre ens hauria de semblar prou atractiu. Als que passen una mica, doncs per la trama de la novel·la no els el recomanaria. El llibre però, fa reflexionar sobre moltes coses que poden semblar normals però que estan fent decréixer l'ús i qualitat de la nostra llengua, i també sobre el nostre país.
Us deixo amb un fragment del llibre que m'ha cridat especialment l'atenció i fa reflexionar:
"A través de les reflexions del professor Rosenfeld, el lector comprendrà plenament la intriga de la novel·la, el tema central: la investigació de les circumstàncies del crim, de les causes i els culpables de la desaparició de la lengua. Rosenfeld coneix a fons la història de Catalunya i intueix on ha de buscar: el fracàs d'una classe dirigent que no va ser capaç d'aixecar un estat, d'una burgesia panxacontenta i victimista que es va estimar més ser cua del lleó esdentegat de madrid que cap d'un ratolí català que, a Europa, hauria pogut fer un paper tan digne com el danès o el txec. La desaparició d'una menestralia escombrada per les ventades de la globalització, delmada per la competència provinent de llocs remots, indefensa i incapaç de sobreviure en un món de comerç instantani, sense horaris ni distàncies. La pèrdua d'autoestima d'una població envellida, arraconada a casa seva per onades immigratòries successives. La derrota definitiva d'un país que mai no va tenir el coratge d'apostar-se tot sencer a l'aventura de ser ell mateix."
Us deixo també aquest vídeo on el mateix autor llegeix un fragment de l'obra.

5 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Jo soc més optimista: Estic llegint Crònica de la independència.

L'home del sac ha dit...

Jo també me'l vull llegir aquest.

Noctas ha dit...

Acabant aquesta gran novel.la que és Incerta Gloria. Un amic m'ha recomant moltíssim la novel.la del teu post i potser m'engresqui amb ella....saludus crcak

L'home del sac ha dit...

Oh, incerta glòria! La tinc pendent des de fa temps... me la recomanes?
És bastant gruixut no?

Sasso ha dit...

Què passa amb el final?

És així el llibre? Acaba d'una manera sobtada i tinc 4 pàgines en blanc al final del llibre, mentre a la web de l'editorial posa que té 208 pagines jo només en tinc 202.

Ho he consultat a la llibreria i em diuen que no en saben res, que tots són així.

Presento que es tracta d'un error d'impremta.

Què en sabeu? Gràcies