dijous, 16 de juliol del 2009

Per què sóc independentista? (Resposta a en Cesc)

En el meu anterior escrit titulat "Per què sóc independentista", el blocaire Cesc m'ha fet un comentari que li he volgut contestar. Com que m'ha quedat molt llarg, prefereixo penjar-ho com un nou escrit. A veure si més gent hi diu la seva.


1. Els tics malgastadors del govern català no són més que els de molts altres governs, inclòs l'espanyol. Ho he dit mil vegades i que quedi clar que no tinc ganes de defensar en Carod ni ningú, i que és veritat que gasten en animalades, però el govern espanyol (o el de Madrid) també ha gastat en mil animalades i això no surt enlloc o si surt no se'n fa cas.
Si els diners els tenim nosaltres, sempre podrem escollir qui els ha de gastar. Si creiem que es malgasten, en votem a un altre i ja està. El que no pot ser és que paguem més que ningú i rebem els que menys. Com que no em sento pas identificat amb Espanya ni em sento espanyol, penso que als espanyols els hem de donar tants diners com als francesos i als australians: zero. Si penses així, no sé que hi fas al PP, partit totalment oposat a això i partit espanyolista però que està a favor que alguns espanyols tinguin uns drets que altres no, diga-li concert econòmic.

2. Home, si vas a una mani espanyolista amb una senyera està clar que et tractaran bé. Diran: "mira, un catalán de los nuestros" i està clar que del que n'hi ha poc s'aprecia més. Tu ves a Madrid a fer una manifestació per demanar el concert econòmic que dius defensar, a veure si et reben tant bé. Està clar que la catalanofòbia és un fenomen estès. Molta gent creu que els catalans estan robant els diners d'Espanya, però en canvi no volen ni sentir-ne a parlar de que Catalunya sigui independent, simplement perquè frueixen tenint-nos agafats. No tothom és igual, però si fos pel sentiment majoritari i sobretot per la voluntat dels partits polítics, Catalunya seria una regió més d'Espanya on el dia de la festa major es ballarien sardanes i es llegiria un poema de Maragall en català... Quan ve un immigrant aquí i té els collons de dir que ell té dret a que els seus fills rebin educació en castellà, ho fa des del racisme i un sentiment de superioritat envers els altres. Només si un se sent superior i sent que la seva llengua és més important i que té un domini sobre l'altre s'atreviria a demanar això. No sé de cap espanyol que hagi emigrat a cap altre lloc i se li hagi ocorregut demanar això. Per cert, que fa segles, Quevedo ja va fer versos en contra dels catalans dient-nos lladres... la cosa ve de llarg. Un cop vaig llegir un article, escrit per un andalús, que deia que la catalanofòbia havia substituït la judeofòbia després de l'expulsió d'aquests. I has llegit l'editorial del Mundo d'avui? Diuen que no hi ha catalanofòbia, només fòbia al Montilla i a ERC. Sigui com sigui, aquest govern té majoria al Parlament escollit pels catalans... El propi editorial del mundo, que diu que no n'hi ha, és un gran exemple de catalanofòbia, acusant-nos d'insolidaris, de voler més que ningú i difonent els falsos tòpics de que rebem més que ningú i som uns aprofitats. Quan parles malament d'algú sense parar, és normal que se li acabi agafant mania.

3. Conec la història, així que per aquí no m'agafaràs. Hi va haver una guerra, coses d'aquelles èpoques, i com a conseqüència d'això, Catalunya i la resta de la Corona d'Aragó van ser annexionades a Castella, van perdre les seves institucions i lleis per passar a ser governats a la manera de Castella. Això és una conquesta. I si després, pels motius que sigui, milers i milers de ciutadans del país conqueridor van a viure al conqueridor, molts sense cap ganes d'adaptar-se i tenint clar que allò és el seu país i que allí manen i tenen els mateixos drets que si estiguessin a casa seva, això és una colonització.

4. Espanya ens va en contra. Sí. La idea és de dissoldre Catalunya en Espanya. Fer que poc a poca la nostra llengua i consciència nacional vagin desapareixent. I tenir-nos sotmesos. Només així s'entèn que tinguessin clar que l'estatut aprovat pel Parlament s'havia de desfigurar i que no ens permetin ni el concert econòmic i mantinguin la seva superioritat cultural. I a més, són antidemocràtics perquè diuen que ni que fóssim majoria no ens en podríem separar, simplement perquè neguen la nostra existència com a poble. Som uns més d'Espanya i les fronteres de la nostra comunitat autònoma són simplement unes fronteres administratives com ho són les de Múrcia o la Rioja. Si demanem autonomia en donen a tothom (descafeinada, això sí) encara que no ho hagin demanat. Si demenem un canvi en el finançament, el mateix, tot perquè mai siguem diferents als altres.

5. Tens el dret a sentir-te identificat amb les banderes que vulguis, però jo quan veig una rojigualda veig l'ocupant. I encara que m'ho miri amb ulls neutres, hi veig una gent i una manera de ser diferent, com ho puc veure en qualsevol altra nació. Els respecto com a qualsevol altra (mentre no em vulguin trepitjar a mi) però no sóc com ells. No entenc que un català es pugui identificar amb qui ens menysprea i no ens accepta tal com som.

8 comentaris:

Tresinores.bloc.cat ha dit...

Jo ho sóc per que crec que és la meva obligació.

L'home del sac ha dit...

Sobre el tema que comentàvem de les delegacions a l'exterior:

http://politica.e-noticies.cat/carod-anuncia-querelles-contra-abc-i-una-diputada-del-ppc-31164.html


Tresinores, tens raó, hauria de ser l'obligació de qualsevol persona voler el millor pel seu país i voler que sigui respectada, però si hi ha algú que no ho veu així, també hi tenen el seu dret, ells sabran el que es fan. Si per sentir-se millor s'han de passar a una altra nació... normalment això és auto-odi.

Adrià Izard ha dit...

Jo ho soc perquè crec que és el millor per Catalunya i el millor pel seu futur. Prou ecspanya. VISCA CATALUNYA!

Índia ha dit...

Sóc independentista.

I és així per diversos motius, tots molt rumiats, que no desenvoluparé aquí del tot per no avorrir...Francament, em sento tant espanyola com francesa o líbia o txeca; la seva llengua, la seva cultura, em són ben llunyanes. El castellà? llunyà, NO és la meva llengua! El flamenc, la jota, etc.? més i més lluny, NO formen part del meu context cultural!Confesso a més que el context polític actual fa que em radicalitzi més i més (per a la meva sorpresa, ja que quan era més joveneta creia que el temps relativitzaria els meus posicionaments), per què patim com a poble, diguem-ne, agressions contínues (com aquesta falsa condescendència que ens trobem tot sovint -"¿y a tí qué más te da que todo esté en castellano, así nos entendemos todos?" i a mi sempre em ve al cap la imatge d'un català engabiat en un zoo mentre algú li tira cacahuets, ja que ens volen reduir tant i tant al nivell folklòric, a la raresa-). A banda d'aquestes "agressions" (de tant recurrents, ja típiques, ja quasi inofensives, ja ens conformem, que lamentable!), el meu independentisme intenta ser un revulsiu a aquest "aborregament" col•lectiu que patim...Això sí que és realment frustrant, quasi més que aquesta incomprensió de l'Espanya eterna...

L'home del sac ha dit...

Índia, ens hem acostumat a ser un animal de zoològic que es pot maltractar quan es vol...
Jo també, cada any més que tinc, més clar ho tinc i més radical sóc.

L'home del sac ha dit...

Pel que deia que a Espanya no ens tenen mania:
http://politica.e-noticies.cat/el-mundo-justifica-la-catalanofobia-31183.html
Ahir van fer un editorial catalanofòbic dient que aquesta no existia, i avui, veient els resultats de l'enquesta d'ahir, la justifiquen.

Cesc ha dit...

Home del sac, gràcies per dedicar-me un post. Tot un detall. He contestat a l'altra post i no em vull repetir per aquí.

Curiós el del Mundo. Tant curiós com les cartes al director, l'editorial i les enquestes antiespanyoles de l'AVUI i El Punt.

L'home del sac ha dit...

Cesc, la diferència entre el Mundo i els articles "anti-espanyols" que dius que hi ha l'Avui i el Punt és que mentre els de que escriuen a l'Avui i el Punt no volen viure ni haver de compartir res amb els espanyols, sinó estar separats d'ells, els catalanofòbics del Mundo ens tenen mania per ser com som i per ser diferents d'ells però tot i així ens volen tenir del tot lligats i mirar d'assimilar-nos. Si tanta mania ens tenen i creuen que els estem robant i ens aprofitem d'ells haurien d'estar contents de treure-se'ns del damunt.