dimecres, 22 de juliol del 2009

Dos i dos fan quatre (II)

Ja fa bastant que vaig dir que no em creia gens ni mica de que guanyéssim res amb el nou sistema de finançament. I m'hi mantinc. Primer de tot, perquè no entenc d'on surten les xifres del tripartit. Em sembla que se les inventen. I bàsicament, pel que ja vaig dir: dos i dos fan quatre. Si has de repartir el que sigui i a un n'hi dónes més, a un altre n'hi has de donar menys. No pot ser que et demanin més, tornis a repartir i tothom estigui content. Si hi hagués algú que rep menys que fins ara, ja s'hauria queixat, i no ho ha fet, fins i tot els governs autonòmics del PP han fet allò d' "agafa els diners i corre". Em crec, això sí, que la Generalitat de Catalunya rebrà més diners i que potser podrà eixugar una mica el dèficit. El que no em crec és que sigui Catalunya la que rebrà més diners. Perquè, d'on sortiran tots aquests diners que rebrà de més la Generalitat? Hi veig quatre opcions:
1. Els deixaran de donar a altres autonomies. Ja he dit que no m'ho crec, i que si així fos ja s'estarien queixant. En canvi, tothom fa càlculs amb el que rebrà de més.
2. Els deixarà de gastar l'estat a Catalunya. És la opció més creïble i que més em quadra. L'estat dóna diners a la Generalitat i a canvi se'ls deix de gastar ell directament aquí. Total: els ciutadans no hi guanyem res.
3. L'estat s'endeuta. No només no hi guanyem, sinó que hi perdem, perquè el deute tard o d'hora s'ha de pagar.
4. S'apugen els impostos. El mateix, de res em serveis més despesa pública a Catalunya si m'apugen els impostos.
5. La Generalitat realment no rep més diners. Tampoc ho descarto. Moltes xifres i especulacions per d'aquí a uns anys, però que al final ja veurem si es materialitzen.

Conclusió: Perquè els nostres diners s'inverteixin i es gastin a Catalunya necessitem (almenys) un concert econòmic com el basc (inclòs Navarra). Això sembla que a Espanya no estan disposats a acceptar-ho, per tant la única solució és tenir un estat propi. Això enllaça amb un tema del que ja parlaré d'aquí a uns dies: Reagrupament.

7 comentaris:

Noctas ha dit...

És clar que els números no fallen., la matemàtica no és com la política i per tant els acords econòmics com el del finançament que venen reflectits en números, són bons o dolents segons la quantia., no hi ha ambigüitat en aquests casos. Per molt que el senyor Carod parli de talles Xl com si aìxò fossin les rebaixes demostra el cinisme i la frivolitat d'aquesta gentota. Ara per ara ells són els principals traïdors. Però vindran temps millors, d'això n'estic segur. Aquests inútils no poden seguir governant per sempre. L'alternativa és clara almenys per mi que no sóc independentista. Artur Mas,és a dir, la inteligència...saludus

L'home del sac ha dit...

Noctas, tens raó en que Artur Mas, si ho comparem amb el que hi ha ara, és una bona alternativa. Però aquest home ja va fer el mateix o pitjor que els que hi ha ara, quan es va vendre l'estatut amb en ZP. Ha demostrat que pot ser tant venut com el que més.
No es tracta de ser independentista o no, sinó que aconseguir la independència és la única forma que en aquest país es pugui fer política de debò, amb un govern que pugui decidir si vol abaixara o apujar els impostos o en que gastar-los.

Gerard ha dit...

Gràcies pels teus comentaris. En això del finançament tothom té una versió diferent, no es estan d'acord ni els matemàtics.

reflexions en català ha dit...

Hem de sortir de la peixera. L'Artur Mas acaba de dir al Parlament que acceptaran el finançament si el govern reconeix que hi ha donat el vistiplau per la urgència financera de la Generalitat i si reconeix que no compleix l'Estatut.

Així no farem mai res de bo.

Més peix al cove.


Salut

L'home del sac ha dit...

Exacte, no farem res així!! Ara com que veuen que tots els mitjans els van en contra perquè estan controlats pel govern, deuen buscar la manera de sumar-s'hi.

Ja sabem el que toca a les properes eleccions. Només hi haurà una candidatura digna i decent.

Quim Amorós Le-Roux ha dit...

Es evident que prefereixo a Rcat que a la ERC del Putxi i Ridao que ja sabem que defensen el tripartit 3.
Però tinc les meves dubtes davant d’en Carretero, perquè amb la independència de Catalunya no s’hi juga. En Carretero va ésser conseller de Governació al primer tripartit i no va dir res de la independència mentre ho va ésser, per tant, el que proposa ho podria haver fet mentre era al govern o no?
Malgrat tot a les properes eleccions només hi ha dos opcions o tripartit o CIU, es a dir o Montilla o Mas, i evidentment la opció ha d’ésser Artur Mas president de Catalunya, govern en minoria de CIU i pactar acords amb d’altres forces catalanistes si es que n’hi ha alguna.

L'home del sac ha dit...

En Carretero, quan va formar Reagrupament, encara com a corrent dins d'ERC va dir que li havia semblat bé el primer tripartit perquè creia que després de 23 anys per higiene democràtica tocava un canvi de govern i sobretot perquè creia que des de dins del govern es podria avançar cap a la independència o en tot cas fer coses positives pel país. Després ell mateix va veure que no s'anava en aquesta direcció i pels seus comentaris se'l va destituir. Si li hagués interessat estar a la poltrona per damunt de tot, amb estar callat en tenia prou, però no es va callar les seves opinions i li van costar el càrrec. Després ja va estar en tot moment en contra de la reedició del tripartit, perquè va constatar que no servia de res.
Crec que un govern de CiU amb majoria absoluta seria més del peix al cove de sempre, per això el vot a Reagrupament el veig doblement útil per evitar el tripartit i una majoria absoluta de CiU.