El català, llengua deixada, oblidada i maltractada

Avui han els resultats d'una enquesta d'usos lingüístics. Els resultats no podrien ser pitjors per al català en tots els aspectes, però en destaco un: El català només és la llengua d'us habitual del 35,6% dels habitants de Catalunya, enfront del 45,9 % del castellà i un 12% que utilitzen les dues i un 5,4 que n'utilitza d'altres. Els percentatges favorables al català no fan més que baixar en tots els territoris i són superats pel castellà pràcticament a tot arreu. Això és un greu problema, és clar, però no hauria de ser per sí una malaltia terminal. Gairebé un 35,6% dels habitants del país, ferms amb la seva llengua, i la gran majoria de la resta que l'entenen, poden mantenir viva la llengua. El principal problema és que aquest terç de la població, tot i tenir el català com a llengua habitual, no s'hi mantenen ferms i la deixen de banda tant aviat com en troben un que els parla en la llengua estrangera majoritària. Una llengua, que la pots canviar sempre que l'altra te'n parla una altra, no és una llengua útil. Com els podem dir que la parlin? Per què quan veiem una persona que intuïm que no és d'aquí li parlem en castellà? És que els immigrants del Marroc, Romania, Senegal o d'on sigui venen sabent castellà? O és que els resulta més fàcil per algun estrany motiu? Jo crec que la dificultat que puguin tenir amb una o altra llengua és la mateixa i aprendran la que els parli la gent. Si tothom els parla en castellà, el seu interès per aquesta llengua serà nul, i ho entenc perfectament. I no entro en els sud-americans que normalment són de difícil integració perquè com que aquests sí que venen aquí sabent castellà es pensen que són com a casa seva. Tot això sí que és una malaltia terminal per la llengua, i no si la parla un 35 o un 60%. Com digué Sanchís Guarner i ens recorda Vicent Partal en el seu mail obert d'avui: 'Una llengua no mor perquè no guanye nous parlants; només mor si la deixen de parlar aquells qui la parlen.' Si continuem així, correm el risc d'irlandització: Tothom sabrà parlar català, però només s'utilitzarà en alguns actes oficials i poc més, com una cosa folklòrica, com ja comença a passar al País Valencià.
I entro en l'últim dels problemes que li veig a la salut del català, i potser el més greu. Em refereixo al maltracte que rep la llengua per part dels seus parlants. La majoria no parlen català, sinó que parlen castellà utilitzant paraules catalanes. El català que sento al carrer i fins als mitjans de comunicació en boca de gent amb molta formació és patètic i fa plorar! Gent que ha anat a la universitat i no sap parlar català! Utilitzen el "tenir que" sense parar, el verb haver com a auxiliar ja ni el coneixen, diuen les "tres i mitja" en lloc de dos quarts de tres, o es "donen un petó" en lloc de fer-lo. Els pronoms febles no saben ni el que és i si els cau una moneda al terra, "s'ha caigut" i llavors "hi ha que fer" alguna cosa per recollir-la. És deplorable sentir un professional català per la ràdio dient aquestes coses... i no parlo del nivell a les universitats, que he vist fulls d'exercicis utilitzant expressions d'aquestes. Sort que no sóc professor, perquè no aprovaria ningú que en un exàmen fes faltes gramaticals tant bèsties com aquestes! Moltes vegades hi ha gent que es preocupa molt per l'ortografia o el lèxic, sense adonar-se'n que és la gramàtica el que se'ns està desfent! Per molt que utilitzem lèxic català, si el que tenim és una frase pensada en castellà, això no és ni català ni és res.
Una llengua així de deixada, oblidada i maltractada pels seus parlants no la salva ningú. És més, no sé ni si val la pena que algú s'esforci en salvar-la.