I què si se n'anava de putes?

El pobre (tot i ser més que millonari) Tiger Woods deu estar ben amargat. Si ja és mala sort tenir un accident de cotxe, ara han sortit tot un seguit de senyores i senyoretes que asseguren que eren les seves amants o que els pagava per mantenir relacions sexuals. Veig que la premsa groga de Madrid com ara el Mundo també n'hi està mirant de treure suc. Però això és en cap cas notícia? I què si se n'anava de putes? Què ens importa a nantros la seva vida sexual? Aquest senyor és un dels grans del golf i s'ha fet famós per això, no cal amargar-li la vida amb els seus problemes personals. En la societat hi ha molta hipocresia i doble moral. Per un costat, sembla que follar tant com es pot està ben vist, que queda modern, que es porta. Fins i tot moltes sèries de televisió indueixen a les adolescents a ser unes putetes i a fotre el polvet com més aviat millor. Després però, al personatge conegut que es descobreix que porta una vida sexual "diferent", el jutgen com si fossin la inquisició. El mateix Pedro J. Ramírez ho sap prou bé, ja que ell va se protagonista d'un vídeo a càmera oculta. També a un dels capos de la F-1 se'l va denigrat tant com es va poder perquè es va descobrir que feia pràctiques sado-masoquistes? I què si s'ho passa bé així? Als que realment s'hauria de condemnar és a les persones que revelen aquestes coses, als que ho publiquen i als que en fan notícia. I les putes haurien de tenir secret professional, com els notaris. I cadascú que frueixi de la manera que li agradi més. I si un té amants, el problema és seu i de la seva dona, no és un tema d'interès general. Les lleis haurien de protegir plenament la intimitat de les persones.