dilluns, 14 de desembre del 2009

Quant valdria una publicitat així?

Quant costa sortir a les notícies de la BBC? Quin preu té que Le Monde et dediqui un editorial i un trocet de la portada? Quant valdria una campanya de publicitat que aparegués als mitjans de comunicació més importants del món? Doncs això és el que van aconseguir ahir uns 200.000 ciutadans simplement fent el gest de posar una papereta en una urna tot i saber que aquell gest no tenia cap implicació legal i que només era defensar simbòlicament la democràcia i el dret del poble català a decidir lliurement. Només per això, ja es pot dir que ha estat tot un èxit. Se m'acudeixen poques coses que aconseguissin fer sortir tanta gent de casa. De fet, a part d'una victòria del Barça a la Champions no se me n'acut cap més, i amb la diferència que ahir el total de població era molt més petit que els que potencialment poden sortir a una celebració blaugrana.
He de reconèixer que en molts llocs els resultats no han estat els esperats, però s'ha de ser realista i veure amb quins mitjans s'ha fet, sobretot fora d'Osona, on en alguns llocs es van organitzar amb molt pocs mitjans i a corre-cuita. I tot i això ha anat prou bé. Si els catalans ja som capaços fins i tot d'organitzar un referèndum sense el govern, sense els partits i sense que ningú financi la campanya electoral, ja ho podem fer tot. Si per l'Estatut, que van estar setmanes menjant-nos el coco, enviant-nos sobres i sobres de propaganda, cartells per tot arreu... i no es va arribar al 50%...
Sigui com sigui, s'ha de felicitar a totes les persones que van anar a votar i van defensar que aquí nosaltres decidim i ningú ens pot trepitjar, i que a més, es va demostrar que els independentistes ja no són quatre gats, sinó que hi ha un bon gruix de la població que hi està força implicat. Ara serà qüestió de convèncer als indecisos, o als que hi tenen una mica de por per allò de que pot passar...

5 comentaris:

Miquel ha dit...

Totalment cert. Fa uns dies jo també en parlava una mica d'aquest tema, la designació de Cruyff com a seleccionador nacional també fou un fet amb força repercussió internacional.

Noctas ha dit...

Amb això teniu tota la raó. Hi hagut una repercussió mediàtica que ha posat el debat de la independència en el centre de l'huracà i això us afavoreix. Així doncs ho celebro...saludus mestre!!!

Anònim ha dit...

POTSER SI, PERO A MI EN SEMBLAR UN CONSOL MOLT TRIST,LA PRENSA EXTRANJERA PARLARA DE CATALUNYA,PERFECTA...PERO A LA COBA D¡ALI-BABA DEL CARRER NICARAGUA,CORRE EL XAMPANY,LES CURRI,EL FEDE,EL HERRERA,EL BOLAÑO,LA ESPE....SON FELIÇOS.
JUGANT AMB BCN.

L'home del sac ha dit...

Anònim, no t'ho creguis que al a cova d'Alí Babà corre el xampany i que a la caverna són feliços. Veure tants milers de persones mobilitzades dient-los que ja no els tenen por i que aquí farem el que creguem més convenient sense tenir-los en compte, els ha d'espantar. Poden riure de cara a l'exterior perquè un 70% no ha anat a votar (o fer un acte simbòlic de defensa de la democràcia) però que en qualsevol lloc hi hagi una opció amb un 30% de la població tant mobilitzat vol dir que aquests tenen moltes possibilitats de guanyar en unes eleccions de veritat.
A la cova d'Alí Babà ja deuen estar pensant i tement que faran si el constitucional finalment dóna el toc de gràcia a l'estatut. Què faran llavors per continuar defensant que hem de formar part d'Espanya? Quines noves mentides s'inventaran? Quina moto ens vendrien si finalment es fes un referèndum oficial i s'haguessin d'alinear amb el PP, Ciudadanos, la Falange i demés per l'estil?
Continuant amb coses que poden mobilitzar gent: tot i la crisi, la manifestació dels sindicats a Madrid no va superar les 70.000 persones segons les fonts independents més optimistes... i això que la població que potencialment hi podia participar era tota la d'Espanya, o almenys clarament tota la de Madrid... Això demostra que els sindicats tenen moltíssima menys força que l'independentisme? Pot ser, però més aviat el que es demostra és que fer moure a la gent de casa costa molt i molt.

Josep (sl) ha dit...

No té preu i encara menys per ser bona. L'editorial de Le Monde no era gaire bona. Però la noticia del dia posterior sí.

La cava respira però no estan tan tranquils i cofois com diuen. Per això estan tant bel·licosos amb els braus.