Busqueu les set diferències

Com a passatemps podem mirar de buscar les set diferències entre aquestes dues fotografies.
O potser les set semblances si ho preferiu.

El que està clar és que pels dos té "valor zero" l'opinió del poble català. Així ho ha dit avui aquesta senyora.

En fi, que a Espanya d'això en diuen democràcia... En la societat que ens va retratar George Orwell a 1984, no ho haguessin definit millor. Potser aviat s'inventaran un "Ministeri de la Veritat", perquè si ja tenim el de la "Igualtat", no ens deu venir d'aquí.

Felicitats Arenys!

Avui toca treure'ns el barret i felicitar aquest poble.
Se l'ha de felicitar, des del meu punt de vista personal, per aquest SÍ tant massiu a la independència, però sobretot per una cosa que encara és molt més important que això, per haver-se expressat amb llibertat davant d'un estat totalitari que els ho volia impedir. La democràcia es comença a construir des de baix, i avui a Arenys ens ho han demostrat.

La democràcia no ens l'han de donar, l'hem d'exercir!

Em cauen els collons a terra...

Em cauen els collons a terra, de viure en un país, on el dia de la seva diada nacional, després de sortir el president a fer el discurs a la televisió pública, surt un imitador satiritzant-lo i burlant-se'n. Quina falta de dignitat! En qualsevol país normal demà rodarien caps i hi hauria dimissions. Només demano un respecte el dia de la Diada!

Tanquem la paradeta i fotem el camp. No som ni una nació ni una puta merda!

Bon cop de falç!

Tots som Arenys de Munt. VOLEM DEMOCRÀCIA!

Fantàstica aquesta vinyeta, que he trobat al diari Directe.cat, que ens informa al moment de tots els esdeveniments relacionats amb la consulta que s'ha de fer a Arenys de Munt. Un poble valent, que diu que ja n'hi ha prou i que els ciutadans hem de decidir lliurement el que volem i que curiosament, un poble que vol parlar i decidir en llibertat, té en contra a la suposada democràcia espanyola.
Molt interessant també la cobertura que li està donant el diari Vilaweb.cat. Us recomano el Mail Obert que avui ha fet el seu director Vicent Partal.
Mentrestant, els mitjans espanyols o bé ignoren el referèndum o bé hi van en contra. On són els suposats demòcrates espanyols per defensar el dret d'un poble a opinar?
Com molt bé ha dit aquest matí un periodista a RAC1, el govern espanyol ha convertit una consulta que no era més que un partit de solters contra casats, en la final de la Copa d'Europa. Millor. Li han donat una dimensió mediàtica que no hauria tingut mai. Veient com actuen els espanyols, hi pot haver encara algú que vulgui formar part d'aquest estat? Hi ha algú que pensi que l'estat espanyol és democràtic?
I la pregunta clau: si diuen que totes les idees es poden defensar democràticament, què ha de fer un independentista català per poder tirar endavant les seves idees?
JA N'HI HA PROU!!!!! JA NO ÉS QÜESTIÓ D'INDEPENDÈNCIA O NO, ÉS QÜESTIÓ D'ACONSEGUIR UNA VERITABLE DEMOCRÀCIA I AIXÒ ÉS COSA D'INDEPENDENTISTES I NO INDEPENDENTISTES!!!

PD: El president Montilla diu que fer referèndums d'aquest tipus és donar ales a la caverna de la dreta espanyola i en canvi que els falangistes s'han de poder manifestar. Parlant clar: que si el poble vol decidir lliurement tirant una papereta en una urna això no, en canvi si els fatxes volen venir a tocar els collons el dia en que el poble vol decidir, això sí. Només puc dir una cosa i ben fort:
MONTILLA DIMISSIÓ!!!!!!!!! I ELS QUE EL VAN FER PRESIDENT HAURIEN DE SER ELS PRIMERS EN DIMITIR!!!

PD2: Que em torni a dir algun pepero que això de la colonització espanyola son paranoies conspiratives meves. En tenim proves cada dia!

Aquesta fal·làcia que amb tota la cara dura anomenen democràcia

Un cop més ens estan deixant clar el que molts ja sabem. Que això de la democràcia espanyola no és més que una versió moderna de la democràcia orgànica (la que surt dels òrgans del qui mana). Hi ha coses en que han donat el poder al poble perquè no són realment importants. Coses com ara elegir un govern. En el fons, poques diferències hi ha entre uns i altres, ja està bé que el poble es pensi que és lliure perquè pot anar a votar en unes eleccions que tenen com a conseqüència la formació d'un govern o un altre. Però en altres temes està clar que de democràcia no n'hi ha cap i s'aplica la democràcia que surt dels organs del qui té el poder, que en aquest cas no és un partit o un dictador, sinó el conjunt de la nació castellana (ara transformada en espanyola) que és la qui decideix el destí de l'estat espanyol. Tenim democràcia només perquè ells són més i saben que sempre ho seran. No els costa res maquillar-ho com una democràcia quan saben que sempre guanyaran. Ara en un petit poble de Catalunya han organitzat un referèndum per veure que pensa la gent sobre si Catalunya ha de ser o no independent. Els partits més espanyolistes (que curiosament són els que sempre es posen la paraula llibertat a la boca, prostituint-la infàmiament) i la justícia ja s'han posat mans a l'obra per impedir-ho. És un referèndum sense cap validesa, convocat per unes associacions amb el suport de l'ajuntament, però és igual, s'ha d'impedir, no fos cas que surtís el que no toca. I més que això, no fos cas que es pensessin que tenen algun dret a decidir. A veure si això de la democràcia s'ho creuran de debò i es pensaran que poden fer el que volen. És patètic que hagin invocat la llei de règim local per impedir un acte com aquest. I encara que ho hagués convocat l'ajuntament, no està bé que es pregunti coses al poble? El que s'hauria de fer és convocar un referèndum com aquest a cada poble de Catalunya, només perquè tothom es pugui expressar i a veure que fan. Que vegin a tot Europa i el món que aquí no ens deixen votar perquè no som més que uns messells sotmesos a la seva democràcia de fireta i que només e ens podem expressar quan ells ens en donen permís.
I jo em pregunto: fins quan? Perquè encara que la independència no ens hagués d'afavorir econòmicament, que està clar que ho faria, i no hagués d'impedir l'aniquilació total de la nació catalana en sentit lingüístic i cultural, que és possible, té cap sentit continuar vivint amb una gent tant fastigosament vil, que ens volen tenir lligats a la porta de casa seva només perquè els sembla que així la seva nació és més poderosa i gloriosa? Aquesta gent encara no han sortir de l'època colonial i es deuen pensara que tinguent més territoris és més gran l'honor i orgull de la seva nació. Sí, això deu ser el que pensen aquesta gent, que després tenen la barra de dir-me nacionalista simplement perquè vull viure en llibertat i democràcia al meu país!

Llibre llegit: Memòries, història d'una convicció

Ja fa forces dies que el vaig llegir, però fins ara no havia tingut temps de comentar-ho. M'he llegit la primera part de les memòries del President Pujol (em penso que la segona part deu estar a punt de sortir) i la veritat és que m'han agradat i he fruit llegint-les. Està molt ben escrit, molt clar i entenedor. Recomanaria que el llegís qualsevol persona de mentalitat catalanista. Pujol ha esta un home enormement criticat des de tot arreu, que sempre ha volgut més Catalunya però que mai, ni fins i tot ara, s'ha atrevit a dir Adéu Espanya. Tot i això, crec que va ser un home que va saber fer en cada moment el que tocava i el que no, liderant un país i un catalanisme que venia de la inexistència i la marginalitat durant el franquisme. Això sí, encara que les seves idees ens puguin inspirar, que ningú s'enganyi: eren idees vàlides posades en el seu context, no en l'actualitat. Potser el peix al cove i l'intent de canviar Espanya tenien sentit en aquells moments i eren l'instrument més adequat. Es va aconseguir bastant així. Però tinc clar que ja no ho són per ara, i ens ho demostren els fracassos rotunds amb l'estatut i el finançament. Anant amb aquesta tècnica no n'hem aconseguit absolutament res més que crispació i odi. No val la pena tanta crispació per no aconseguir res. Ara toca avançar de veritat. Encara que l'estat espanyol no ho sigui plenament, formem part d'un club més democràtic com és la UE. També m'ha agradat molt com parla de l'esquerra en general. Hi ha unes línies que m'han encantat i trobo plenament encertades també actualment: "Les esquerres es consideraven propietàries de la modernitat, de la intel·ligència, del bon gust, de la sensibilitat i, com sempre, de la superioritat moral. Van considerar un error, una badada, una estafa de la Història el triomf d'una força política als seus ulls petitburgesa, botiguera, conservadora, catalanista, nacionalista, localista i mediocre. Com que érem contra natura, no podríem durar al govern. Seríem un parèntesi, un malson." L'esquerra i la seva superioritat moral de sempre...

Vacances

Fugir uns dies de tot és fantàstic. Oblidar-se de totes les cabòries que ens posa diàriament al cap el nostre entorn i la societat. Oblidar-se des d'aquell amor impossible fins a la mediocre classe política d'aquest país. Fer com si la nostra feina i els nostres caps no haguessin existit mai. Oblidar-se fins i tot de la calor horrible que m'han dit que ha fet per aquí. I llavors, quan no tinc cap mena de preocupació al cap, és quan més feliç sóc. Quan decideixo a quina hora em llevo al matí i quin tren agafo i que vaig a visitar. Cal dir que per mi les vacances no són per jaure al llit o a la platja, sinó que les aprofito per conèixer coses noves. I em canso més que treballant, perquè camino molt i vaig d'un lloc cap a l'altre, però després em sento satisfet. Quan estic cansat m'assec contemplant un paisatge, o els carrers d'una ciutat, observant la natura o la gent passejant, de vacances, o fent la seva rutina diària. I llavors m'imagino les seves felicitats i les seves penes, però en canvi jo me'n sento al marge, com si fos en un món on només existeixo jo i res més em preocupi. Arriba després el dia de tornar. Baixar de l'avió i començar a suar. Fer un petó a la mare, però que com sempre li busca les tres potes al gat i m'acaba fent posar nerviós i fent-me preocupar per tot. El grup d'amics que últimament em cansa bastant. Pensar en que he de tornar a la feina, els somriures falsos dels meus caps, aguantar a les meves companyes que no paren de burxar i sempre volen més i més i mai en tenen prou. Mai he entès a la gent que sempre volen més i més i mai no en tenen prou i tot els sembla poc. Em posen molt nerviós. Però tot això és el que em trobaré. Intentaré aguantar-ho com sigui, com si aquests dies només haguessin sigut com aturar el temps, descansar, agafar aire i tornar a un món real, del qual, potser com en somni, he tingut la sort de poder-ne escapar uns dies.