La meva millor amiga està boníssima. Literalment és un bombó. Rossa, mona de cara, primeta, pits ferms i ben posats i un cul preciós. Evidentment no és per això que és la meva millor amiga. Considero que és la millor noia que mai he conegut, i trobar-la a ella m'ha fet molt de bé. Tenia tots els ingredients perquè me n'enamorés només parlar-hi per primer cop, i així va ser. Ens havíem vist quatre estones que ja me li havia declarat. Em va dir que volia que només fóssim amics. I ens vam convertir en molt bons amics; ens ho explicàvem pràcticament tot. Em deia que em veia com un germà. Més endavant va començar a sortir un noi. Em va fotre, però ho vaig acceptar. Si no podia estar amb mi, que estigués amb qui ella millor se sentís. La comunicació va deixar de ser tant íntima, ara ja tenia amb qui compartir el seu interior. Aquesta relació va durar més d'un any, amb alts i baixos. Era a mi a qui trucava plorant quan tenia algun problema i més d'un dia vam acabar abraçats al cotxe, consolant-la, com amics. Fa unes setmanes que han tallat, diu que definitivament. Sembla mentida, però quan sabia que estava amb ell jo restava tranquil i indiferent. En canvi, des que sé que està lliure i desaprofitada un neguit recorre el meu interior, estic nerviós i em costa dormir. Penso que una tia com aquesta és la que necessito però crec que no tinc cap possibilitat. Per altra banda, encara em posa més nerviós que una meravella com aquesta pugui acabar a les mans d'un trepa qualsevol que la faci infeliç. M'explica el tipus de persona que diu que li agradaria trobar i m'hi veig reflectit, però després es mira xics més macos. Algun cop m'ha dit que la humilitat és una de les meves virtuts, però no puc deixar de pensar, amb total falta d'aquest valor, que mai podrà trobar ningú que l'estimi com jo ho faria.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
9 comentaris:
LLuita per ella. Si tanmateix ella no et vol com a parella engégala a fer punyetes. Es dur però una amistat d'aquest tipus fa patir més que una altre cosa...saludus campió i per suposat fes el que et dongui la gana.
Ai Noctas... no és tant fàcil.
A més, que me l'estimo molt i la vull tenir al meu costat...
En general no me'n fa de mal, però sempre hi ha moments en que es voldria tenir el que no es pot...
Ja intentaré alguna cosa...
Doncs jo crec que te n'has de trobar una altre tu (encara que no sigui res seriòs), perquè ella senti el mateix que tu has sentit mentre ella tenia parella. Sembla un consell elemental i de criatures, però funciona! Si la relació de veritat s'ho val, al final acabareu junts.
Opció 2: Sempre estàs a temps de fer un test d'aquests de la Cuore o del Cosmopolitan per saber amb tota probabilitat si la vostrà relació d'amistat té futur en el terreny amorós. :)
Carai, quin article més bo.
I no m'atreveixo a donar-te cap consell perquè no sé què faria. Bé, un potser sí: sigues tu mateix.
Salut i sort.
Uffff, és complicat. Per desgràcia, quan un noi entra en la categoria "el meu millor amic" d'una dona, les possibilitats es redueixen fins al mínim.
Les dones són molt complicades en sentit amorós, fins a un punt que ens resulten incomprensibles per a la mentalitat masculina. La majoria de vegades prefereixen a un paio que els desperte un "tilin tilin" encara que tots poguen veure que és un tros de cabró. I la majoria de vegades deixen de banda a nois amb els quals podrien assegurar-se un amor fidel, sinceritat i confiança.
El pitjor de tot és que, davant això, poc podem fer. Només poder arribar a comprendre-les.
Salut.
Soc de l'opinió del Noctas... Però resulta tan dur desferte'n, per sort o desgràcia el mu cas és una ex amb qui tinc una relació purament sexual.
Per sort el meu cap sap perquè és ex i no vull què passi de millor amiga, amb dret de cuixa, a una ex- un altre cop.
Gràcies a tots pels vostres comentaris i consells.
Com veieu he estat uns dies de vacances totalment apartat del bloc. Aviat tornaré a publicar alguna cosa.
Això passa cada dia noi, de fet a mi més o menys també, i lo millor és plegar veles.
Sento no poder donar-te un consell optimista, però l'optimisme en aquestes coses sovint només serveix per fotre el ridícul i quedar-te agitant el mocador quan se'n vagi a un altre, trepa o no.
Publica un comentari a l'entrada