Acabo de veure aquesta gran obra mestra de Víctor Erice titulada "El sol del membrillo". Una gran joia. Fa ja forces anys que me la van recomanar, però fins avui no n'havia tingut l'oportunitat. Dues hores en les que sembla que no passa res, però passa molt. Un home, el pintor realista Antonio López intentant pintar un codonyer quan li toca el sol: aquest és l'argument de la pel·lícula-documental. I potser ni això. Potser pintar el codonyer només és una excusa per passar-se el temps davant d'aquest arbre que el fascina, mentre alguns amics el venen a veure i fan comentaris sobre la vida. Potser és per això que m'ha absorbit tant. Potser és això el que vull jo. Viure la vida amb total senzillesa, sense ambició de diners ni poder, al costat d'una persona que estimis. Es pot demanar res més? Un dia l'amic blocaire Noctas en un dels meus apunts va escriure una frase que em va quedar, (referint-se llavors a la gent dels pobles de Castella): "no es deixen seduir per tonteries, aprecien la bellesa dels cels i saben mirar les cigonyes quan volen". No sé si la gent de Castella és així o no, però la frase és bona i té tota la raó. Molt millor anirien les coses si la gent apreciés més la bellesa del cel, o la d'un codonyer al sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
3 comentaris:
Parlant de pelicules, jo avui he anat al cine a veure "The Book of Eli" d'en Denzel Washington; espectacular. Com sempre.
Tindré en compte la recomanació. Gràcies.
Crack, la peli és una obra mestre. La vaig veure fa bastants anys., per cert això de les cigonyes ho vaig dir per emprenyar. Tu també tenies molta raó. De fet vaig pensar- Com collons poden permetre tenir uan plaça amb el nom del generalísimo?- Ja no és qüestió de catalunya-espanya, és qüestió d'un dictador, d'un tirà en tota regla. Pero ja saps, si no toco els ous no estic content:))saludus crack!
Publica un comentari a l'entrada