El gran circ dels miserables

Això d'Haití és com un gran circ. Jo a casa còmodament assegut, dinant, menjant encara alguns torrons que quedaven de les festes de Nadal. Per la televisió, l'infern. Nens polsosos plens de nafres, gent que es llença afamada sobre un sac de menjar, gent que plora. No sé cap on mirar. No sé si mirar al plat o mirar la televisió amb indiferència, mentre la família comenta el gran desastre. 'No entenc perquè han de passar aquestes coses', comenta el pare. La mare, li intenta donar una explicació geològica que devia sentir per la televisió: que si són dues plaques, que cada any es mouen, que no es pot preveure, etc. I comenta que hauríem de donar-los alguna cosa. El pare l'escolta, però no crec que es preguntés pels motius físics que provoquen un terratrèmol, ni per les plaques tectòniques; crec que la seva pregunta era molt més espiritual. Com a cristià que és, no ho pot entendre. No ho puc entendre. Déu és amor, però aquesta setmana, com tantes altres, deu haver estat de vacances. Ens té abandonats. Després de dinar, mentre la meva fe s'acaba d'enfonsar, faig un donatiu per internet. I m'estiro al meu llit a fer la migdiada. I per bé o per mal la vida continua...