En Sostres, l'Avui i el periodisme mesell

Com la majoria de blocaires em vaig assabentar amb astorament de la decisió de fer fora a en Sostres de l'Avui. Moltes vegades el llegeixo i penso: quin animal i quin prepotent. Un paio que es creu superior només per haver nascut ric. Que frueix buscant la polèmica i escridassant-se amb persones totalment vulgars a la televisió. Tot i això, els seus textos tenen un estil que impressiona. Com li vaig llegir al director de l'e-noticies, "escriu com els àngels", i no li falta raó. A més del talent literari, és un dels pocs columnistes que diuen el que pensen sense cap censura. Al contrari, diu les coses tal i com li ragen. A vegades penso que són barbaritats i a vegades diu coses que jo penso però que potser ni jo escriuria des d'un bloc anònim. Escriure el que es pensa i donar la cara és un gran mèrit en aquest país on molts cops de la por se n'hi diuen seny i on el que més mínimament acaba aixecant la veu acaba sempre demanant perdó per dir el que pensa i haver fet enfadar a l'espanyolista de torn.
Amb aquest acomiadament, l'Avui continua el seu camí cap enlloc. És un diari que sempre l'he considerat fluixet, però que m'agradava, sobretot els diumenges, potser perquè necessito de tant en tant llegir un diari que diu el que vull sentir i on hi escriuen persones importants dins del moviment sobiranista. De fet, en l'últim gran rentat de cara del diari ja ho van dir, que es tractava de vendre opinió, perquè la gent ja no espera comprar el diari per informar-se perquè la informació ens arriba a l'instant per altres mitjans. Hi estic d'acord, però a mitges. Encara que la informació ens arribi al moment per internet, un bon article d'un bon diari sempre pot aprofundir molt més en els temes que la majoria de mitjans de comunicació. A mi, per informar-me m'agrada la Vanguardia. El considero un bon diari, tot i ser en castellà, llepa-culs i anti-sobiranista. M'agradaria almenys que ben aviat en tinguéssim la versió en català per poder-me informar i formar-me una opinió sobre temes importants d'abast mundial en la meva llengua. No dubto tampoc, que l'endemà de la independència seran totalment catalans i lleparan el cul del govern d'aquell moment, això està clar. Després, doncs quan vull llegir als que pensen com jo i als que m'informaran de la última novetat de les consultes d'independència que els altres amagaran, doncs l'Avui. O almenys era així fins no fa gaire. Després que avalessin l'acord de finançament i fessin un editorial en contra de Convergència, ja no sé de quin peu calcen. És llàstima que per una subvenció s'hagin hagut de vendre al tripartit i trair als seus lectors. Sigui com sigui, no sé si aquest diari té massa futur. Uns l'abandonen per manca de qualitat i altres per trair el seu ideari sobiranista. Temps al temps, però em penso que al pas que van acabaran tancant l'edició en paper i convertint-se en un diari digital. I més quan no sé si els seus actuals propietaris tenen cap interès en fer-lo tirar endavant.
És llàstima que no hi hagi més gent que diu el que pensa sense filtres. Ahir mateix al vespre, a les vuit, vaig posar EsRadio per escoltar a en César Vidal. I la veritat és que dóna gust. Dispara una animalada darrera l'altra, però sense ni pensar-s'ho. Ataca a tothom i llença flamarades del nacionalisme més ranci amb tints de xenofòbia. I menteix descaradament: va dir que per cada euro que paga un basc en rep vuit gràcies al concert econòmic. És totalment mentida i suposo que ell ho sap perquè no me l'imagino tant ignorant, però ho va dir, simplement perquè els bascos són els seus enemics i els ataca amb totes les armes. El tio diu el que li surt dels collons i ni s'immuta. No m'imagino a cap català dient alguna animalada de les seves però en sentit contrari i no sent atacat després mateix per tota la caverna i rectificant i demanant perdó l'endemà. Que t'ataquin els contraris és normal, el que no és normal és desdir-se de les pròpies paraules i renunciar al que es pensa. Sigui com sigui, he canviat d'opinió sobre EsRadio. Tinc ganes de sentir-la. Millor que de moment no la tanquin i que arreglin les interferències que se senten en alguns punts. Això sí, igual que en els diaris ha de quedar clar i ben separat el que és informació i el que és publicitat, de tant en tant potser també caldria que diguessin que els locutors d'aquesta emissora utilitzen la mentida i la demagògia barrejada amb informacions reals per finalitats polítiques. El problema d'aquesta gent que diu el que els raja, és que n'hi ha que s'ho agafen com a veritats absolutes i ho converteixen gairebé en religió.