Llibre llegit: L'última carta de Companys

Monumental bajanada de novel·la. Me l'he llegit perquè me'l van regalar i prou. D'una idea tant absurda com anar al passat amb una màquina del temps per rescatar al President Companys i portar-lo al present, bàsicament per descobrir on va amagar un tresor, difícilment en pot sortir res de bo, però el llibre és dolent perquè sí. Argument estúpid i qualitat literària zero la d'en Toni Soler. Pot ser bo fent gags, però poca cosa més. Es permet llicències històriques intolerables, fins i tot tenint en compte que és una novel·la de ciència-ficció totalment fantasiosa. En conclusió: que no us la recomano per res. D'en Toni Soler em vaig llegir fa anys "Història de Catalunya (modèstia a part)" i encara em va fer gràcia, potser perquè llavors era més jove, no ho sé, però puc dir que ja he acabat de llegir res seu.
A propòsit d'això, un altre tema és el dels llibres que ens regalen. A mi no me'ls acustumen a encertar. Tinc una tieta que sempre per l'aniversari i reis em regala algun llibre, bon costum crec jo. El problema és que sempre em regala best-sellers o llibres mediàtics d'aquests. Em va regalar "El codi da Vinci" quan jo m'havia jurat que no el llegiria i el vaig acabar llegint, encara que he de reconèixer que hi vaig disfrutar i me'l vaig empassar en un no res, tot i que a mig llibre em venien ganes de llençar-lo per la finestra, veient una bajanda darrera l'altre. Després va continuar amb "Àngles i dimonis" que em va semblar horrible i terriblement mal escrit, i després dos més d'en Dan Brown que he passat de llegir. El fet que a ella li agradin aquests llibres i que tanta gent els llegeixi li deu fer pensar que a mi obligatòriament m'han d'agradar... Bé, s'agraeix la intenció almenys.

Sàhara

Tot això que passa al Sàhara Occidental és una gran vergonya tant pel dret internacional com a nivell moral. Repugna la tolerància que tant els Estats Units com la Unió Europea tenen amb el Marroc, aquest estat totalitari que tanca nens a la presó per posar al Barça en el lloc del rei en el lema de l'estat. Se suposa que l'ONU va establir la descolonització dels països africans, però el cas del Sàhara és tant curiós com que va deixar de ser colonitzat per un estat europeu per passar a ser-ho pels seus veïns africans. I tot això és culpa d'Espanya, que li importaven una merda els seus súbdits africans i va firmar uns acords considerats totalment il·legals amb el Marroc i Mauritània per passar-los a ells el problema. En comptes de pactar amb el Front Polisario una sortida digna, van preferir vendre'ls. Suposo que devien pensar que als enemics ni aigua, i que ja els fotrien bé: a partir d'ara que lluitessin contra el Marroc, a veure com els anava. Sembla mentida lo fàcil que ho van tenir els marroquins per espantar el tigre de paper d'Espanya: enviar civils desarmats cap a la frontera. Si els veïns encara que vinguin sense armes et volen ocupar s'ha de fer alguna cosa. Fes un mur, posa tanques, filferros, posa mines si cal! Posa un camp de mines, ben indicat i qui hi passi que ho faci sota la seva responsabilitat i ja s'ho trobarà. Però no, als pobres saharauis que els donin pel cul. I ara, en comptes d'ajudar-los, encara van donant copets a l'esquena al rei del Marroc... Quina vergonya tot plegat i quina poca fe que podem tenir en l'espècia humana. L'home és un llop per l'home, cada dia ho tinc més clar. I el rei del Marroc més que un llop un veritable malparit. A França per problemes d'aquest tipus amb la monarquia van inventar un estri amb una fulla ben afilada, potser en alguns llocs caldria que en prenguessin nota.

L'avi Macià

En memòria i homenatge al President Macià, reprodueixo un poema que una senyora va recitar per telèfon al programa El Món a RAC1 fa uns quants anys i que he pogut recuperar:


La mort de l'Avi

Dintre d’una fosca tomba i mirant de cara el mar,
hi reposen les despulles d’un home noble i honrat.
Un home que pel seu poble tot ho va sacrificar.
No era l’home, era el símbol d’aquest poble català.

Ploreu-lo, homes i dones,
ploreu-lo també els infants,
ploreu a l’home que ens deixa,
per dissort dels catalans.

Al passar-lo per La Rambla, posat sobre del furgó,
fins els ocells van plorar-lo sentint-ne també el dolor.
Els jardins de Catalunya totes les flors van donar
per cobrir qui fou un dia un valent republicà.

Al sentir les canonades que del castell van disparar,
ara enterren el nostre avi, tot el poble va exclamar.
Però el poble no t’oblida i recordant-te cridarà:
Visca Catalunya lliure i el nostre avi Macià!

Ja ho hem vist tot!

Després d'aquest ple al sis ja no sé que més podem demanar. Ho hem vist absolutament tot i difícilment es podrà repetir un any com aquest. Un equip que fa vibrar l'afició amb un joc exquisit. El millor jugador del món. És més, els millors jugadors del món i gairebé tots formats a la casa i molts del país. Un entrenador pel qui bavegen tant les jovenetes com les àvies, amb cultura, compromès amb el club i amb el país. I un president que té clar que el Barça és més que un club i a quin país representa i l'ha situat a dalt de tot com a testimoni que les coses poden funcionar quan es fan bé i sense complexos. Pot tenir sortides de to, però és valent i coherent amb la seva manera de pensar. Què magnífic tot plegat. Ja veurem com acabarà aquesta temporada, però de moment aquest any de somni no ens el treu ningú: els sis títols, la golejada d'escàndol al Bernabeu, el petó de Puyol al braçalet amb la senyera al camp del Madrid, el gol d'Iniesta in extremis, la final de Roma amb el gol de cap de Messi d'una estètica implacable, les llàgrimes de Guardiola. HO HAVEU VIST??? IMPRESSIONANT!

Quant valdria una publicitat així?

Quant costa sortir a les notícies de la BBC? Quin preu té que Le Monde et dediqui un editorial i un trocet de la portada? Quant valdria una campanya de publicitat que aparegués als mitjans de comunicació més importants del món? Doncs això és el que van aconseguir ahir uns 200.000 ciutadans simplement fent el gest de posar una papereta en una urna tot i saber que aquell gest no tenia cap implicació legal i que només era defensar simbòlicament la democràcia i el dret del poble català a decidir lliurement. Només per això, ja es pot dir que ha estat tot un èxit. Se m'acudeixen poques coses que aconseguissin fer sortir tanta gent de casa. De fet, a part d'una victòria del Barça a la Champions no se me n'acut cap més, i amb la diferència que ahir el total de població era molt més petit que els que potencialment poden sortir a una celebració blaugrana.
He de reconèixer que en molts llocs els resultats no han estat els esperats, però s'ha de ser realista i veure amb quins mitjans s'ha fet, sobretot fora d'Osona, on en alguns llocs es van organitzar amb molt pocs mitjans i a corre-cuita. I tot i això ha anat prou bé. Si els catalans ja som capaços fins i tot d'organitzar un referèndum sense el govern, sense els partits i sense que ningú financi la campanya electoral, ja ho podem fer tot. Si per l'Estatut, que van estar setmanes menjant-nos el coco, enviant-nos sobres i sobres de propaganda, cartells per tot arreu... i no es va arribar al 50%...
Sigui com sigui, s'ha de felicitar a totes les persones que van anar a votar i van defensar que aquí nosaltres decidim i ningú ens pot trepitjar, i que a més, es va demostrar que els independentistes ja no són quatre gats, sinó que hi ha un bon gruix de la població que hi està força implicat. Ara serà qüestió de convèncer als indecisos, o als que hi tenen una mica de por per allò de que pot passar...

I què si se n'anava de putes?

El pobre (tot i ser més que millonari) Tiger Woods deu estar ben amargat. Si ja és mala sort tenir un accident de cotxe, ara han sortit tot un seguit de senyores i senyoretes que asseguren que eren les seves amants o que els pagava per mantenir relacions sexuals. Veig que la premsa groga de Madrid com ara el Mundo també n'hi està mirant de treure suc. Però això és en cap cas notícia? I què si se n'anava de putes? Què ens importa a nantros la seva vida sexual? Aquest senyor és un dels grans del golf i s'ha fet famós per això, no cal amargar-li la vida amb els seus problemes personals. En la societat hi ha molta hipocresia i doble moral. Per un costat, sembla que follar tant com es pot està ben vist, que queda modern, que es porta. Fins i tot moltes sèries de televisió indueixen a les adolescents a ser unes putetes i a fotre el polvet com més aviat millor. Després però, al personatge conegut que es descobreix que porta una vida sexual "diferent", el jutgen com si fossin la inquisició. El mateix Pedro J. Ramírez ho sap prou bé, ja que ell va se protagonista d'un vídeo a càmera oculta. També a un dels capos de la F-1 se'l va denigrat tant com es va poder perquè es va descobrir que feia pràctiques sado-masoquistes? I què si s'ho passa bé així? Als que realment s'hauria de condemnar és a les persones que revelen aquestes coses, als que ho publiquen i als que en fan notícia. I les putes haurien de tenir secret professional, com els notaris. I cadascú que frueixi de la manera que li agradi més. I si un té amants, el problema és seu i de la seva dona, no és un tema d'interès general. Les lleis haurien de protegir plenament la intimitat de les persones.

Putus paràsits colonitzadors subvencionats

La veritat és que era d'esperar, però no per això he flipat menys en veure aquesta notícia. Es veu que diverses federacions de "casas regionales" han signat conjuntament un text on se'ns avisa (o més aviat amenaça) de que això dels referèndums trenca la convivència, alerta també a partits com CiU i ERC que segons ells tenen unes actituds poc responsables, i el més important, ens recorden als pobres indígenes que la Sagrada Constitució deixa ben clar que la sobirania recau en la nació espanyola i que Catalunya no pot decidir res per si sola. Aquesta gent no són immigrants, són colonitzadors, i com a tals es mereixerien una resposta tant clara com ser deportats immediatament. Que no s'hi està bé a les espanyes que han hagut de venir aquí a tocar els ous? Aquesta gent de que van? No tenen ni la més mínima vergonya. No m'imagino cap català anant a viure a unes altres terres i voler-los governar i dir-los el que poden fer i el que no. I això de trencar la convivència, qui la trenca? De moment no la trenca ningú, i els únics que veig disposats a trencar-la són ells. Potser el que ens volen dir és que estan preparant les armes per sotmetre'ns si fem alguna cosa que no els agrada. Jo això ho considero una amenaça en tota regla. I el més gros és que tot és que aquestes "casas regionales" estan més que subvencionades. No per la metròpoli (amb diners de tots, però més dels nostres, és clar) sinó per la pròpia Generalitat, ajuntaments, diputacions i qualsevol entitat pública, sobretot les governades pels sociates que són gairebé el 100%. Per mi, la pròxima feria de abril que la vagin a fer al Sàhara. Ni un duro més per aquesta colla de paràsits!

"Lladres que entreu per Almansa no sou lladres de saqueig, que ens poseu la cova a casa i des d'ella governeu"