divendres, 9 de juliol del 2010

Inventari de banderes

Aquest vespre, tenia ganes de caminar i he sortit a donar una volta pel poble i m'ha vingut al cap que podria fer un recompte de les banderes que hi ha penjades, ja que aquest matí, passant amb el cotxe, he vist que n'havien aparegut moltes de noves. Cal dir que el que havia de ser una volta per estirar les cames s'ha convertit en una caminada quilomètrica, ja que he voltat de dalt a baix. No he passat per tot arreu, és clar, però sí que he donat un cop d'ull als carrers més importants i allà on pensava que hi podria haver banderes. Se me'n pot haver escapat alguna, però n'estic segur que la gran majoria les he captat. El meu, és un poble d'uns sis mil habitants, per qui vulgui veure'n les proporcions.
El resultat és el següent:
-16 estanqueres
-Almenys una més que només surt durant els partits, ja que ahir a la nit hi era i avui ja no.
-A més, dos bars que també es decoren amb banderes a l'hora dels partits.
-3 senyeres estelades
-1 senyera
-1 bandera holandesa
-1 bandera que em penso que és de la Reial Societat que la devien posar en pujar a primera divisió

Com que he volgut passar per tot el poble, ja he dit que he caminat realment molt, he passat per un barri pel que no passo mai ja que queda una mica apartat, que es va formar exclusivament amb la immigració castellana dels anys 60. Mig sorprès, encara que ho intuïa una mica, allí no hi havia absolutament cap bandera. En canvi, a les zones noves de cases adosades, on ha vingut a viure gent de fora, és on n'hi havia més, així com en blocs de pisos ja més antics, en que els seus propietaris originals n'han marxat i han llogat el pis a gent de fora.

Com que en un poble, encara que s'ha fet gran en poc temps, més o menys saps qui viu als llocs, i sinó ho preguntes, la conclusió que en trec és la següent:
Les persones que han penjat estanqueres al seu balcó són d'origen castellà i majoritàriament nouvingudes al poble durant els últims anys, no de fora de Catalunya, sinó de grans ciutats pròximes.
Aquí, la diferència que sobta (si la meva conclusió és encertada) és que els castellans que viuen al poble des de fa dècades o nascuts al poble però de pares forasters no pengen banderes i en canvi sí que ho fan els que han arribat fa poc. Això em pot fer pensar que el fet de viure en un poble petit fa que la gent nouvinguda s'integri millor, no tingui cap necessitat d'afirmar res davant de ningú i molt possiblement saben que al poble aquestes banderes a molta gent no els fan gaire gràcia, o potser és que realment tampoc a hores d'ara se senten espanyols, o si s'ho senten no necessiten explicar-ho a ningú. Els que han vingut de fora del poble, potser han vingut de zones on no hi ha hagut tanta barreja amb catalans i han tingut una visió menys extensa del "fet" català i s'han integrat menys. Segurament, el fet que uns pengin estanqueres i els altres no, és la conseqüència d'una adaptació a l'entorn on han viscut durant bona part de la seva vida.
Potser algú em dirà que tot això són bajanades, però és el que se m'acut ara, abans d'anar a dormir... Qui tingui alguna teoria, estaré encantat de que l'escrigui.

Actualitzo del dia 11 de juliol, poc abans del partit: Suposo que per la sentència i la manifestació d'ahir, però potser també per contrarestar les estanqueres, han aparegut al poble moltes senyeres i estelades. No n'he fet un recompte exhaustiu, però en són forces, i ara la cosa ja està més equilibrada, i potser guanyem i tot. També he vist dues estanqueres en llocs que l'altre dia no hi eren.

9 comentaris:

Josep Llorenç i Blat ha dit...

Bon dia de matí,

la pressumpció d'innocència o no és útil o és una desviació de la interpretació exacta de la realitat. Aquests emigrants recents que estenen l'estanquera no són innocents, ho fan per diversos motius, motius que combinen per donar el seu missatge a l'exterior de la sala on veuen la tele i on fan les menges de gaspatxo i sopes castellanes amb xoriços plens de greix i pebre vermell.

D'una banda, mostren la seva adhesió a l'equip que els representa, sobretot si guanya, i als jugadors que el conformen (Putxi, altrament conegut com Pujol, emocionat monàrquic i líder del futbol espanyol; Piqui, altrament conegut com Piquer, jugador jove i d'emocionada fúria espanyola; Busqui, altrament conegut per Bosquets; Txabi, altrament conegut per Xavi, líder indiscutible de l'entrecuix de la selecció espanyola, intel·ligent director...).

D'altra, demostren el seu suport en aquesta aventura mediàtica que supera les vergonyes acumulades per la bandera espanyola al llarg de la història. A la fi han acabat amb el pes dels fets denigrants del passat i la treuen, amb alegria i falsa innocència, als balcons i finestrals del país.

Què creieu? Que s'havien integrat? Doncs, no, esperaven el moment adequat. On vivien no fa gaire, van fer un tastet de catalanitat, però era incòmode; només ho van fer perquè se sentien insegurs a les reunions de la bressola, o a l'hora d'anar a la Casa de la Vila...

Però, ara, que han canviat de vila, anem a saber qui són, ja se senten satisfets d'haver millorat d'estatus i no cal fingir. Ni integració, ni catalanitat, ni res que s'assembli; que s'integrin els catalans, però a l'estat que acull les essències de l'espanyolitat: una, gran i opressiva.

Que s'ho confitin aquests catalans, que ja hem callat prou! Això pensen i això faran quan votin: PP, PSOE i CITIZENS. Ara veuran, aquests catalans, qui som! Això fan.

Reprodueixen a ca nostra l'esquema que els hi van aplicar durant segles a ca seva: l'opressió dels senyors propietaris sobre els morts de fam que eren ells. Ara, però, ja no ho són i ens van a fer viure com ells vulguin. Una fase més de la història.

Treure una estanquera al balcó fa mal i d'això es tracta. Més que si demostren una actitud de convivència saludable i treuen una estelada. És una qüestió d'imposar-se en un país que no és el seu.

Salut, República de Catalunya i a reveure.

Noctas ha dit...

El que jo penso és que no hi ha massa sentiment espanyolista a Catalunya., no estic veient banderes i la festa aquí apenes es nota..almenys de moment
Abraç:)

L'home del sac ha dit...

Interessant comentari Josep.

Noctas, jo he vist més banderes espanyoles aels catalans d'origen no quests dies que en tota la meva vida. I les banderes són a les zones on viuen gent d'origen castellà. És així de clar i demostra que tenen un sentiment espanyol, en canvi vas a barris perifèrics d'alguna gran ciutat i n'està tot ple. Avui he volgut passar en cotxe per Torreforta i Camplcar, barris dels afores de Tarragona on gairebé tot són gent d'origen castellà i n'està ple...
Si aquesta gent només posa la bandera perquè volen que guanyi aquest equip i per simpatia cap a la terra dels seus origens, encara, però em penso que en molts que la posen hi ha un sentiment de "rebot" i de dir que ja n'estan fart de les tocades de collons dels nadius.

marcguinjoan ha dit...

L'home del sac,

Els espanyols del teu poble treuen l'estanquera perquè són un més dels habitants de Torreforta, Campclar o del proper barri Gaudí de Reus que s'han permès el luxe d'anar a viure "al pueblo". Aquesta gent no viuen al teu poble; aquesta gent només hi dormen i per tant no tenen cap mena de problema en manifestar la seva espanyolitat en un poble on seria extremadament rar que algú dels de sempre traiés l'estanquera.
No en veuràs cap d'aquests mai de dialogar amb la gent del poble: i és que de fet, ni uns ni els altres ho desitgen. Aquest és el problema del creixement urbanístic desmesurat que s'ha viscut en els darrers anys al poble.
Aquesta gent són simplement colonitzadors i actuen com a tal en un ambient que coneixen hostil. Potser necessitarien una lliçó del "poble"...

salut!

L'home del sac ha dit...

Gràcies pel teu comentari, Marc.
Veig que més o menys estàs d'acord amb mi.
Aquesta gent, com que segurament només venen al poble a dormir, tant se'ls en fot si se'ls miren bé o malament. Potser ni els hi ha passat pel cap el fet que algú pot veure com una cosa estranya que hi hagi banderes d'aquestes als balcons en motiu d'un partit de futbol en un poble petit on tothom es coneix.
Això és el que ens ha portat el creixement dels últims anys. Les noves cases però, no s'han fet massa allunyades del poble, sinó a continuació mateix i allí s'hi han barrejat tant gent del poble de tota la vida que només ha anat a viure en una casa més gran amb els que han vingut de fora perquè buscaven la tranquil·litat i millors preus d'un poble.
Recordo que pel passat mundial o eurocopa, quan per primer cop al poble (almenys que jo recordi) es van veure banderes d'aquestes per les cases adosades (ni de bon tros tantes com ara i només per aquella zona), algú va fer una pintada a la paret del camp de futbol, prop d'aquelles cases on hi posava: "menys banderes espanyoles i més integració al poble".

marcguinjoan ha dit...

Jo recordo perfectament el xoc que va suposar veure banderes espanyoles al poble durant l'Eurocopa... també en recordo la pintada. Si aquest cop n'hi ha encara més ja és ben trist. Potser algun escamot de vilatans podria sortir a fer un acte de neteja...

Anònim ha dit...

Almenys que aquests que enarboren les estanqueres siguin més civilitzats que el ratot busca-bregues de Reus o els que ara fa dos anys, amb motiu de la victòria a l'Eurocopa, van cremar senyeres a la plaça Prim de Reus amb l'impunitat de la Guàrdia Urbana o del portaveu del PP al ajuntament que no va voler mullar-se a condemnar aquell acte.

L'home del sac ha dit...

Doncs sí Marc, va ser un xoc, més que res perquè molts no ens haguéssim imaginat mai veure aquestes banderes pel poble... Ja et dic que ara en són moltes més. Suposo el fet que la selecció espanyola hagi arribat tan lluny ha donat temps a molts d'anar-ne a comprar.
Anònim, me'n recordo d'això que dius, i els que van cremar les senyeres de la festa major a la plaça del Prim van ser seguidors madridistes quan el Madrid va guanyar la última lliga, com també van tacar amb pintura blanca l'estàtua del General Prim. Durant la última Eurocopa també es van cremar senyeres, em penso que al passeig. Molt em temo que si avui guanyen, aquest episodi es repetirà a molts llocs. El trist és que hi ha persones que han estat a la presó per cremar una estanquera i en canvi, per cremar senyeres, que teòricament estan protegides per la mateixa llei, no els fan re, ho consideren un incident aïllat i prou.
Conec una persona que va viure la victòria d'Espanya a semi-finals des d'una població de l'àrea metropolitana i els insults contra Catalunya que va sentir van ser terribles.

Anònim ha dit...

Aquest recompte també el vaig fer per Barcelona el amteix dia 10 i les senyeres i estelades, almenys pel meu barri, guanyaven per força.
Tenint en compte la brutal campanya per tots els mitjans que hem tingut de nacionalisme espanyol, encara se n'han penjat poques. No és que siguin més que abans, senzillament ara ho mostren. Tampoc ens hem de preocupar excessivament (tot i que fa mal veure-les, és clar) per això.