Existim. I existeixen.

Dec ser dels pocs ciutadans d'aquest país, que a favor d'uns o dels altres no vaig veure la final de diumenge. No només això, sinó que de partit de la "roja" no n'he vist ni un en els últims quatre anys. Per no veure, no he vist ni el gol d'Iniesta, ni el cop de cap de Puyol, ni com aixequen la copa, ni les celebracions. Tot el que he vist ha estat la foto d'en Jimmy Jump (Creu de Sant Jordi ja! que a d'altres els l'han donat per menys) i dos petons, el d'en Puyol a la senyera, potser per redimir culpes, i el d'en Casillas a la seva xicota. Ja sé que és un gran equip, no dubtava que guanyarien, però vaig preferir no veure-ho. Només de pensar en totes les celebracions que vindrien després, em posava malalt. Ja vaig dir que si alguna cosa va deixar clar la mani de dissabte és que existim. Si alguna cosa ha deixat clar el partit de diumenge és que ells existeixen. No els puc quantificar, però existeixen i no són pocs. I no em refereixo a que hi hagi gent que vulgui que guanyi Espanya. Em refereixo a que hi ha gent que volen fer-nos desaparèixer del mapa. Una cosa és alegrar-se d'alguna cosa i l'altra sortir-ho a celebrar d'aquesta manera, posar banderes per tot arreu, anar tot el dia amb la camiseta vermella. Molta d'aquesta gent no en tenen prou ells en ser espanyols, sinó que volen que ho siguem tots i intueixo que algunes d'aquestes reaccions durant aquest mundial no són més que un rebot contra el pesat nadiu que intenta que el seu país encara sigui reconeixible. Aquestes demostracions d'espanyolisme amb la que està caient només poden voler que aquesta gent no saben ni el que és Catalunya i els importa una puta merda la seva supervivència. Diumenge al matí vaig sentir gent burlant-se de la manifestació de dissabte i dient: "Hoy nos toca a nosotros". Aquest "nosotros" és terrible, perquè ells mateixos s'exclouen en un bloc a banda i deixen clar que els importen una merda les reivindicacions econòmiques i d'auto-govern. Després diran que Catalunya és Espanya, però amb frases com aquesta deixen clar que saben que no, que els catalans són diferents i ells són un món a banda. El que són en el fons és uns colonitzadors. Em sembla molt bé que se n'alegrin de les victòries de la selecció del seu país d'origen, i més quan juga tan bé com diuen, però és inhumà anar a un altre territori i voler-hi imposar la teva identitat. És criminal. Durant la manifestació, a RAC1 van comentar la possibilitat d'anar cap a una situació on la societat estigués dividida en dos blocs impermeables, com la basca. Ho veig difícil, perquè el catalanisme és un moviment bastant integrador i no tenim els problemes de violència que tenen allà, però el risc existeix. Un petit bloc de colonitzadors irreductibles hi és, i per altra banda, cada cop més els catalans tenim més clar que cal trencar amb aquest estat. No me'n vaig recordar de comentar-ho en l'altre escrit, però anant cap a la manifestació, ens van tirar des d'un terrat uns globus immensos d'aigua. Per sort era aigua, esperem que a ningú se n'hi vagi prou la bola... I escolta, que si no els agrada aquest país, de trens en surten cada dia.