Recordo que la nit abans de les consultes sobre la independència del 25 d'abril, estava amb un grup nombrós d'amics, parlant sobre la jugada de l'endemà. Alguns podíem votar i d'altres no, però a tots ens feia gràcia la possibilitat de que Catalunya fos un estat normal a la Unió Europea. N'hi havia un però, que també li feia gràcia, però no ho veia clar del tot. Que si "seríem un país massa petit", que si "Catalunya no és Holanda", que si "el millor seria estar dins una Espanya federal que ens respectés, encara que això no sembla possible", etc. L'endemà va anar a votar, suposo que pel sí, encara que no descarto el vot en blanc. Doncs ahir, aquesta persona em va reenviar un correu electrònic amb el manifest de Solidaritat Catalana demanant suport perquè es formi aquesta coalició, només unes hores després que aquesta s'hagués presentat. Coses com aquestes demostren que alguna cosa s'està movent. Potser a poc a poc, i com que estem més ocupats en altres coses ni ens n'adonem. Fa anys, l'independentisme era una opció marginal i ara mateix en molts àmbits és la cosa més normal del món. Segons les enquestes no fa pas tant no érem més del 20% i ara ja les últimes enquestes ens posen bastant pel davant del no. Només són enquestes i no ens podem fer il·lusions a partir d'això, però només olorant una mica es veu que el flaire és diferent.
Definitivament, alguna cosa es mou en aquest país. Potser sense adonar-nos-en, el centre de gravetat ja ha canviat. Es sabran moure ara els partits?
Definitivament, alguna cosa es mou en aquest país. Potser sense adonar-nos-en, el centre de gravetat ja ha canviat. Es sabran moure ara els partits?
3 comentaris:
Ells segur que no,però nosaltres si.
Hi ha moltes ganes i il·lsuió perquè aquesta coalició tiri endavant (compte amb el nom, k està registrat per uns pesonatges ben funestos). Ni que aconseguís entrar amb uns pocs diputats, serivira per a espavilar els aprtits polítics actuals per a apressar-se i fer el pas. A veure si hi ha sort i es configura!
A veure... quina llàstima que els partits parlamentaris prefereixin mantenir el seu vedat privat que posar per davant els interessos del país...
Al final potser serà només una coalició entre DCat i Rcat, si s'entenen, clar, perquè per tot el que he sentit de Rcat, és més una secta que res més. En Carretero ha fet tot el que va dir que no faria. A veure si unint-se amb en Laporta els pot encolomar gent amb cara i ulls a les llistes.
Amb el nom, he sentit per part de gent que hi està posada, que no hi ha problema, ja que ho tenen tot previst... potser el nom final seria Crida a la Solidaritat Catalana o alguna cosa així.
Publica un comentari a l'entrada