Companys

Encara que no sigui políticament correcte dir-ho, penso que el president Companys és una de les persones més injustament mitificades de la història de Catalunya. Tot país té mites històrics, i segurament és necessari que hi siguin, però a vegades crec que d'en Companys se'n fa un gra massa. No oblido, ni vull obviar, i respecto profundament, el fet que fou assassinat pel feixisme per representar el país i les idees que representava. Però crec que això no ens pot evitar tenir una visió crítica sobre la seva figura. I el cert és que penso que segurament fou el pitjor president de la Generalitat que mai hagi tingut Catalunya, segurament fins i tot pitjor que en Montilla. En Macià es veu que mai se n'acabà de refiar i amb raó. Va ser totalment irresponsable proclamant l'estat català en el pitjor moment, però el pitjor encara havia d'arribar. En començar la guerra civil i produir-se la revolució, es va agenollar davant dels qui sembraven el terror. En cap moment intentà aturar-los, imposar la seva autoritat, i si es veia incapaç de garantir l'ordre públic, plegar veles; però al contrari ,va rebre als líders anarquistes al Palau de la Generalitat, els líders dels que estaven matant i sembrant el terror per tot Catalunya, i es va posar a les seves ordres. Potser més per covardia que per gust, no ho sé, però en tot cas és indigne d'un president de la Generalitat. Cert és, i cal destacar-ho, que va ajudar gent a poder fugir; molta gent segurament. Però no n'hi ha prou en que ajudés a gent a fugir, hauria d'haver-se posat davant dels terroristes i no als seus peus. Tot això no es diu, i la gent de la meva generació tenim la tendència a acabar pensant que la guerra civil va ser una guerra de bons i dolents, de feixistes contra demòcrates. Potser ho podria haver estat , però va ser una cosa ben diferent. Va ser una guerra de totalitarismes oposats, a cap dels quals els importava la població que quedava al mig. I d'això no se'n parla... No paren de fer homenatges a les víctimes del franquisme, cosa que em sembla bé, però no hi estar totalment d'acord fins que no es reconeixi realment el que va passar i es respectin a totes les víctimes per igual.
També em sorprèn molt tot això de la nulitat del seu judici. Jo crec que no cal demanar-la, ja que el judici ja és nul per concepte. Un judici fet per militars sublevats no pot tenir cap validesa. Crec que amb això ja n'hi ha prou, no cal invalidar una cosa que per concepte ja no és vàlida.