Ensenyament i nou govern

Porto uns dies en que estic a la feina però sense tenir feina. L'avorriment és infinit i no hi ha res a fer, encara que el cap ens vol veure fent coses per trivials que siguin. Intento matar l'estona escrivint i llegint articles de tota mena (amb la mirada inquisidora i de mala bava de la companya del costat, però sense ni dirigir-nos la paraula). Llàstima que tot i que m'agrada escriure, no tinc prou imaginació ni estic capacitat per escriure ficció, sinó aprofitaria de valent les meves hores de treball i ja tindria alguna novel·la acabada.

He llegit que n'Alfons Lópèz Tena, en una entrevista, diu que aquest nou govern és mediocre. No hi estic d'acord en absolut. Potser no és el govern dels millors, però només sentir algunes declaracions d'intencions de nous consellers, es veu que és un govern amb idees clares i amb ganes d'afrontar alguns problemes.
Les declaracions de la nova consellera d'ensenyament m'han agradat i molt. En aquest país hi ha un problema de base. No sé si és educatiu o de valors, però que una manera com el pot afrontar el govern és a través de l'ensenyament. En un moment en que sembla que molts pares han defugit de la seva responsabilitat educativa, cal reforçar l'autoritat dels mestres. Cal posar un codi de conducta clar. Cal perseguir i acotar les actituds que porten al gamberrisme, al consum de drogues i alcohol, a la pèrdua del respecte cap als altres, al conformisme, a la incultura. Cal potenciar la cultura de l'esforç.
Passar ara mateix per davant d'un institut a l'hora de la sortida és un espectacle dantesc de nenes de tretze anys ensenyant el tanga, fumant porros i pensant només on es faran el següent pircing o tatuatge, sense el més mínim interès per res més que no sigui arribar a casa i escurar la cartera dels pares. Evitar aquestes actituds és cosa bàsicament dels pares, però molts no ho fan. Amb l'excusa de que com que no sé qui li deix fer això al seu fill, doncs jo també li he de deixar fer perquè no sigui menys, es va fent grossa la bola i es va permetent que els nens facin el que els hi dóna la gana, sota tot tipus de males influències. Ja que els pares no fan la seva feina, cal posar fil a l'agulla des del govern, i en aquest sentit, aplaudeixo a la nova consellera.
Una cosa que crec que ha afavorit certes actituds en adolescents cada vegada més joves, ja fins i tot pre-adolescents, és l'avançament de l'edat d'entrada a l'institut. En parlava fa uns dies un article a Nació Digital, però jo ja ho pensava des de fa molt. És més, ho vaig veure amb els meus propis ulls. Jo vaig seguir el pla educatiu d'abans, i vaig anar a l'escola primària fins a vuitè d'EGB, però poc després ja hi va haver el canvi, i al mateix institut on anava jo, vaig conviure amb canalla que feien unes coses que els de la meva edat mai de la vida ens haguéssim atrevit a fer amb la naturalitat que ho feien i sense amagar-se de res. A l'escola, érem els més grans, però barrejats amb els petits, i mai ens haguéssim atrevit a posar-nos a la porta a fumar un peta, ni tan sols tabac, al davant de les mares que anaven a buscar als petits. A l'institut, un nen de dotze anys, veu a un de disset fumant i vol fer el mateix per sentir-se gran. Em sembla que hi ha la tendència a creure que per més normes que transgredeixin, més adults seran, i és al contrari, més canalla i més immadurs es tornen.