Aquest cap de setmana, per raons diverses que no venen al cas, m'he trobat a Barcelona amb un antic company d'universitat. És d'aquests que va anar a una escola privada d'aquelles on als divuit anys et regalen el títol de batxillerat, el carnet del PP i l'afiliació a l'Opus. D'aquests que tot i ser de família catalana de tota la vida, escriuen el seu nom en castellà. D'aquests que parlen català a casa, però gairebé d'amagat i amb vergonya, perquè després utilitzen el castellà per tot. Dels que menyspreen qualsevol senyal de catalanitat. D'aquests que es diuen liberals per titllar de totalitaris als socialistes, però després mantenir que Espanya és "una grande y libre". Dels que escolten la COPE i coses pitjors. D'aquells que van més a missa que ningú però estaven a favor de la guerra de l'Irac, contradient així al Papa Joan Pau II. Fins i tot, d'aquests que tot i haver estat del Barça i molt, fins a l'edat adulta, es van fer de l'Espanyol perquè el Barça d'en Laporta s'identificava massa amb el catalanisme.
Doncs bé, comparat amb la gent que vaig veure aquest cap de setmana, aquest antic company meu és un moderat.
Vaig coincidir amb antics companys seus d'escola i el que vaig veure i sentir és d'un radicalisme imperialista espanyol difícil d'explicar.
Evidentment, no són el tipus de persones amb qui em posaria a parlar de política, i més tenint en compte la meva inferioritat numèrica, però és que era inevitable. Qualsevol tema, per estúpid que fos, el relacionaven de seguida amb el totalitarisme de ZP i els analfabets catalanistes que per ignorància i maldat ataquen la unitat d'Espanya.
El més bo, és que no tenien cap altre argument que no fos la demagògia i quatre consignes apreses, no pas massa diferents a les que podien aparèixer als llibres escolars de temps pretèrits. Coses com ara "Catalunya nunca ha sido nada y ahora dicen que es un país".
De forma indirecta, però clara, se'm va titllar d'analfabet, manipulador, “gilipollas” i de ser de CiU i d'un poble perdut per les muntanyes on no hi ha arribat ni la cultura ni l'electricitat. Més que idees, que poques van demostrar tenir-ne, només mostraven la burla i el menyspreu cap al que pensa diferent. Ganes de ridiculitzar i prou.
I aquesta gent, algun (pocs) de cognoms catalans i d'altres de cognoms d'origen foraster, eren tots nascuts a Barcelona, però no tenien el més mínim senyal de catalanitat al seu damunt. Ans al contrari, una identificació tan gran amb Espanya que els portava a menystenir, per considerar-ho inferior, qualsevol altra cultura i llengua. Em penso que el que deu passar pel seu cap deu ser: "Sent una cultura tan superior, com pot ser que hi hagi persones que podent ser espanyols vulguin ser diferents?" Fins i tot van dir que molts dels independentistes actuals són fills d'immigrants (de fora d'Espanya, és clar) que es pensen que així seran més catalans que ningú. I això m'ho va dir un que sí que realment era fill d'immigrants, castellans en el seu cas.
Entenc que jo els devia semblar rupestre, parlant català al seu costat. Res més que un ximpanzé de qui riure's i tirar-li cacauets.
Llàstima que de ximpanzés d'aquests encara en quedin bastants i toquin tant els ous, devien pensar.
Doncs bé, comparat amb la gent que vaig veure aquest cap de setmana, aquest antic company meu és un moderat.
Vaig coincidir amb antics companys seus d'escola i el que vaig veure i sentir és d'un radicalisme imperialista espanyol difícil d'explicar.
Evidentment, no són el tipus de persones amb qui em posaria a parlar de política, i més tenint en compte la meva inferioritat numèrica, però és que era inevitable. Qualsevol tema, per estúpid que fos, el relacionaven de seguida amb el totalitarisme de ZP i els analfabets catalanistes que per ignorància i maldat ataquen la unitat d'Espanya.
El més bo, és que no tenien cap altre argument que no fos la demagògia i quatre consignes apreses, no pas massa diferents a les que podien aparèixer als llibres escolars de temps pretèrits. Coses com ara "Catalunya nunca ha sido nada y ahora dicen que es un país".
De forma indirecta, però clara, se'm va titllar d'analfabet, manipulador, “gilipollas” i de ser de CiU i d'un poble perdut per les muntanyes on no hi ha arribat ni la cultura ni l'electricitat. Més que idees, que poques van demostrar tenir-ne, només mostraven la burla i el menyspreu cap al que pensa diferent. Ganes de ridiculitzar i prou.
I aquesta gent, algun (pocs) de cognoms catalans i d'altres de cognoms d'origen foraster, eren tots nascuts a Barcelona, però no tenien el més mínim senyal de catalanitat al seu damunt. Ans al contrari, una identificació tan gran amb Espanya que els portava a menystenir, per considerar-ho inferior, qualsevol altra cultura i llengua. Em penso que el que deu passar pel seu cap deu ser: "Sent una cultura tan superior, com pot ser que hi hagi persones que podent ser espanyols vulguin ser diferents?" Fins i tot van dir que molts dels independentistes actuals són fills d'immigrants (de fora d'Espanya, és clar) que es pensen que així seran més catalans que ningú. I això m'ho va dir un que sí que realment era fill d'immigrants, castellans en el seu cas.
Entenc que jo els devia semblar rupestre, parlant català al seu costat. Res més que un ximpanzé de qui riure's i tirar-li cacauets.
Llàstima que de ximpanzés d'aquests encara en quedin bastants i toquin tant els ous, devien pensar.
7 comentaris:
Bon dia i bona hora,
la qüestió és que ja hi són aquí de fa segles i reviscolen quan el vent bufa a favor seu.
Amb RodrígueZ i Montilla han agafat oxigen renovat i avançaran amb força, segurament, a les eleccions del maig. No serà una passa definitiva, però sí suficient per fer-nos una mica enrere, sense capacitat de recuperació. Confien que, amb un parell de dècades, ja hauran instaurat a Catalunya, el que han fet a València i han iniciat a Mallorques.
Tot plegat serà el resultat dels mals moviments dels polítics autoqualificats de catalans: en Mas i la seva poca autoconfiança, en Nadal i la seva inseguretat davant el PSOE, n'Herrera i la seva servitud a la Internacional Comunista, en Puigcercós i la seva adicció als greixos, i els quatre gats d'en Laporta, etílics impertèrrits enganxats a vicis varis d'adolescent impulsiu. No cal fer esment de l'aportació dels residents espanyols a Catalunya, que cada dia s'assemblen més als de The Walking Dead, sobretot per la gana que tenen de trinxar-se el cadàver de Catalunya.
Només tenim una solució: bandejar les emocions, negatives i positives, i anar per feina. Declarar la independència pertot arreu a tothora i ja veurem qui surt més malparat, perquè si anem per diàlegs i per fer bones accions, només serem per rebre. Perquè mireu si fa anys que vau anar a la Universitat i res, o com si res.
Salut i República de Catalunya!
I a Salt, doncs, ja veieu, quin èxit d'integració i solidaritat intercultural.
Avui he sentit les declaracions d'en Rajoy sobre el fet de que es parlés català al Senat, a partir d'ara.
Com vols que tiri endavant?Un polític que se suposa que té cultura i criticant el fet de que es parlin tantes llengües.Que vols que s'aprengui al costat d'aquesta gentussa?
Imagina't com deu ser l'ambient per on es mou aquest noi,pel fet que hagi canviat tan.Com es poden deixar influenciar tan?
Aquests exercicis van bé de tant en quant per recordar perquè perseguim uns determinats ideals.
El pitjor és el pet, l'erupte, la consigna, l'slogan, el pensament que no pesna sinó que imita. Tot plegat és lamentable. A Espanya hi ha massa golpista. D'aquí la nostra guerra civil i les dues espanyes i la impossiblitat de trobar un pont d'unió. en fi...
Jo m'he topat amb aquests tipus de gent pel meu bloc però mai he sapigut si realment parlaven seriosament o eren un escarni (Jorge Javier i gent d'aquesta, no se si la recordes). Per la vida real m'agradaria topar-me amb aquesta supèrbia que comentes tu, ja que crec que el debat seria força dinàmic i entretingut.
També és curiós el cas d'una amiga meva que sempre havia parlat català però els seus estats del facebook són sempre en castellà.
www.comentalsostres.blogspot.com
A la zona alta de Barcelona és on hi ha més éssers d'aquesta mena. Des de la seva posició més que acomodada gràcies als papàs poden escupir tota la seva merda i menyspreu amb total tranquil·litat. És trist, però existeixen. A més, són incapaços de raonar. Pensaran així tota la seva vida i cap raonament per més correcte que sigui els farà canviar d'opinió.
Publica un comentari a l'entrada