dilluns, 10 de gener del 2011

Nacionalismes oberts i tancats

Normalment no utilitzo el blog per posar escrits d'altres persones, però avui no puc deixar de destacar-ne un que m'ha sorprès especialment i m'ha deixat un bon gust de boca. Es tracta d'un article sobre la crítica fàcil de titllar algú de nacionalista o fins i tot nacionalista tancat simplement pel fet de voler que la seva cultura i nació sobrevisqui, i també de la típica fal·làcia espanyolista de dir que Espanya és una nació des dels casaments dels reis catòlics o fins i tot abans (des de la pre-història segons alguns!) És un article d'una serenitat profunda però que va molt directe, que només pot haver estat escrit per una persona que viu entre l'oració i la reflexió, com és el cas d'un monjo de Montserrat.

Aquí us el deixo:

HILARI RAGUER
De nacionalismos abiertos y cerrados

3 comentaris:

Granollacs ha dit...

Gràcies per descobrir-me'l. És una autèntica meravella!

Anònim ha dit...

Bon dia i bona hora,

bona hora la de la lectura del text de n'Hilari Raguer, que ha sabut ser fidel als seus antecessors en fer seus, també, els mots ja dits sobre la destrucció de Catalunya:

"per destruir-la caldria destruir el sòl, la fresca de les nits, el tipus d'aliments, la qualitat de les aigües, l'home sencer."

I és que, diuen els de més enllà, que som com som perquè "ser català és -els sembla- una obsessió,amb els avantatges que comporta ser castellanoandalús".

??????????????????????????????

Bé, tu, un plaer llegir-ho, malgrat les dificultats que em produeix fer-ho en estranger; sort que tinc el traductor de Google.

Salut i República de Catalunya!

Anònim ha dit...

L'altre gran intent per part de determinats ceercles ha estat el d'associar el ancionalisme català a la "dreta" o als "negocis". Els "bons", és clar, eren ells, els "no-nacionalistes".
No hi ha nacionalisme més tancat que l'espanyol. I pocs de tan oberts com el català.