Cagar fills

El passat cap de setmana vaig estar a casa d'uns amics que viuen en una ciutat del cinturó metropolità de Barcelona. A la nit, alguns volien sortir i em van convèncer per anar a una discoteca, es veu que bastant coneguda, situada en un polígon, no sé exactament a on. Només entrar-hi, vaig veure que allò més aviat era una cosa entre el Chikipark i killolàndia. Jo que em considero encara molt jove, allà em sentia com si fos un avi. Se suposa que allí s'hi pot entrar a partir de 16 anys, però n'hi havia que no devien tenir ni aquesta edat; a més que el normal seria que no hi poguessin entrar menors, que tampoc se'ls pot servir alcohol a aquelles hores, i menys d'altra graduació. Les adolescents, ben mones i maquillades elles, totes lluint escot, ensenyant cuixa, o les dues coses, anant clarament a provocar als mascles. Tinc la sensació que les adolescents cada cop estan més bones i cada cop són més guarres. Els killets, tots tallats pel mateix patró: ara es veu que el que es porta són dues arracades de brillants. Les cambreres amb tanga i ensenyant gairebé els pits. El soroll que sonava pels altaveus, alguna cosa tipus reggeton, molts i molts decibels per sobre del que es perjudicial per l'oïda. Allí es consumia alcohol sense cap control i es fumava sense parar. El DJ cridava al descontrol: "alcohol, alcohol, alcohol, hemos venido a emborracharnos..." i després animava a les adolescents a pujar a l'escenari i despullar-se a canvi de consumicions, cosa que no va passar, però pel que em van dir sí que passa algunes vegades. De sobte, veig que al meu voltant tothom s'aparta corrent: un crio comença a vomitar, amb una ona expansiva que ho pringa tot a dos metres. Just després sento una melodia molt coneguda pels altaveus: és la versió maquinera dels Segadors! Tots els killets entren en èxtasi i ballen contents, potser sense saber ni quina música és. Després ve una bona sesssió de música dance que em fa recordar bons temps, ja que posen tots els temes engaxosos que escoltava per la ràdio deu fer uns dotze anys, quan fins i tot els 40 Principals tenien un programa amb música d'aquest tipus. Ja són més de les quatre de la matinada i surten dues ties esculturals a l'escenari, amb poca roba, que comencen a tocar-se i fer-se petons fins a quedar totalment despullades. Crec que ja ho hem vist tot, i amb unes copes i uns graus de temperatura de més, és el moment d'anar a dormir, encara bastant estupefacte per tot l'espectacle de la nit.
Com poden permetre els pares que els seus fills estiguin a les tantes de la matinada en llocs així? Què no saben on van? No veuen com surten vestides de casa les seves filles? Per què els donen tants diners com per poder-se emborratxar? No veuen en quin estat arriben a casa al matí? No els preocupa el que puguin fer els seus nens tota la nit fora de casa? Potser és que estic fet a l'antiga i sóc molt de poble però diria que tot això només porta a una degradació moral de la societat, i no em refereixo a l'actitud dels fills, sinó a la dels pares que ha provocat la dels fills. I em ve al cap si jo seria un bon pare. Què faria la meva filla de setze anys quan em digues per sortir fins a les sis de la matinada perquè totes les seves amigues ho fan així i jo li digués que no? I si el fill de divuit em demana seixanta euros per sortir de festa i evidentment li dic que no?
El problema és que abans els fills es parien, ara es caguen.