dimarts, 3 d’abril del 2012

Com desfer-se de quatre cadàvers

Un amic meu matà quatre homes. No volí aprofundir en els mètode ni en els motius. Tot el que sé és que eren mala gent, d'ambients tèrbols i que li feien xantatge i el volien destrossar. Finalment els convidà a sopar per negociar amb ells i els enverinà. Els tenia al mas, ja en estat des descomposició i sense saber que fer, em demanà ajuda. El més curiós és que no dubtí ni un moment que l'havia d'ajudar. Pensí moltes maneres i no aconseguia decidir-me per cap. Fer un forat molt profund i enterrar-los era la primera idea, però molta feina a cavar i risc que ens veiés algun veí. Una altra manera era fer venir directament una màquina a fer el forat, amb l'excusa que diversos animals del mas estaven malalts i s'havien de sacrificar i caldria enterrar-los a bastanta profunditat. Molts riscos també. A més, l'enterrament l'hauríem de fer de nit i sense llum. El mas és a prop d'una carretera i no queda gaire amagat; podien passar els mossos per allí, veure gent de lluny amb una llanterna, sospitar i entrar a veure que passava. També vam pensar en llençar-los al pou. Això volia dir que l'aigua estaria contaminada una bona temporada, si no contaminava la del veí i tot i sempre hi ha el risc que la bomba s'espatlli o el pou es quedi sec i s'hi hagi de baixar. Fins i tot vam pensar en omplir-lo de terra i deixar-lo inutilitzat, però llençar tanta terra al pou era una feinada lluny del nostra abast. L'altra idea era llogar una barca i anar a llençar-los mar endins. Arriscat també el trasllat dels cadàvers i cap dels dos era home de mar. Passava el temps i no ens acabàvem de decidir, però calia fer alguna cosa. Pensava també que faria si ens enganxaven. No podria negar la meva implicació... Em quedà clar que m'hauria de declarar culpable d'encobriment d'un crim. Diria que jo ja m'ho trobí tot fet, que no hi tinguí res a veure i que el que fiu, ho fiu pensant en la seva dona i el seu fill, que tindria el pare a la presó i que en el fons, aquella gent els volien fer mal. Després també pensava que si el meu amic havia sigut capaç de fer allò, podria continuar anant a sopar a casa seva de tant en tant com si res? Qui em deia que per por a que el delatés no m'emmetzinaria també a mi? 
Entre totes aquestes divagacions m'he despertat, i reconec que he estat una bona estona sense saber si els cadàvers eren reals o no.

8 comentaris:

GukGeuk ha dit...

Les pastilles, homedelsac, no oblidis preeeendre-les haha.

El crim està malament fet des del començament. Hauría d'haver-los enverinat lluny i deixar allà els cosos. Ademés la poli hauría pensat d'entrada que era una dóna per la sutilessa de l'assumpte: els homes acostumen a matar violentament. Ademés no veig reunits a la taula i menjant a un grup d'enemics. Estrany.

Vista la situació de l'amic, només podría "descobrir-los" ell mateix llençats a la voreta del riu, a prop seu, i trucar a la poli. Però una bona polícia l'agafaria igual igual. O podria cremar-los en un lloc llunyà.

Encara que vist el cas de Marta del Castillo, els pot llençar al mig del carrer i que no passi res.

maria ha dit...

També te'ls pots menjar, com els serbis que van tirar els ossos al riu Manzanares.

Noctas ha dit...

Molt ben escrit. Esfereïdor el somni...saludus

L'home del sac ha dit...

El que més em preocupa és que en els somnis, com en la vida real, no sàpiga mai dir que no...

GukGeuk ha dit...

Això, diuen, és qüestió de manca d'autoestima. Es suposa(vaja, diuen) que la gent que no sap dir "NO" vol agradar a la gent propera tan si es fa mal amb l'ajuda com si no.

Si et suposa un problema procura assemblar-te més a l'home del sac, que diu que no a tot café aliè que es presenti hehehe

L'home del sac ha dit...

Potser l'home del sac és com és per no assemblar-se gaire al seu alter ego.
I bé, qui sap si algun dia aquest que no sap dir que no et convidarà a unes copes de patxaran... potser quan siguem independents...

L'home del sac ha dit...

I per cert, ara potser em consideraràs un heretge, però el patxaran no sé ni quin gust té...

GukGeuk ha dit...

Doncs és molt molt dolç i es nota bastant l'alcohol. Personalment m'encanta, excepte "La Navarra", que no m'agrada gens.

Crec que t'entenc, a mí em passa una cosa semblant. És com quan dóno un bon consell sobre què s'ha de fer (que al cap i a la fi és que m'agradaria ser capaç de fer) i després no el segueixo( que al cap i a la fi és com sóc i el què faig).

Però crec que ens passa a tots. Hi ha blocaires que per la xarxa em semblàven superbis o amargats i cara a cara eren uns solets, humildes i amb bon humor. GukGeuk s'enfada sovint al bloc i a la realitat, jo, sóc irritablement tranquil·la haha