CUP

Sorpresa, però relativa. El seu creixement era esperat, perquè presentaven moltes més candidatures i perquè fan molta feina des de la base, però no se’ls esperava amb tanta força. Es deia que podien arribar a entrar a Girona, però ningú es pensava que en poguessin arribar a treure tres i que esborressin Esquerra del mapa allà on hi competien, i fins i tot en algun lloc fer mal a ICV.
A Reus mateix, em penso que ningú hi comptava, sobretot entre els polítics tradicionals, encara que ja hi havia indicis. Durant els últims dies de campanya em vaig moure bastant per Reus i es veia que certs ambients joves de la ciutat estaven molt mobilitzats amb aquesta candidatura. Dissabte, ja em quedaven pocs dubtes de que hi podria haver sorpresa. Em vaig trobar a una coneguda, d’una família més aviat benestant i em va dir que els votaria, que eren independentistes, que coneixia a algun dels candidats i que els faria confiança. No crec que precisament sigui comunista ni desitgi que col•lectivitzin els negocis de la seva família, així que vaig veure clar que el vot a la CUP era una cosa força àmplia, sobretot entre el jovent. Jovent que segurament, a més d’ideologia, n’estan bastant farts dels polítics tradicionals i troben en la CUP una puresa que tots els altres ja han perdut. Una puresa que potser va tenir ERC algun dia, però que va perdre tan ràpidament com algunes de les seves sigles. I la veritat és que aquestes candidatures han fet mèrits per guanyar-se aquesta confiança, basant-se en les assemblees i en ser una veu permanent dels seus votants, no acostar-se al poble només quan venen eleccions, i que a més renuncien a entrar en qualsevol govern en el que no puguin influir molt significativament.
Ideològicament, he de dir que no m’agraden. És més, és una ideologia perillosa que si li treus certa bona voluntat ens podria convertir en una mena de Corea del Nord. L’altra cosa és que per ells l’independentisme va lligat a la ideologia i no entenen una cosa sense l’altre. Amb els resultats obtinguts, podrien ben bé presentar-se a les eleccions al Parlament amb possibilitats d’èxit, especialment a Girona. Podrien així contribuir a l’eterna fragmentació independentista. O podrien posar seny i donar suport a una candidatura més àmplia per aconseguir la independència i de moment continuar amb la feina municipal que sembla que la saben fer bé. Un seny que per exemple no ha tingut SI, volent-se posar en batalles que no són les seves i no centrant-se en el que saben fer bé, la feina al Parlament, contribuint així a que les CUPS i altres candidatures locals no els veiessin com uns competidors que els volen esgarrapar quatre vots on no tenen cap possibilitat d’èxit, excepte les ganes de contribuir a fer desaparèixer del mapa a ERC.

Avui he llegit en un diari digital un comentari que m’ha agradat molt, sobre l’eterna fragmentació de l’independentisme i les ganes de competir i anul•lar-nos entre nosaltres: “Arribarà un dia en que l’independentisme serà tan hegemònic que el PP arrassarà”