Llegeixo a Vilaweb: "Després d'impedir que Sortu es presentés a les eleccions municipals al País Basc del 22 de maig, ara el govern espanyol i el PP han pactat que tampoc no ho puguin fer les candidatures de la coalició Bildu."
Això és democràcia a l'espanyola, hereva d'aquella democràcia orgànica. Quan no t'agrada una idea es persegueix i prou. Quan hi ha violència, l'estat sempre ho ha tingut fàcil. La violència ha estat molt útil per l'estat espanyol. Primer els va permetre tapar-se les orelles davant de qualsevol proposta que vingués del País Basc, per més democràtica que fos, com el Pla Ibarretxe: ara no podem parlar d'això, perquè hi ha violència.
Després van voler treure de les institucions els que no condemnaven la violència. Aparentment pot semblar coherent, justificable i ètic no permetre jugar al joc democràtic els que al mateix temps juguen al joc de la violència. I molt possiblement ho sigui, però en aquests casos cal fer una llei clara, cal fixar molt bé quines són les regles del joc i en el moment en que un surt de les regles democràtiques, excloure'l. Això no es va fer pas ni es tenia intenció de fer-ho. Es va fer una llei per no permetre a l'esquerra abertzale basca de presentar-se a les eleccions. Això era tot.
Per començar, quan una llei exclou a un partit que representa a més del 10% d'una societat, ja se'ns indica que el problema va molt més enllà. Si a més, es tracta d'un país que forma part d'un altre i se li nega el dret a l'autodeterminació, això ja fa malpensar.
Es va il·legalitzar Batasuna, que no condemnava la violència i es van excloure altres llistes que en volien ser successores. D'una manera o altra, aquest sector va trobar la manera d'estar representada i es va il·legalitzar EHAK, es va fer la bajanada legal de permetre que ANV, una formació "neta" fins aleshores, es pogués presentar a uns llocs sí i a d'altres no, per acabar il·legalitzant el partit.
Però el problema no era la violència, era el sector social al que representaven. Des de l'esquerra abertzale es va crear un partit, Sortu, que es va mostrar contrari a la violència i ho han expressat quan ha fet falta. Resultat: Il·legalitzat. Per què? Doncs perquè sí. Es veu que si el partit que representava a unes persones va ser il·legalitzat un cop, aquest sector social ja mai més té dret a elegir els seus representants. Es fa una coalició de partits totalment legals incorporant persones independents que no han estat mai vinculades a cap altre partit legal o no legal, i resultat: se'ls vol il·legalitzar. Per què? Doncs perquè sí, però potser fent que un 10% de la població faci vot nul o abstenció els beneficia... Com si no, haurien aconseguit mai que les forces espanyolistes governessin a Euskadi?
Al final, i en això tenim molt a aprendre, els espanyols sempre es posen d'acord en el que de veritat els importa. Després ens voldran vendre que no són el mateix, que uns són progres i simpàtics i els altres representen la grisor de temps pretèrits, però ho hem de tenir clar: mateixos gossos, mateixos collars!
Això és democràcia a l'espanyola, hereva d'aquella democràcia orgànica. Quan no t'agrada una idea es persegueix i prou. Quan hi ha violència, l'estat sempre ho ha tingut fàcil. La violència ha estat molt útil per l'estat espanyol. Primer els va permetre tapar-se les orelles davant de qualsevol proposta que vingués del País Basc, per més democràtica que fos, com el Pla Ibarretxe: ara no podem parlar d'això, perquè hi ha violència.
Després van voler treure de les institucions els que no condemnaven la violència. Aparentment pot semblar coherent, justificable i ètic no permetre jugar al joc democràtic els que al mateix temps juguen al joc de la violència. I molt possiblement ho sigui, però en aquests casos cal fer una llei clara, cal fixar molt bé quines són les regles del joc i en el moment en que un surt de les regles democràtiques, excloure'l. Això no es va fer pas ni es tenia intenció de fer-ho. Es va fer una llei per no permetre a l'esquerra abertzale basca de presentar-se a les eleccions. Això era tot.
Per començar, quan una llei exclou a un partit que representa a més del 10% d'una societat, ja se'ns indica que el problema va molt més enllà. Si a més, es tracta d'un país que forma part d'un altre i se li nega el dret a l'autodeterminació, això ja fa malpensar.
Es va il·legalitzar Batasuna, que no condemnava la violència i es van excloure altres llistes que en volien ser successores. D'una manera o altra, aquest sector va trobar la manera d'estar representada i es va il·legalitzar EHAK, es va fer la bajanada legal de permetre que ANV, una formació "neta" fins aleshores, es pogués presentar a uns llocs sí i a d'altres no, per acabar il·legalitzant el partit.
Però el problema no era la violència, era el sector social al que representaven. Des de l'esquerra abertzale es va crear un partit, Sortu, que es va mostrar contrari a la violència i ho han expressat quan ha fet falta. Resultat: Il·legalitzat. Per què? Doncs perquè sí. Es veu que si el partit que representava a unes persones va ser il·legalitzat un cop, aquest sector social ja mai més té dret a elegir els seus representants. Es fa una coalició de partits totalment legals incorporant persones independents que no han estat mai vinculades a cap altre partit legal o no legal, i resultat: se'ls vol il·legalitzar. Per què? Doncs perquè sí, però potser fent que un 10% de la població faci vot nul o abstenció els beneficia... Com si no, haurien aconseguit mai que les forces espanyolistes governessin a Euskadi?
Al final, i en això tenim molt a aprendre, els espanyols sempre es posen d'acord en el que de veritat els importa. Després ens voldran vendre que no són el mateix, que uns són progres i simpàtics i els altres representen la grisor de temps pretèrits, però ho hem de tenir clar: mateixos gossos, mateixos collars!
2 comentaris:
Així són les coses al país de la cabra i la pandereta.
No crec que vagin per bon camí.
Publica un comentari a l'entrada