Duran, el fals victimisme que no porta enlloc

Divendres passat va venir en Duran Lleida al meu poble, a fer una presentació dels candidats a alcaldes de tota la comarca. No tenia intenció d'anar-hi, perquè escoltar polítics unionistes no està entre les meves aficions, i també perquè no esperava estar al poble a aquella hora. El cas és que vaig arribar d'hora i passant casualment per davant del Casal, vaig veure mossos per allí i me'n vaig enrecordar de la il·lustre visita, així que més per curiositat que per res, vaig entrar i em vaig posar prudentment en un racó del final de tot.
El discurs que va fer en Duran, realment estava ben construït, i tenia raó en moltes coses, en la majoria. Només hi vaig veure un petit inconvenient: supurava falsedat per tot arreu. En molts aspectes era un discurs que podria haver fet l'independentista més radical: que si el govern de l'estat ens roba per malgastar-ho en altres llocs, que si a Andalusía amb els nostres diners fan operacions gratis de canvi de sexe, etc. Que sí, que té raó, però i solucions? Perquè és molt maco queixar-se de que ens ho roben tot, aquesta pataleta constant, aquest anar plorant... i després dir que no et plantejaràs mai la independència i ser la cara unionista i espanyolista de CiU. Molt bonic aquest discurs victimista i l'endemà anar-se'n a viatjar pel món representant Espanya amb molt d'orgull com a president de la comissió d'exteriors del Congrés. Molt bonic això d'anar dient a tots els mitjans de la caverna que Catalunya com a estat no és viable i que no la reconeixeria ningú, i a més que no pot ser que ell i son pare visquin en països diferents! Doncs després per què es refereix a Catalunya com a país quan fa discursos inflats d'un fals patriotisme? Que bonic burlar-se de les consultes per després dir que la seva idea és fer d'Espanya un estat confederal, però que sap que això és tan difícil com la independència. Que divertit que deu ser dir que CiU i Unió no és, ni ha estat, ni serà mai independentista i al cap d'uns dies anar a fer un homenatge a en Carrasco i Formiguera, aquell gran patriota i gran cristià que morí al crit de "Visca Catalunya lliure" i que avui en dia de ben segur que no seria d'Unió.
En Duran, escàndols sexuals a banda (que deu ser veritat que eren de domini públic, perquè a mi de les seves aventures a la Conselleria de Governació ja me n'havien parlat fa anys), és la cara més fosca d'una coalició que està cridada a portar-nos a l'última estació. Tard o d'hora o haurà de callar o n'hauran de prescindir. Ja n'hi ha prou de fals victimisme i de fer el ploramiques només per després anar a escalfar la poltrona a Madrid. Qui no estigui d'acord en solucionar-ho, que no es queixi del problema!